• Busca persones
• Intranet

Notícies

5/09/2012 - Informació institucional

Ha fallat el tractament de l'osteoporosi quan es produeix una fractura?

La IOF acaba de publicar un document amb directrius pràctiques per ajudar als clínics en l'avaluació de l'eficàcia del tractament en pacients que pateixen una fractura tot i estar prenent medicació per a l’osteoporosi

Un nou document de la Fundació Internacional d’Osteoporosi (IOF), que ha estat dirigit pel professor Adolf Díez-Pérez, cap de servei de Medicina Interna de l’Hospital del Mar i investigador de l’IMIM, ofereix consells pràctics per ajudar als metges a avaluar la resposta del pacient al tractament de l'osteoporosi.

El tractament de l'osteoporosi mitjançant medicació redueix el risc de fractura en un 30-70% per a les fractures vertebrals, un 40-50% de les fractures de maluc i un 15-20% de les fractures no vertebrals. No obstant això, fins i tot una teràpia eficaç no elimina completament el risc de fractura i alguns pacients experimenten una fractura tot i el compliment del tractament prescrit. Aquesta situació no només és preocupant per al pacient, sinó que també suposa un repte per al metge que ha de decidir si continuar o suspendre el tractament. La fractura significa que el pacient no ha respost a aquest tractament en particular? Es pot canviar el tipus de tractament? O existeix una minoria significativa de pacients que no responen als tractaments disponibles?

El Grup de treball de la Fundació Internacional d’Osteoporosi (IOF), integrat per experts internacionals del comitè assessor científic de la IOF, resumeix moltes de les qüestions relacionades amb la presa de decisions clíniques en el tractament de l'osteoporosi. El professor Adolf Díez-Pérez, president del Grup de Treball, cap de Medicina Interna de l’Hospital del Mar i investigador del IMIM, explica que "els problemes de tractament són extremadament complexes. A més, hi ha una escassetat de dades sobre l'eficàcia de tractaments alternatius quan s'ha considerat que el que s’estava fent servir ha fallat. Malgrat aquestes complexitats i limitacions, el Grup de Treball ha utilitzat la millor evidència disponible per crear una llista de verificació de criteris pragmàtics que poden ajudar els metges a definir el fracàs del tractament i a prendre les mesures apropiades. "

Al document es descriu com la resposta al tractament en pacients que han estat complint amb el seu tractament com a mínim durant sis mesos pot ser avaluada en base al nombre de fractures, canvis en la densitat mineral òssia i marcadors de recanvi ossi.

Segons el professor Cyrus Cooper, president del Comitè d'Assessors Científics de la IOF: "Si un pacient que segueix un tractament té una fractura, el pacient percep la fractura com un signe de fracàs del tractament, i això no és sempre així. La nostra intenció era publicar directrius pràctiques que ajudin els metges a prendre decisions. Per sobre de tot, és important que els pacients no romanguin sense tractar i s'exposin a un risc molt més gran de fractures. "

El document és de lliure accés fins al 30 de novembre de 2012 a les http://www.springerlink.com/content/a6684g1110222536/

Referència: A. Díez-Pérez, JD Adachi, Agnusdei D., Bilezikian JP, Compston JE, Cummings SR, Eastell R., Eriksen EF, J. González Macias-i UA Liberman, et al. Osteoporosi International 2012, DOI: 10.1007/s00198-012-2093-8

Totes les notícies