IMIM - Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques IMIM - Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques

Notícies

  • 26/11/2018 - Nota de premsa

    Optimitzar la col·laboració entre acadèmia i industria farmacèutica per a millorar l’avaluació toxicològica de fàrmacs

    Els investigadors Manuel Pastor, Jordi Quintana i Ferran Sanz han publicat un article a la revista Frontiers in Pharmacology en el qual han compartit l'experiència acumulada sobre la transferència de models productius computacionals des d'entorns acadèmics a la indústria. Aquesta experiència va ser adquirida al ja conclòs projecte eTOX, finançat per la Innovative Medicines Initiative (IMI). Un dels principals resultats d'aquest projecte és obrir el camí a un nou model de col·laboració de les indústries farmacèutiques entre elles i també entre aquestes i el món acadèmic, en el qual es comparteixen dades i coneixements amb la finalitat de millorar l'avaluació toxicológica dels composts candidats a fàrmacs. Els autors són membres del Programa de Recerca en Informàtica Biomèdica (GRIB), un programa conjunt de l'Institut Hospital del Mar de Recerques Mèdiques (IMIM) i la UPF. 

    Més informació "Optimitzar la col·laboració entre acadèmia i industria farmacèutica per a millorar l’avaluació toxicològica de fàrmacs"

  • 09/07/2018 - Nota de premsa

    Un nou mètode computacional per explorar la reutilització de fàrmacs

    El mètode Proximal pathway Enrichment Analysis es pot aplicar per reutilitzar medicaments que es dirigeixen als mecanismes compartits entre diferents malalties, com per exemple l'Alzheimer i la diabetis tipus 2. Investigadors liderats per Emre Guney del Grup de Recerca en Informàtica Biomèdica (GRIB), un programa conjunt de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i l'Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques (IMIM), han desenvolupat un nou mètode computacional per a reutilitzar medicaments que es dirigeixen a vies biològiques comunes a més d'una malaltia. L'estudi ha estat publicat a la revista Pharmaceuticals. Un percentatge important dels fàrmacs comercialitzats no són eficaços als pacients a causa de la complexitat dels processos biològics implicats en les malalties i les diferències genètiques entre les persones. Malgrat els avanços recents, el descobriment de nous tractaments efectius encara és un procés llarg i molt costós econòmicament. Per aquest motiu, la reutilització de medicaments, és a dir, l'ús de fàrmacs existents per a altres malalties, és una alternativa molt interessant per reduir els costos del desenvolupament de fàrmacs.

    Més informació "Un nou mètode computacional per explorar la reutilització de fàrmacs"

  • 03/07/2018 - Informació institucional

    Jordi Mestres admès com a Fellow de la Royal Society of Chemistry

    Amb data 8 de Juny el Dr. Jordi Mestres, coordinador del Grup de recerca en Farmacologia de Sistemes de l'IMIM, ha estat admès com a Fellow de la Royal Society of Chemistry del Regne Unit. Assolir aquest estatus és una fita important en la carrera d'un investigador ja que és un indicador de qualitat científica i un dels reconeixements més importants atorgat a un químic. La Royal Society of Chemistry és una organització sense ànim de lucre amb més de 54.000 membres a nivell mundial i 175 anys d'història que té per objectiu avançar en l'excel·lència de les ciències químiques invertint en l'educació de generacions futures, creant i mantenint estàndards, fomentant la innovació i assessorant governs. Per ser admès com a membre cal tenir com a mínim 5 anys d'experiència professional i que la tasca realitzada hagi tingut un gran impacte en el camp de la Química contribuint notablement en l'avenç de les ciències químiques. "Estic absolutament encantat i honorat per haver estat admès com a Fellow de la Royal Society of Chemisty i passar a formar part del grup selecte de científics que han fet contribucions importants en el camp de la química", ha expressat Mestres. "Agraeixo profundament a la Royal Society of Chemistry aquest reconeixement que m'omple de satisfacció i m'encoratja a perseguir objectius més ambiciosos i assolir noves fites", ha afegit l'investigador.

    Més informació "Jordi Mestres admès com a Fellow de la Royal Society of Chemistry"

  • 07/06/2018 - Informació general

    Una xarxa paneuropea explora les causes de l'aturada cardíaca sobtada per ajudar a la seva prevenció i tractament

    L'aturada cardíaca sobtada (PCS) és la causa del 20% de totes les morts naturals en els països industrialitzats, de manera que constitueix un greu problema sanitari. Si bé s'ha observat un important descens en les taxes de mortalitat per cardiopatia coronària durant els últims 30 anys, la reducció en el cas del PCS ha estat menys pronunciada. Al voltant del 50% del total de morts per causes cardiovasculars són deguts a un PCS, una afecció en la qual el cor deixa de bategar de forma inesperada i sobtada. Amb unes taxes de supervivència d'entre el 5% i el 20%, no hi ha dubte de la necessitat de millorar la prevenció i tractament del PCS. Amb l'objectiu d'abordar aquest problema, un consorci europeu públic-privat es proposa ara crear una base de dades conjunta i harmonitzada basada en analitzar, en pacients que han patit PCS, mostres d'ADN juntament amb informació clínica i farmacològica detallada. Finançat pel Programa Horitzó 2020 de la Unió Europea, l'equip de científics que participarà en el projecte ESCAPE-NET, entre els quals es troba el grup de Farmacologia de Sistemes del GRIB (IMIM-UPF) coordinat per Jordi Mestres, va presentar un resum dels objectius de la investigació a la revista European Heart Journal.

    Més informació "Una xarxa paneuropea explora les causes de l'aturada cardíaca sobtada per ajudar a la seva prevenció i tractament"

  • 19/04/2018 - Informació institucional

    La 3a Jornada Europea de Bioinformàtica Traslacional reuneix a més de 130 experts

    La 3a Jornada Europea de Bioinformàtica Traslacional (ECTB2018) es va celebrar del 16 al 17 d'abril al Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB) i va comptar amb l'assistència de més de 130 científics, desenvolupadors i empresaris europeus interessats a traslladar la recerca en genòmica i bioinformática als serveis de salut. L'esdeveniment va tenir com a objectiu brindar als participants una experiència única i un fòrum per discutir nous resultats científics en l'àmbit de la bioinformàtica traslacional. La jornada va reunir a científics capdavanters a l'àrea que van destacar en les seves presentacions els recents avanços a les tecnologies de la informació que estan facilitant la recerca traslacional i la medicina de precisió. Alguns dels temes abordats van ser la integració i l'anàlisi del Big Data, la medicina personalitzada, iniciatives de seqüenciació del genoma, etc., impartits per científics d'Europa, Canadà i EE. UU.

    Més informació "La 3a Jornada Europea de Bioinformàtica Traslacional reuneix a més de 130 experts"

  • 10/04/2018 - Nota de premsa

    Nou pas per entendre l’origen dels gens

    Com es van crear els blocs bàsics que serveixen per construir qualsevol ésser viu, els gens? És la pregunta que un recent estudi liderat per investigadors del Programa de Recerca en Informàtica Biomèdica, programa conjunt de l'Institut Hospital del Mar d'Investigacions mèdiques (IMIM) i la Universitat Pompeu Fabra (UPF), ha intentat resoldre. El treball, que acaba de publicar la revista Nature Ecology and Evolution, ha permès identificar, mitjançant tècniques de seqüenciació massiva, una gran quantitat de proteïnes noves en el genoma del ratolí. Els gens que codifiquen aquestes proteïnes no es troben en espècies relativament properes, com la rata o els humans, el que indica que s’haurien format en els últims milions d’anys. De fet no s’assemblen a res conegut, pel que es pensa que s’haurien originat de novo a partir de regions del genoma que estaven silenciades.

    Més informació "Nou pas per entendre l’origen dels gens"

  • 06/03/2018 - Nota de premsa

    Primer estudi genètic sobre la hibernació de primats en el seu entorn natural

    El grup de recerca en Genòmica Evolutiva de l’IMIM, liderat per la investigadora Mar Albà, acaba de publicar un article a la revista Molecular Ecology amb els resultats d’un estudi que ha identificat quins gens participen (canvien la seva expressió) a l'estat d'hibernació dels lèmurs nans d’orelles peludes, que pertany a l'únic grup de primats que té la capacitat d’hibernar. És precisament a la seva cua on aquests petits mamífers emmagatzemen els greixos que els permetran sobreviure els mesos d'escassetat i que utilitzaran com a combustible durant la hibernació. La hibernació és una resposta a la falta de recursos que normalment associem a l'hivern, però que es pot donar en altres condicions d'escassetat com en zones desèrtiques o com per exemple, durant l'època seca a Madagascar. “Els gens que participen en la hibernació són presents a gairebé tots els mamífers, inclosos nosaltres els humans. És una qüestió de quan i com s'expressen el que fa possible el fenomen de la hibernació. Al tractar-se d'un primat, els gens del lèmur són relativament semblants a la versió humana, o sigui que és doblement interessant estudiar aquesta espècie” explica José Luis Villanueva-Cañas, investigador del grup de recerca en Genòmica Evolutiva de l’IMIM.

    Més informació "Primer estudi genètic sobre la hibernació de primats en el seu entorn natural"

  • 15-01/2018 - Informació general

    Nou conveni de col·laboració entre el Centre d’Avaluació i Investigació de Medicaments de la FDA i Chemotargets, una spin off de l’IMIM

    El Centre d'Avaluació i Investigació de Medicaments de la FDA (CDER-FDA) i Chemotargets treballaran de forma conjunta en virtut d'un conveni de col·laboració en recerca de cinc anys de durada. L'objectiu principal d'aquest conveni d'investigació serà avaluar la utilitat i rendiment de la plataforma d'intel·ligència i descobriment CLARITY® de Chemotargets en la predicció d'activitats específiques i no específiques, utilitzant dades farmacològiques i de seguretat conegudes obtingudes en estudis experimentals d'entitats moleculars petites. El CDER està interessat en l'avaluació de models in silico per determinar els perfils farmacològics per tal de predir els possibles esdeveniments adversos dels medicaments en desenvolupament. D'altra banda, el coneixement del perfil de diana molecular d'una substància química pot ajudar a predir el seu potencial d'abús i addicció, el que permetria reduir els riscos associats a l'exposició a aquesta substància.

    Més informació "Nou conveni de col·laboració entre el Centre d’Avaluació i Investigació de Medicaments de la FDA i Chemotargets, una spin off de l’IMIM"

  • 04/12/2017 - Nota de premsa

    Identifiquen els gens que distingeixen els mamífers d’altres animals

    Què distingeix l’Homo sapiens d’altres éssers vius? I el conjunt dels mamífers? Què els fa diferents? Aquestes són les preguntes a les quals han intentat trobar resposta els investigadors de l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM), en col·laboració amb el Departament de Ciències Experimentals i de la Salut de la Universitat Pompeu Fabra (UPF). Per fer-ho, han analitzat el genoma ja seqüenciat de 68 mamífers i han identificat 6.000 famílies de gens que només es poden trobar en aquests animals. Es tracta de gens sense homòlegs fora dels mamífers, és a dir, que no estan presents a altres espècies sense pèl. En els éssers humans, es calcula que representen el 2,5% dels gens que codifiquen proteïnes. El treball l’ha encapçalat el Dr. José Luis Villanueva-Cañas, investigador del Grup de recerca en genòmica evolutiva de l’IMIM i actualment investigador de l’Institut de Biologia Evolutiva (UPF-CSIC), i la Dra. Mar Albà, investigadora ICREA de l’IMIM i del Programa de Recerca en Informàtica Biomèdica (GRIB) de l’IMIM i la UPF. A l’estudi hi ha col•laborat el grup del Dr. David Andreu del departament de Ciències Experimentals i de la Salut de la Universitat Pompeu Fabra. L’ha publicat la revista Genome Biology and Evolution.

    Més informació "Identifiquen els gens que distingeixen els mamífers d’altres animals"

  • 16/10/2017 - Informació institucional

    Innovació oberta per millorar l'avaluació de la seguretat dels medicaments

    L'Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques (IMIM) i la Universitat Pompeu Fabra (UPF) acaben de publicar un comentari a la prestigiosa revista científica Nature Reviews Drug Discovery on es mostren els excel·lents resultats del projecte eTOX, un projecte que ha permès un nou model de col·laboració de les indústries farmacèutiques entre sí i també entre aquestes i el món acadèmic, mitjançant la compartició de dades i coneixements per tal de millorar l'avaluació toxicològica dels fàrmacs. Més enllà dels resultats obtinguts, que són extremadament valuosos, el projecte és un model d'innovació oberta -Open Innovation- on diferents actors públics i privats s'alien i col·laboren activament. A més, s'ha confirmat l'enorme valor de les dades obtingudes en els estudis regulatoris duts a terme per la indústria farmacèutica i s'ha constatat que explotar aquestes dades requereix d’un esforç significatiu en termes d'extracció, estandardització i integració.

    Més informació "Innovació oberta per millorar l'avaluació de la seguretat dels medicaments"

© Institut Hospital del Mar
d'Investigacions Mèdiques
Avís Legal i Política de Privacitat | Política de cookies | Mapa web | Accessibilitat | Adreça / Accessos | Contacte