31/01/2020 - Informació general
La Dra. Marta Torrens ha estat seleccionada per formar part del comitè científic de l'European Monitoring Centre for Drugs and Drug Addiction (EMCDDA), l'agència de la Unió Europea que, des de l'any 1995, ofereix a la UE i als països membres una visió completa dels problemes derivats del consum de drogues al continent, així com la informació necessària per a l'establiment de polítiques i estratègies en aquest camp. La Dra. Torrens, que és la Directora del Procés d'Addiccions de l'Institut de Neuropsiquiatria i Addiccions de l'Hospital del Mar (INAD) i coordinadora del grup de recerca en Addiccions de l'IMIM, s'ha convertit així en un dels 15 membres d'aquest organisme, un càrrec que ostentarà fins a finals del 2022. La tasca del comitè científic és salvaguardar la integritat científica de l'EMCDDA, oferint, a la vegada, suport en l'esforç per assolir una alta qualitat científica en els serveis que ofereix l'agència. També s'implica en la implementació a l'àmbit de la Unió Europea del sistema d'alerta primerenca i d'avaluació de risc en noves substàncies psicoactives (NPS per les seves sigles en anglès).
19/06/2019 - Nota de premsa
Investigadors de la UAB i l'IMIM publiquen a Scientific Reports la primera evidència en una espècie no humana, concretament en gossos, de la relació entre la laxitud i l'excitabilitat: aquells individus amb més mobilitat i flexibilitat a les articulacions tenen més tendència als problemes d'angoixa. Existeix una relació ben coneguda entre la laxitud del col·lagen i l'ansietat en humans, però es tracta d'una relació mai observada abans en altres espècies. Un equip d'investigadors liderat pels professors Jaume Fatjó i Antoni Bulbena, del Departament de Psiquiatria i de Medicina Legal de la UAB, de l'Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques (IMIM) i de la Càtedra UAB Fundació Affinity Animals i Salut, ha analitzat conjuntament 13 característiques del comportament de l'animal i la mobilitat del maluc en un total de 5.575 gossos domèstics. Els resultats suggereixen una associació entre la hipermobilitat del maluc i una activació cerebral vinculada a les emocions en els gossos, amb resultats similars als observats en les persones.
Més informació "La laxitud en les articulacions està relacionada amb l’angoixa, també en animals"
27/02/2019 - Nota de premsa
El trastorn obsessiu-compulsiu (TOC) es caracteritza per alteracions a la connectivitat cerebral, és a dir, aquests pacients presenten una disfunció a la sincronització de l'activitat entre diferents grups de neurones, segons han evidenciat investigacions recents. En aquesta línia, en un estudi publicat aquest mes a la revista Cerebral Cortex, investigadors de tres grups del CIBER de Salut Mental (CIBERSAM) dirigits pel Dr. Jesús Pujol (director de recerca de la Unitat de Ressonància Magnètica del Servei de Radiologia de l'Hospital del Mar i investigador del Grup de Recerca en Salut Mental de l'Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques-IMIM), el Dr. Narcís Cardoner (Corporació Sanitària Parc Taulí) i el Dr. José Manuel Menchón i el Dr. Carles Soriano-Mas (Institut d'Investigación Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL)-Hospital de Bellvitge), han aplicat un nou mètode de valoració de la connectivitat cerebral en repòs per a mostrar com aquestes alteracions apareixen de fet a qualsevol regió de l'escorça cerebral.
06/02/2019 - Informació general
Aquest és l'objectiu d'un estudi que s'inicia a l'Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques sota el lideratge de la Dra. Patricia Robledo, investigadora del Grup de recerca en farmacologia integrada i neurociència de sistemes. El projecte, que està és finançat pel Plan Nacional Sobre Drogas, avaluarà si un tractament amb probiòtics pot evitar el consum excessiu d'alcohol o prevenir-ne la recaiguda quan l'addicció ja s'ha desenvolupat. "El consum excessiu d'alcohol indueix addicció i dependència, dos processos que han estat associats a canvis en múltiples sistemes de neurotransmissió en el sistema nerviós central. Aquestes alteracions poden persistir després de la desintoxicació i provocar la recaiguda quan apareixen estímuls associats al consum d'alcohol" explica la Dra. Patricia Robledo.
Més informació "Modular la microbiota intestinal per influir en les conductes addictives"
07/01/2019 - Nota de premsa
Un estudi liderat per investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i l'Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques, juntament a altres institucions internacionals, ha explorat les interelacions neurals i de conducta que rauen entre els valors sagrats, l'extremisme violent i l'exclusió social, en una mostra de nois joves marroquins residents i escolaritzats a Catalunya vulnerables a la radicalització. Es consideren valors sagrats aquells que són percebuts com a innegociables, als quals no es renuncia sota cap condició. A més, tenen un component identitari que té a veure amb la percepció de l'individu com a membre del seu grup social de referència.
19/12/2018 - Nota de premsa
El 87% de les dones consumidores de drogues per via injectada a Europa pateixen, com a mínim, una altra patologia psiquiàtrica associada. És l'anomenada comorbiditat o patologia dual, és a dir, tenir, a banda de l'addicció a drogues, una segona malaltia d'origen psiquiàtric. D'aquestes, el trastorn més habitual és la depressió (la pateixen el 76% de les dones que han participat en l'estudi), l'ansietat (el 54%) i l'estrès posttraumàtic (el 52%). A més, 7 de cada 10 també pateixen violència de parella, fet que incrementa les possibilitats de presentar un trastorn d'estrès posttraumàtic. L'estudi, Psychiatric comorbidity and intimate partner violence among women who inject drugs in Europe: a cross-sectional study, finançat per la Comissió Europea i coordinat per la Dra. Marta Torrens, cap del Grup de recerca en addiccions de l'Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques (IMIM) i Directora del procés d'Addiccions de l'Institut de Neuropsiquiatria i Addiccions de l'Hospital del Mar (INAD), ha comptat amb la participació de centres de recerca d'Àustria, Itàlia, Anglaterra, Escòcia i Polònia. El publica la revistaArchives of Women's Mental Health.
13/12/2018 - Nota de premsa
Una revisió dels articles publicats que analitzen el cervell de persones amb psicopaties gràcies a imatges obtingudes amb ressonància magnètica revela que els psicòpates pateixen una hipermaduració o maduració accelerada de determinades zones del cervell, fet que afecta la seva capacitat per a gestionar les emocions. La revisió, publicada per la revista Psychological Medicine, l'ha liderat el Dr. Jesús Pujol, director de recerca de la Unitat de Ressonància Magnètica del Servei de Radiologia de l'Hospital del Mar i de l'Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques (IMIM) i CIBERSAM, en col·laboració amb el Dr. Narcís Cardoner, de la Corporació Sanitària Parc Taulí. En el treball s'han analitzat més de 400 articles publicats a revistes científiques. El factor emocional primerenc té una gran influència en el desenvolupament, formació i comportament del psicòpata. Així ho explica el Dr. Pujol, que destaca que "el psicòpata pot ser el resultat d'un estrès emocional a les primeres fases de la vida, que provoca la hipermaduració de les estructures del cervell implicades en els sentiments i les preses de decisions". Això explica l'aparent reducció de la substància grisa detectada a les imatges per ressonància magnètica, que en realitat és deguda en bona part a un procés de mielinització excessiva o increment de substància blanca, compatible amb aquesta maduració accelerada.
Més informació "L’estrès emocional fa madurar en excés el cervell dels psicòpates"
05/11/2018 - Informació general
The Investment Readiness Series és un programa de BioCAt que té per objectiu augmentar el flux de projectes llestos per a ser invertits a la BioRegió. Hi col·laboren Barcelona Tech City, Payment Innovation Hub, Xarxa de Referència en Biotecnologia (XRB) i ACCIÓ, amb el suport de l’Obra Social La Caixa. El projecte escollit del Dr. de la Torre, porta per títol "Development of new fatty acid conjugates for the treatment of the non-alcoholic steatohepatitis (NASH)". L'esteatosi hepàtica no alcohòlica (NAFLD) és una malaltia en què els greixos s'acumulen al fetge i que actualment ha assolit el grau d'epidèmia silenciosa, ja que afecta a més del 20% de la població. L'esteatosi (NAFLD) pot evolucionar cap a l'esteatohepatitis no alcohòlica (NASH) en què s'observen canvis inflamatoris amb un grau variable de fibrosi, i que poden derivar en una cirrosi hepàtica i, fins i tot, en un hepatocarcinoma. La progressió potencial cap aquests estadis de patologia hepàtica, fa que la cerca de tractament sigui primordial.
26/04/2018 - Informació institucional
El projecte Self-monitoring and psychoeducation in bipolar patients with a smartphone application (SIMPLe), una aplicació per contribuir a la teràpia psicoeducativa dels pacients amb trastorn bipolar, ha guanyat el Premi Hestia 2018 a l'Excel·lència en Investigació sociosanitària i en salut mental en la categoria de Millor projecte Realitzat o Treball Publicat. El projecte està coordinat pel Dr. Francesc Colom, investigador de l'Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques (IMIM) i psicòleg de l'Institut de Neuropsiquiatria i Addiccions de l'Hospital del Mar i el Dr. Diego Hidalgo-Mazzei, investigador de l'IDIBAPS. "El projecte simple té com a objectiu estudiar la utilitat dels telèfons mòbils intel·ligents o smartphones en el seguiment de pacients diagnosticats de trastorn bipolar, proporcionant-los una eina complementària al seu seguiment mèdic usual", assenyala Hidalgo-Mazzei, investigador de la Unitat de Trastorns Bipolars de l'Institut de Neurociències de l'Hospital Clínic de Barcelona i IDIBAPS. La versió de l'app, que porta el mateix nom, ofereix a partir del registre diari de l'estat d'ànim, missatges psicoeducatius personalitzats per ajudar a mantenir l'estabilitat. Funciona a través d'una interfície consistent en uns senzills tests que pretenen incorporar-se a la rutina diària dels pacients amb la mínima interferència possible.
Més informació "El projecte SIMPLe guanya el Premi Hestia 2018"
06/04/2018 - Nota de premsa
Un estudi desenvolupat entre el Centre de Cognició i Cervell (CBC), que dirigeix Gustavo Deco, professor d’investigació ICREA del Departament de Tecnologies de la Informació i les Comunicacions (DTIC) de la UPF, i el Grup d’Investigació en Epilèpsia de l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM), dirigit pel doctor Rodrigo Rocamora i professor associat de Bioenginyeria de la UPF, ha aconseguit caracteritzar per mitjà d’anàlisis matemàtiques els canvis que el cervell experimenta abans de patir una crisi epilèptica. El treball, liderat per l’investigador Adrià Tauste, investigador del Barcelonabeta Brain Center i realitzat en el CBC, ha estat publicat avui 6 d’abril a la revista PLoS Biology. La recerca es basa en l’anàlisi de 344 hores d’electroencefalogrames intracranials (iEEG) de 10 pacients amb epilèpsia resistent a la medicació durant el seu diagnòstic prequirúrgic amb elèctrodes profunds, fet a la Unitat d’Epilèpsia de l’Hospital del Mar. En aquest estudi, els registres exploren diferents àrees del cervell utilitzant entre 5 i 15 elèctrodes segons la hipòtesi clínica de cada pacient, la qual cosa proporciona una informació relativament global de l’activitat cerebral.
Més informació "El cervell canvia la seva dinàmica global hores abans d’una crisi epilèptica"
© Institut Hospital del Mar
d'Investigacions MèdiquesAvís Legal i Política de Privacitat | Política de cookies | Mapa web | Accessibilitat | Adreça / Accessos | Contacte
