Notícies

5/12/2018 - Informació general

Es descriu un nou concepte de les dinàmiques cel·lulars alhora de fer metàstasi

Un equip multidisciplinari de biòlegs i matemàtics de la Universitat de Princeton (Nova Jersey), liderats pel Dr. Toni Celià-Terrassa, actualment investigador independent dintre del grup de recerca en Teràpia molecular del càncer de l'IMIM, ha descobert que la manera en què es produeix la transició epitelial-mesènquima (EMT), és a dir, com la cèl·lula canvia d'un estat a l'altre, té impacte en la capacitat que tindrà la cèl·lula de sembrar les metàstasis en els òrgans distants. L'estudi s'acaba de publicar a Nature Communications.

La transició epitelial-mesènquima (EMT) és una transformació cel·lular que permet la conversió de cèl·lules epitelials en cèl·lules mesènquimals, que són més migratories. Aquest esdeveniment succeeix durant el desenvolupament dels vertebrats i es manté silent en l'etapa adulta dels organismes; no obstant això, pot ser reactivada en alguns processos biològics com la curació de ferides o per malalties com la fibrosi i la progressió dels tumors. De fet, la transició epitelial-mesènquima (EMT) és un pas important perquè es dissemini el tumor, però també té un paper important quan el tumor arriba a un altre òrgan per fer la colonització metàstasica.

Dr. Toni Celià-Terrassa

Mitjançant modelització matemàtica i anàlisi experimental de l'EMT, els investigadors han revelat que hi ha diferents dinàmiques d'EMT i com aquestes tenen diferents conseqüències metastàtiques funcionals i de pronòstic clínic. El model estableix que quan es produeix el què els matemàtics anomenen histèresis, és a dir, que la transició no es dóna de forma lineal sinó que hi ha un salt d'un estat a l'altre, les cèl·lules canceroses adquireixen unes habilitats que activen certs programes moleculars que afavoreixen que puguin créixer després a un lloc distant, és a dir, que afavoreixen la colonització metàstasica.

"Cal comprendre millor com succeeix la metàstasi. Existeix certa controvèrsia amb el paper que té l'EMT en la metàstasi tumoral. Hi ha estudis que diuen que encara que hi hagi EMT no hi ha més metàstasi, però nosaltres hem constatat que només aquelles cèl·lules canceroses que segueixen el procés d'EMT per histerèsis, són aquelles que fan metàstasis, llavors la qualitat de l'EMT és molt important" explica el Dr. Celià-Terrassa. "Al fer-se la transició mitjançant un salt, canvia l'ordre dels factors que intervenen i es creu que això fa que les cèl·lules canceroses arribin en millor estat i amb més capacitat d'iniciació de tumors a distància, que sempre és molt complicat" afegeix.

Aquest és un important descobriment a escala de la biologia molecular i cel.lular bàsica. Descriu un nou concepte de dinàmica cel·lular que no s'havia previst i posa en relleu la importància de la multidisciplinarietat a l'hora d'abordar els conceptes fonamentals de la ciència.

A més, tot i que l'estudi s'ha fet basant-se en el càncer de mama, se sospita que la dinàmica seria general en altres tipus de càncers.

Article de referència:

Hysteresis control of epithelial-mesenchymal transition dynamics conveys a distinct program with enhanced metastatic ability. Celià-Terrassa T, Bastian C, Liu D, Ell B, Aiello NM, Wei Y, Zamalloa J, Blanco AM, Hang X, Kunisky D, Li W, Williams ED, Rabitz H, Kang Y. Nat Commun. 2018 Nov 27;9(1):5005. Doi: 10.1038/s41467-018-07538-7. PMID: 30479345

Totes les notícies