• Busca persones
• Intranet

Notícies

22/06/2021 - Nota de premsa

Més del 6% dels europeus pateix depressió

Un estudi liderat per investigadors del King’s College de Londres i de l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques a 27 països europeus situa la prevalença d’aquesta patologia en el 6,4% de la població

El 6,4% de la població europea pateix depressió segons un estudi que publica la revista The Lancet Public Health, liderat per investigadors del King's College de Londres, l'Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques (IMIM), el Parc de Recerca Sant Joan de Déu-Institut de Recerca Sant Joan de Déu, el Instituto de Biomedicina de la Universidad de León (IBIOMED) i el CIBER d'Epidemiologia i Salut Pública (CIBERESP). Aquesta xifra és superior a l'estimada per l'Organització Mundial de la Salut (OMS), que calculava en el 4,2% la prevalença d'aquesta patologia a la regió europea. La depressió està considerada com una de les principals causes d'invalidesa al món, incrementant el risc de mort prematura, disminuint la qualitat de vida i creant una forta càrrega per als sistemes de salut. De fet, es calcula que pot afectar a més de 300 milions de persones al món.

Els investigadors han analitzat dades de la segona onada de l'Enquesta de Salut Europea (European Health Interview Survey), recollides entre els anys 2013 i 2015. En total, han pogut treballar amb les respostes de 258.888 persones de 27 països europeus, excepte Espanya, Bèlgica i els Països Baixos, per motius metodològics. En tot cas, en un estudi anterior dels mateixos autors es van poder explotar les dades espanyoles de l'enquesta, situant la prevalença del trastorn depressiu en el 6,1%, sent del 8% entre les dones i del 4,1% entre els homes (el treball es pot consultar a l'enllaç https://bit.ly/2RL5fsl).

Grans diferències entre països

La prevalença de la depressió s'ha calculat utilitzant una escala de vuit ítems (PHQ-8) que avalua la presència i la intensitat de simptomatologia depressiva i que s'utilitza per al diagnòstic d'aquest trastorn, excloent pensaments de mort o suïcidi. Del total de població enquestada, el 6,4% va presentar un probable trastorn de depressió. En dones, que representen el 52,2% de la mostra, la prevalença d'aquesta patologia arriba al 7,7%, molt per sobre de la registrada en els homes, que se situa en el 4,9%. Aquesta forta diferència entre sexes es dona a gairebé tots els països, a excepció de Finlàndia i Croàcia.

Imatge d’esquerra a dreta: Jordi Alonso, Jorge Arias de la Torre, Antoni Serrano

Un dels fets que més ha sobtat als investigadors són les grans diferències entre països, amb taxes de prevalença més altes, fins a quatre vegades més, en aquells amb més desenvolupament econòmic. "La prevalença en general és alta, la mitjana per a tots els països inclosos és superior al 6%. Però sorprèn que els països amb desenvolupament econòmic més alt i per tant, en teoria, més recursos sanitaris i assistencials que haurien de tenir un impacte en la reducció de les taxes de prevalença, tenen una prevalença més alta que altres països amb menys desenvolupament econòmic", explica el Dr. Jorge Arias-de la Torre, del departament de Psicologia Mèdica del King's College de Londres i un dels autors principals del treball.

"Aquestes dades situen la depressió com un problema molt freqüent i, per tant, disposar d'aquestes dades ajuda a estimar les possibles necessitats d'atenció", apunta el Dr. Jordi Alonso, també autor del treball, director del Programa d'Epidemiologia i Salut Pública de l'IMIM-Hospital del Mar, catedràtic de Medicina Preventiva i Salut Pública de la UPF  i codirector científic del CIBERESP. "Els resultats ens permetran monitorar com evoluciona la prevalença de la depressió, i això és especialment important per avaluar l'impacte de la pandèmia de la COVID-19. Tenim dades de molts països europeus amb el mateix instrument, fet que ens permetrà fer-ne un seguiment acurat".

Per països, els que tenen una prevalença més alta són Islàndia (amb el 10,3% de la població), Luxemburg (el 9,7%), Alemanya (9,2%) i Portugal (9,2%). Els que presenten una taxa de prevalença menor són la República Txeca (2,6%), Eslovàquia (2,6%), Lituània (3%) i Croàcia (3,2%). Per sexes, els països amb més proporció d'homes amb trastorn depressiu són Alemanya i Irlanda i els que en tenen menys són la República Txeca i Eslovàquia. En dones, els països amb taxes més altes són Alemanya i Luxemburg i els que menys, Eslovàquia i la República Txeca.

Aquests resultats suggereixen que factors demogràfics, culturals i sociopolítics, com ara l'accés a serveis de salut, inseguretat laboral o l'increment del cost de la vida), poden ser determinants en les diferències observades. Així, per grups de població, els més afectats per la depressió són els de més edat, no nascuts a la Unió Europea, que viuen a zones d'alta densitat de població, amb malalties cròniques i poca activitat física i nivells educatius i d'ingressos més baixos. A la vegada, entre les conclusions del treball destaca el fet que els països de l'Europa Occidental presenten taxes de prevalença de depressió més elevades si es comparen amb els de l'Europa Oriental.

"Aquest estudi suposa una de les mostres estudiades més gran a Europa fins a l'actualitat i reflecteix variacions de prevalença entre països que han de servir per a la planificació de serveis i per al seguiment del fenomen en el temps", explica el Dr. Antoni Serrano, adjunt a la Direcció de Salut Mental del Parc Sanitari Sant Joan de Déu, investigador de l'Institut de Recerca de Sant Joan de Déu i signant del treball. "Caldria estudiar si les estratègies de cribratge poblacional podrien suposar un avantatge en la detecció i tractament d'aquestes persones, a fi de disminuir la càrrega associada a la malaltia i els costos que suposa pels sistemes sanitaris i socials", remarca.

Article de referència

Arias-de la Torre J, Vilagut G, Ronaldson A, Serrano-Blanco A, Martín V, Peters M, Valderas JM, Dregan A, Alonso J. Prevalence and variability of current depressive disorder in 27 European countries: a population-based study. Lancet Public Health. 2021 May 4:S2468-2667(21)00047-5. doi: 10.1016/S2468-2667(21)00047-5. PMID: 33961802

Totes les notícies