19/03/2018 - Nota de premsa
El Dr. Rafael de la Torre, director del Programa de Recerca en Neurociències de l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM) lidera un assaig clínic en població pediàtrica que té per objectiu avaluar la seguretat i l’eficàcia d’un preparat dietètic que conté epigalocatequina gal·lat (EGCG) –un compost natural del te verd- en la millora del desenvolupament cognitiu d’infants de 6 a 12 anys amb la síndrome de Down i que valorarà també el seu efecte en nens amb la síndrome X-Fràgil. L’assaig clínic pediàtric es portarà a terme simultàniament a 5 centres sanitaris: l’Hospital Niño Jesús (Madrid), l’Instituto Hispalense de Pediatria (Sevilla), l’Hospital Universitario Marqués de Valdecilla (Santander), l’Hospital del Mar (Barcelona) i l’Institut Jérôme Lejeune (París). Es tracta d’un estudi clínic aleatoritzat que inclourà uns 70 infants amb síndrome de Down i també infants afectats del síndrome X-Fràgil.
14/03/2018 - Nota de premsa
La privació materna durant les primeres etapes de la infància pot produir una situació de depressió que implica una major vulnerabilitat al consum d'alcohol en l'edat adulta, segons mostra un estudi realitzat en animals de laboratori i dirigit per la investigadora Olga Valverde, líder del Grup de Recerca en Neurobiologia del Comportament (GreNeC) de la Universitat Pompeu Fabra, en el que han participat investigadors del Programa de Recerca en Neurociències de l'IMIM. L'objectiu del treball publicat a la revista European Neuropsychopharmacologyha estat avaluar com aquesta adversitat en la infància pot originar alteracions persistents en el comportament i en mecanismes neurals que es mantinguin en l'edat adulta. Per a aconseguir-ho, els investigadors van desenvolupar un model de separació maternal després del naixement en rosegadors, que produeix en l'animal símptomes depressius. Van usar tests d'avaluació de la conducta i van analitzar el seu consum d'alcohol i la recaiguda després de l'abstinència. També van avaluar la presència de diferents compostos en àrees del cervell.
13/2/2018 - Nota de premsa
Investigadors del Programa de Recerca en Neurociències de l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM) han creat el primer banc de cèl·lules proneuronals de l'Estat Espanyol amb l’objectiu de facilitar la recerca en les malalties mentals. Aquest recurs està a disposició de la comunitat científica i permet tenir informació bioquímica i molecular del que succeeix al cervell mitjançant les úniques cèl·lules proneuronals accessibles –també anomenades neurones immadures- que estan localitzades al neuroepiteli olfactiu que es troba a la part superior de la fosa nasal. Aquestes cèl·lules proneuronals s’obtenen de manera no invasiva mitjançant un raspat de la mucosa. Les cèl·lules del neuroepiteli olfactiu tenen la característica de que són proneuronals, és a dir, que es transformaran en neurones sensorials i seran les encarregades de fer arribar la informació de l’olfacte al cervell. Es troben molt a prop del cervell i permeten accedir de forma subrogada a la informació molecular i bioquímica del cervell.
18/10/2017 - Acte
La Secretaria General de l’Esport (SGE) i la Fundació de l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM) han signat avui un conveni de col·laboració per promoure la investigació científica associada a la protecció de la salut dels esportistes i de les persones que realitzen activitat esportiva, i a la lluita contra el dopatge a l’esport. El secretari general de l’Esport, Gerard Figueras, i el director de l’IMIM, Joaquim Bellmunt, han formalitzat l’acord a l’auditori del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona en presència de Rosa Ventura, directora del Laboratori Antidopatge de Catalunya, un organisme que està sota la tutela de la Fundació i que en virtut del conveni passa a tenir aquesta nova denominació.
29/06/2017 - Nota de premsa
La Unitat d'Epilèpsia de l'Hospital del Mar i el Centre de Recerca en Cognició i Cervell de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) han desenvolupat un model matemàtic que analitza l'activitat cerebral per a localitzar les àrees cerebrals en les que s'originen i propaguen les crisis epilèptiques. En aquest estudi, publicat per la revista Clinical Neurophysiology, s'han registrat cinquanta crisis epilèptiques localitzades en el lòbul temporal de set pacients farmacoresistents. El responsable d'aquest estudi és el Dr. Adrià Tauste, que treballa sota la direcció del Dr. Rodrigo Rocamora a la Unitat d'Epilèpsia de l'Hospital del Mar, un centre de referència en epilèpsia de nivell nacional i europeu, i també al Centre de Recerca en Cognició i Cervell (CBC) liderat pel professor Gustavo Deco de la Universitat Pompeu Fabra.
26/05/2017 - Informació institucional
El director del Programa de Neurociències i coordinador del grup de recerca en Grup de recerca en farmacologia integrada i neurociència de sistemes de l’IMIM, el Dr. Rafael de la Torre, ha estat reconegut per la Reial Acadèmia de Farmàcia de Catalunya com a acadèmic numeràri (medalla núm. 25), adscrit a la secció 2a. Biologia i Biotecnologia, en reconeixement a la seva trajectoria profesional, docent i de recerca. L’acte es va portar a terme ahir dimecres 24 de maig en una sessió pública extraordinaria celebrada al Saló d' Actes de la Reial Acadèmia de Farmàcia on el Dr. de la Torre va llegir el discurs:”Extractes de té verd: beneficis per la salut. Millora del rendiment cognitiu en la síndrome de Down”
29/04/2017 - Nota de premsa
El tabac de cargolar ha patit un augment d’un 91% entre els fumadors en el període del 2004 al 2012. Aquesta és la principal conclusió que es desprèn d’un estudi que ha estat liderat pel professor Esteve Fernández, director del Centre Col·laborador de l’OMS pel Control del Tabac de l’ICO i investigador de l’ICO-IDIBELL, i que la primera autora és Xisca Sureda, actualment professora de la Universitat d’Alcalà d’Henares (UAH), i en el que també ha col·laborat l’Institut de l’Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM). L’estudi compara la prevalença i el patró del consum del tabac abans de l’aplicació de la Llei 28/005 i després de la implantació de la Llei 42/2010 de mesures sanitàries davant el tabaquisme i reguladora de la venta, el subministrament, el consum i la publicitat del productes relacionats amb el tabac.
Més informació "Augmenta el consum del tabac de cargolar davant del tabac tradicional"
16/03/2017 - Nota de premsa
Neurocirurgians de l'Hospital del Mar i investigadors de l'Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques (IMIM) lideren el projecte Sylvius, un projecte per al desenvolupament d'una plataforma de realitat augmentada en tres dimensions i estereoscòpica que permetrà obtenir un complet "mapa per navegar pel cervell. La plataforma integrarà totes les tècniques de neuroimatge actuals i permetrà als cirurgians operar amb la màxima precisió i amb menys riscos. En el projecte hi col·laboren l'enginyeria Galgo Medical i l'Obra Social "la Caixa", que ha impulsat el projecte amb 2,5 milions d'euros. El nom de Sylvius procedeix de la “vall de Silvio”, la regió del cervell que dirigeix les funcions bàsiques del llenguatge.
Més informació "A la recerca del mapa definitiu del cervell"
30/01/2017 - Informació general
Un estudi liderat per investigadors de l’IMIM i de la Càtedra Fundación Affinity Animales y Salud de la UAB estableix per primera vegada patrons concrets de vinculació d‘un propietari amb el seu gos, detectant que els homes amb major nivell d’estudis tenen un tipus de vincle emocional més fort amb el seu gos i que a més reporten un nivell de satisfacció vital més alt. El gos és l’animal de companyia per excel·lència, molt present en la nostra societat. S’estima que un 21% de les llars europees i un 36,5% de les nord-americanes tenen un gos. Els beneficis tant a nivell físic com a nivell psicològic que comporta tenir un animal de companyia són molt grans, de totes maneres hi ha moltes relacions que no funcionen i acaben amb maltractament o abandonament.
Més informació "Gènere i educació determinen el tipus de vincle que un propietari té amb el seu gos"
19/12/2016 - Nota de premsa
Un estudi dirigit per investigadors de la UAB i de l’IMIM mostra per primer cop com la maternitat provoca alteracions duradores en l’estructura del cervell, probablement adreçades a millorar la capacitat de la mare per protegir i relacionarse amb el nadó. La recerca es publica a Nature Neuroscience. L’embaràs implica canvis hormonals radicals i adaptacions biològiques, però els efectes en el cervell són encara desconeguts. Per primer vegada, un equip d’investigadors ha dut a terme un estudi que compara l’estructura del cervell de les dones abans i després del seu primer embaràs. La recerca és la primera en mostrar que l’embaràs implica canvis que es mantenen a llarg termini –almenys fins a dos anys després del part– en la morfologia del cervell de la mare. Mitjançant l’anàlisi d’imatges de ressonància magnètica, els científics han observat com en les dones que han viscut el seu primer embaràs es redueix el volum de la matèria gris en regions implicades en les relacions socials. Part d’aquestes regions s’activen quan la dona observa la imatge del seu nadó, de manera que “probablement els canvis corresponen a una especialització del cervell per encarar els reptes que suposa la maternitat” postula l’investigador de la UAB i de l’IMIM i director del grup que ha dut a terme l’estudi, Òscar Vilarroya.
© Institut Hospital del Mar
d'Investigacions MèdiquesAvís Legal i Política de Privacitat | Política de cookies | Mapa web | Accessibilitat | Adreça / Accessos | Contacte
