13/08/2020 - Informació institucional
La revista dedica un espai destacat a l'anàlisi de la recerca sobre el cànnabis i els seus derivats, el seu ús recreatiu, els riscos que se'n poden derivar i les potencials aplicacions mèdiques. En ell, sota l'edició dels doctors Torrens i Maldonado, hi figuren articles d'algunes de les figures més destacades en aquest camp. La revista European Neuropsychopharmacology dedica en la seva edició del mes de juliol un apartat especial a la controvèrsia sobre la creixent tendència al món de legalització de l'ús de la marihuana per a determinats usos recreatius i mèdics. Els editors han estat la Dra. Marta Torrens, Directora del Procés d'Addicions de l'Institut de Neuropsiquiatria i Addicions de l'Hospital del Mar (INAD) i coordinadora del Grup de recerca en Addiccions de l'Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques (IMIM), i el Dr. Rafael Maldonado, cap del Laboratori de Neurofarmacologia del Departament de Ciències Experimentals i de la Salut (CEXS) de la Universitat Pompeu Fabra i l'IMIM. Tots dos signen un editorial sobre aquesta qüestió a la revista.
27/07/2020 - Nota de premsa
Coincidint amb l'inici del congrés mundial més destacat de la malaltia de l'Alzheimer, l'Alzheimer's Association International Conference, que arrenca avui de forma virtual, aquest mes de juliol s'han publicat els objectius, l'estratègia científica i les activitats del consorci WW-FINGERS a la revista Alzheimer's & Dementia. A la iniciativa hi participen científics de més de 30 països, d'entre els quals figuren investigadors del Barcelonaβeta Brain Research Center (BBRC- centre d'investigació de la Fundació Pasqual Maragall), l'Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques (IMIM) i la Fundació CITA-Alzheimer. WW-FINGERS és la primera xarxa interdisciplinària mundial d'assajos clínics amb intervencions basades en hàbits de vida per reduir el risc de desenvolupar el deteriorament cognitiu o demència. La iniciativa està dirigida per la Dra. Miia Kivipelto, investigadora de l'Institut Karolinska de Suècia, i parteix de l'èxit de l'assaig clínic FINGER, realitzat a Finlàndia en més de 2.600 participants. Aquest assaig va demostrar que intervenir durant dos anys sobre factors d'hàbits de vida saludable, com la dieta, l'exercici, l'activitat social i cognitiva, i el control dels factors de risc vasculars, té beneficis en la cognició de les persones grans que presenten més risc de desenvolupar demència.
24/07/2020 - Informació institucional
A la primera edició dels Premios de Investigación e Innovación Responsable (RRI) en salud, organizats per l'ISCIII y promoguts en el marc del projecte europeu ORION (Open Responsible research and Innovation to further Outstanding kNowledge) han estat guardonades tres propostes de tres Instituts d'Invesigació Sanitària (IIS) diferents d'un total de 26 propostes rebudes. Una d'aquestes 3 propostes ha estat un projecte del l'IMIM: El nom del projecte premiat es "Co-creació i participació ciutadana en el disseny de l'Estudi PENSA de Prevenció de Deteriorament Cognitiu en Persones amb Queixes subjectives de memòria". Presentat per Natàlia Soldevila i Laura Forcano del grup de recerca en farmacologia integrada i neurociència de sistemes de l'IMIM, que destaca per la seva aplicació de la participació ciutadana en el disseny d'un assaig clínic, un valor afegit que permet la reorientació del projecte facilitant que s'adapti millor a les necessitats i expectatives dels participants
08/07/2020 - Nota de premsa
El consum de cànnabis pot conduir a canvis de comportament, entre els quals la reducció de les interaccions socials en algunes persones. Per comprendre millor el fenomen, l'investigador de l'Inserm Giovanni Marsicano i el seu equip del NeuroCenter Magendie (Inserm/Universitat de Bordeus), en col·laboració amb el professor de la Universitat de Salamanca Juan P. Bolaños i el seu equip, han identificat per primera vegada en ratolins els mecanismes cerebrals que es troben darrere de la relació entre el cànnabis i la reducció de la sociabilitat. Els resultats de la seva recerca s'han publicat a Nature. El Dr. Arnau Busquets és actualment investigador Ramon y Cajal en el Grup de Recerca de Farmacologia Integrada i Neurociència de Sistemes de l'IMIM i un dels primers autors d'aquest treball. Ha estat el responsable de dur a terme la part in vivo del projecte en ratolins, durant el seu període postdoctoral amb l'equip del Dr. Marsicano a Bordeus. El Dr. Busquets va posar en marxa el seu propi grup el passat mes de setembre (https://www.imim.cat/programesrecerca/neurociencies/grfh/cell-type_mechanisms_in_normal_and_pathological_behavior/index.htm)
30/06/2020 - Informació general
Els projectes seleccionats són "Obtenció de principis actius antioxidants a partir de la beina de garrofa i validació del seu potencial terapèutic" en el que participen l'empresa Euronutra, l'IBIMA (Institut de Recerca Biomèdica de Màlaga), l'IMIM (Institut Hospital de la Mar d'Investigacions Mèdiques) i el CRG (Centre de Regulació Genòmica); i el projecte "Desenvolupament d'una teràpia per a la síndrome del X-Fràgil" en el que participa l'empresa Connecta Therapeutics, l'IMIM i el CRG. L'Agència Estatal d'Innovació convoca aquests ajuts en el marc del Pla Estatal d'investigació Científica i Tècnica i d'Innovació 2017-2020, amb l'objectiu de finançar projectes de cooperació entre empreses i organismes de recerca per a la realització conjunta de projectes de R+d, propers al mercat i que per la seva temàtica estiguin alineats amb les prioritats establertes en els Reptes del Programa Estatal de I+D+i Orientada a los Retos de la Sociedad. La convocatòria d'enguany compta amb un pressupost de 260 milions d'euros i un dels requeriments és que el coordinador sol·licitant de l'ajut ha de ser una empresa.
15/06/2020 - Informació general
Un estudi realitzat per investigadors de l'Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques (IMIM) i de la Càtedra Fundación Affinity de la Univesitat Autònoma de Barcelona (UAB) ha conclòs que els animals de companyia han estat una font important de suport emocional per les persones durant el confinament. Aquest benefici ha estat més gran quant més malament ho ha passat la persona. L'estudi també ha detectat que el confinament pot tenir conseqüències negatives pels animals. En concret, els gossos han mostrat més signes de nerviosisme i frustració, i podrien tenir problemes per adaptar-se a la rutina habitual una vegada finalitzat el confinament. Els gats poden haver estat exposats a un excés de manipulació per part de les persones amb qui conviuen, cosa que pot provocar estrès i problemes d'adaptació. En definitiva, les persones encara no entenem bé el llenguatge dels nostres animals i no acabem de traduir bé les seves necessitats reals.
08/06/2020 - Informació general
La Directora del Procés d'Addiccions de l'Institut de Neuropsiquiatria i Addiccions de l'Hospital del Mar (INAD) i investigadora de l'Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques (IMIM) ha participat en la redacció d'aquest document, que analitza els diferents tractaments i estableix els estàndards d'utilització per a tot el món. La guia va ser presentada el passat mes de març durant la 63 sessió de la Commission on Narcotic Drugs 2020 que es va realitzar a l'Oficina de Nacions Unides de Viena. Les Nacions Unides, a través de la seva oficina contra la droga i el delicte (UNODC), i l'Organització Mundial de la Salut (OMS), van aprovar de forma conjunta el passat mes de març la primera guia internacional d'estàndards per al tractament de les drogoaddiccions (International standards for the treatment of drug use disorders). Un document que ha comptat amb la participació dels més destacats experts en aquest camp, entre ells, la Dra. Marta Torrens, Directora del Procés d'Addiccions de l'INAD i coordinadora del Grup de recerca en Addiccions de l'Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques (IMIM). La Dra. Torrens és l'única autora procedent d'Espanya.
28/05/2020 - Covid-19
Les repercussions de la pandèmia de la COVID-19 són duradores i de llarg abast per als que treballen a les Petites i Mitjanes Empreses pel que fa a l benestar i la salut mental de les persones i als efectes socials i econòmics. El projecte a gran escala finançat per la Unió Europea “Mental Health Promotion and Intervention in Occupational Settings” ("Promoció de la Salut Mental i Intervenció a l'Entorn Laboral") va començar al gener de 2020. L'objectiu és millorar la salut mental i el benestar en el lloc de treball mitjançant el desenvolupament, l'aplicació i l'avaluació d'una intervenció a diversos nivells dirigida tant als problemes psiquiàtrics estesos (com la depressió o els trastorns d'ansietat) com als aspectes no clínics de la salut mental (com l'estrès, el desgast, el benestar o els símptomes de depressió). Tenint en compte els efectes a curt i llarg termini de la COVID-19, entre ells l'estrès i l'ansietat del personal, la reducció de la qualitat i potser de la intensitat de l'atenció a les persones amb trastorns mentals, o altres efectes relacionats amb la crisi de la COVID-19, el projecte "Mental Health Promotion and Intervention in Occupational Settings" esdevé un recurs efectiu que ofereix a les PIMES suport i eines d'intervenció, centrant-se més específicament en alleujar la depressió i l'ansietat del personal.
04/05/2020 - Nota de premsa
Un equip d'investigadors liderat per la Dra. Victoria Puig de l'Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques (IMIM) en el que també ha participat el Centre de Regulació Genòmica (CRG), ha estudiat les bases neurals de la discapacitat intel·lectual en ratolins amb síndrome de Down i ha descobert que les xarxes neuronals de circuits cerebrals rellevants per la memòria i l'aprenentatge estan massa activades i que la connectivitat dels circuits és deficient. Així mateix, els investigadors han observat que l'activitat neural durant el son és anormal i probablement interfereix en la consolidació de la memòria. L’estudi inclús ha identificat biomarcadors en els ritmes cerebrals que poden predir els dèficits de memòria dels ratolins que es corregeixen amb un tractament crònic amb un component natural del te verd, la epigalocatequina gal·lat, que ja sabem per altres estudis que millora la funció executiva en adults amb síndrome de Down.
22/04/2020 - Nota de premsa
Fins ara, no es coneixia què succeïa en l'organisme després de la ingesta en humans de quantitats compatibles amb la dieta de l'àcid maslínic i l'àcid oleanòlic, és a dir, què succeïa des del moment en què eren ingerits fins a la seva total eliminació del cos, és el que s'anomena farmacocinètica i, d'altra banda, la informació sobre l'activitat biològica d'aquestes biomolècules en el cos humà era molt escassa en la literatura científica. Mitjançant un mètode de determinació dels àcids oleanòlic i maslínic en plasma desenvolupat pel Grup de Recerca en Farmacologia Integrada i Neurociències de Sistema de l'Institut Hospital de la Mar d'Investigacions Mèdiques (IMIM), i el node Consorci Mar Parc Salut de Barcelona de CIBER de fisiopatologia de l'Obesitat i Nutrició (CIBERobn), en el marc de el projecte de recerca NUTRAOLEUM, s'ha avaluat en un assaig clínic en humans la farmacocinètica d'aquests dos àcids triterpènics de l'olivera després de la ingesta d'olis d'oliva enriquits a dues concentracions diferents d'aquestes biomolècules. A més, s'ha estudiat l'efecte d'aquests àcids triterpènics sobre la funció endotelial, la qual ajuda a preservar la salut dels vasos sanguinis i prevenir l'arteriosclerosi.
© Institut Hospital del Mar
d'Investigacions MèdiquesAvís Legal i Política de Privacitat | Política de cookies | Mapa web | Accessibilitat | Adreça / Accessos | Contacte
