Notícies

La funció respiratòria està condicionada pels marcadors inflamatoris i el perfil genètic

Nota de premsa generada per la Societat Europea de Malalties Respiratòries (ERS)

La funció respiratòria està condicionada pels marcadors inflamatoris i el perfil genètic segons conclou un estudi internacional dirigit pel Centre de Recerca en Epidemiologia Ambiental (CREAL) i l’Institut Municipal d’Investigació Mèdica (IMIM), que també suggereix que la MPOC és una malaltia sistèmica i no únicament una malaltia de les vies respiratòries.

Existeixen vincles importants entre els marcadors inflamatoris a la sang com la proteïna C reactiva (CRP), i la funció pulmonar. Així ho posa de manifest un estudi que es publicarà en el proper número del European Respiratory Journal (ERJ), una publicació revisada de la Societat Europea de Malalties Respiratòries (ERS).

Aquesta investigació original duta a terme per un equip internacional, confereix un major suport a la idea que la malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC) no afecta exclusivament als pulmons, sinó que més aviat és una malaltia sistèmica.

Els resultats de l’estudi de la ERJ també suggereixen que uns signes d’inflamació sistèmica poden precedir a un deteriorament dels paràmetres respiratoris, això podria tenir implicacions en el tractament d’aquest tipus de patologies.

Mentre els fenòmens inflamatoris locals s’han descrit àmpliament en la seva relació amb les malalties respiratòries, existeixen poques dades sobre els vincles entre els processos d’inflamació sistèmica i els paràmetres respiratoris. Per clarificar aquestes possibles interaccions, un equip internacional, dirigit per Jordi Sunyer del Centre de Recerca en Epidemiologia Ambiental (CREAL) i de l’Institut Municipal d’Investigació Mèdica (IMIM), ha dut a terme aquest estudi revolucionari que també té en compte els polimorfismes genètics que codifiquen els principals marcadors inflamatoris. L’equip ha col•laborat amb professionals d’Itàlia, Alemanya i Finlàndia.

Funció bàsica de la CRP

Per aquest estudi original, els investigadors van seleccionar a 134 supervivents d’infart de miocardi, participants en l’estudi multicèntric AIRGENE. Els 134 voluntaris, en els que havia transcorregut un promig de 2,7 anys des de l’últim infart, van ser explorats en sis ocasions amb intervals de quatre setmanes entre una i altra exploració.

En cadascuna de les exploracions, els investigadors van realitzar tot un conjunt de proves per la inflamació, medint la CRP, la interleucina-6 i el fibrinogen. També van realitzar genotipats dels 36 polimorfismes dels gens que codifiquen aquests tres marcadors inflamatoris. De forma paral•lela, es va estudiar la funció respiratòria mitjançant espirometries.

En els seus resultats, els autors de l’article de la ERJ van poder observar clarament una correlació inversa entre els nivells de CRP i interleucina-6 en sang, per una part, i el volum respiratori, per l’altra. Quan es van tenir en compte altres paràmetres, es va observar que aquesta correlació era independent del fet de fumar i d’altres factors relacionats amb la gravetat de la malaltia cardíaca. A l’estudiar els perfils genètics dels subjectes, Sunyer també va observar que determinades variants (poc freqüents) del gen CRP (polimorfisme rs1205 i halotip2) estaven relacionades amb uns millors paràmetres respiratoris en l’espirometria.

Els autors de l’estudi recalquen que, en estudis previs, es van vincular aquestes dos variants a un nivell baix de CRP. I van explicar que “ això suggereix que la heretabilitat de la funció pulmonar, com el nivell basal de CRP, està parcialment controlada pel gen de la CRP”

MPOC: una malaltia sistèmica?

No obstant això, no es va trobar cap relació entre el gen de la interleucina-6 i les dades de l’espirometria. Per altra banda, es va observar també que la funció respiratòria era independent dels nivells sèrics de fibrinogen i del seu polimorfisme del gen codificant. Per tant, aquesta investigació dóna suport a la idea cada vegada més estesa de que la MPOC, que inclou bronquitis crònica i emfisema, entre altres condicions, és una malaltia sistèmica i no només una malaltia respiratòria. Si es confirma, aquesta teoria podria tenir conseqüències pràctiques importants pel que fa al tractament de la MPOC.

Els resultats que es publicaran en el proper número de la ERJ també suggereixen que els signes d’inflamació sistèmica podrien precedir a un deteriorament dels paràmetres respiratoris, el que podria constituir un senyal d’advertència útil. No obstant, Sunyer ressalta les limitacions d’aquest treball: un grup de subjectes petit fa més difícil poder proporcionar proves irrefutables de la funció d’una variant del genotip. Així mateix, la naturalesa de la població estudiada (supervivents a infarts de miocardi) pot explicar la carència de relacions entre la funció respiratòria i el fibrinogen, donat que a la majoria dels pacients se’ls estava administrant estatines, que se sap que redueixen els nivells de fibrinogen. Sunyer emfatitza que es tracta d’un estudi preliminar i que és necessari confirmar-lo amb una altra investigació abans de poder generalitzar les conclusions.

Totes les notícies