15/02/2011 - Nota de premsa
La toxicitat que provoquen alguns fàrmacs sobre els òrgans vitals com ara el cor, el fetge o el cervell, representa un dels grans obstacles en els assaigs clínics.
La toxicitat que provoquen alguns fàrmacs sobre els òrgans vitals com ara el cor, el fetge o el cervell, representa un dels grans obstacles en els assaigs clínics. Els nous mètodes de predicció per simulació matemàtica obren nous horitzons en aquest camp.
Manuel Pastor, coordinador del grup de recerca de Disseny de Fàrmacs Assistit per Ordinador del GRIB (UPF-IMIM) ha dirigit un treball realitzat amb Ferran Sanz, director del Programa de recerca en Informàtica Biomèdica de l'IMIM i membres del grup de Bioelectrònica de la Universitat Politècnica de València, publicat al Journal of Chemical Information and Modeling.
El treball posa a l'abast de la comunitat científica un nou sistema de simulació multiescala per valorar la toxicitat cardíaca induïda per fàrmacs. En concret, per fer una millor predicció preclínica del risc de patir una arítmia ventricular secundària a la ingesta d'un medicament. Les arítmies són alteracions del ritme normal del cor. Des de finals dels anys noranta, els agents reguladors han pres consciència d'aquest risc potencial inherent als tractaments, els mecanismes del qual són encara poc coneguts.
Els autors del treball, proposen una nova via capaç de predir el comportament del fàrmac dins l'organisme a través d'una simulació multiescala capaç de simular l'acoblament del fàrmac en investigació amb els dos principals canals de potassi implicats en la repolarització (hERG i KCNQ1).
Els models experimentals o de càlcul per mesurar el risc de desenvolupar una arítmia ventricular fins ara se centraven només en l'observació dels canals de potassi hERG en la repolarització ventricular cardíaca, fase final del cicle cardíac entre dos batecs. Aquest és un procediment experimental amb alt risc de produir resultats erronis, tant falsos positius com falsos negatius.
La repolarització ventricular cardíaca produeix senyals electrofisiològics mesurables en un electrocardiograma. Els resultats provinents de la simulació multiescala s'han comparat amb els resultats dels models experimentals electrofisiològics de cardiomiòcits o cèl·lules cardíaques i teixit ventricular cardíac mitjançant simulacions de l'electrocardiograma. D'aquesta manera s'ha pogut comprovar la fiabilitat del nou mètode en la predicció dels efectes dels medicaments en la funció cardíaca, produint prediccions correctes, fins i tot ens aquells casos en què els mètodes tradicionals havien fallat.
Així doncs, l'estudi conclou que el sistema de simulació multiescala proposat per aquests investigadors podria ser idoni i podria ser emprat en els controls preliminars de fàrmacs en fases incipients del seu desenvolupament, des de la fase de disseny a la d'experimentació preclínica, ajudant a identificar fàrmacs eficaços i alhora segurs, així com també evitant riscos innecessaris confirmant la seva seguretat pel que fa a toxicitat cardíaca, ja molt abans del seu ús durant la fase clínica.
Treball de referència:
Cristian Obiol-Pardo, Julio Gomis-Tena, Ferran Sanz, Javier Saiz i Manuel Pastor (2011), " A Multiescale Simulation System for the Prediction of Drug-Induced Cardiotoxicity", Journal of Chemical Information and Modeling, 20 de gener.
© Institut Hospital del Mar
d'Investigacions MèdiquesAvís Legal i Política de Privacitat | Política de cookies | Mapa web | Accessibilitat | Adreça / Accessos | Contacte
