21/02/2018 - Nota de premsa
La contaminació dels motors dièsel té una relació directa amb el risc de patir un ictus aterotrombòtic. Ho revela un estudi de l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM), l’Hospital del Mar i l’Institut de Salut Global Barcelona (ISGlobal), que acaba de publicar la revista Enviromental Research. El treball, liderat pel Dr. Jaume Roquer, cap del Servei de Neurologia Clínica del Hospital del Mar i coordinador del grup de recerca en Neurovascular de l’IMIM, i la Dra. Rosa Maria Vivanco, investigadora del mateix grup, ha analitzat dades de gairebé 3.000 pacients atesos a l’Hospital del Mar per un ictus entre els anys 2005 i 2014. L’estudi ha analitzat la possible influència de dos contaminants, les partícules de menys de 2,5 micres (PM2.5) i el carbó negre, el sutge, en el risc de patir un ictus. Estudis anteriors ja havien demostrat l’increment de la mortalitat per ictus a llarg termini a causa de la contaminació atmosfèrica i la relació entre els alts nivells de sutge a l’atmosfera i les morts per patologies cardiovasculars. Ara, els investigadors han pogut comprovar com la presència a l’aire que respirem d’aquest element, procedent de la mala combustió dels motors dièsel, actua a curt termini com a desencadenant d’un tipus concret d’ictus, l’aterotrombòtic, provocat pel despreniment de les plaques d’ateroma, que estan formades per colesterol, calci i altres substàncies que s’acumulen a les artèries i provoquen l’oclusió del vas.
13/2/2018 - Nota de premsa
Investigadors del Programa de Recerca en Neurociències de l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM) han creat el primer banc de cèl·lules proneuronals de l'Estat Espanyol amb l’objectiu de facilitar la recerca en les malalties mentals. Aquest recurs està a disposició de la comunitat científica i permet tenir informació bioquímica i molecular del que succeeix al cervell mitjançant les úniques cèl·lules proneuronals accessibles –també anomenades neurones immadures- que estan localitzades al neuroepiteli olfactiu que es troba a la part superior de la fosa nasal. Aquestes cèl·lules proneuronals s’obtenen de manera no invasiva mitjançant un raspat de la mucosa. Les cèl·lules del neuroepiteli olfactiu tenen la característica de que són proneuronals, és a dir, que es transformaran en neurones sensorials i seran les encarregades de fer arribar la informació de l’olfacte al cervell. Es troben molt a prop del cervell i permeten accedir de forma subrogada a la informació molecular i bioquímica del cervell.
31/01/2018 - Informació institucional
La demostració que la immunoteràpia és més eficaç que la quimioteràpia en el càncer de bufeta avançat quan el tractament quimioteràpic amb cisplatí ja no funciona, ha estat escollida com un dels avenços més importants del 2017 en oncologia per la Societat Americana d’Oncologia Clínica (ASCO). Els resultats, que van ser publicats el mes de febrer de 2017 al New England Journal of Medicine, són el fruit d’un estudi a 29 països liderat pel Dr. Joaquim Bellmunt que es va coordinar des del Dana Farber Cancer Institute de Boston, on en aquell moment ell era cap de l’àrea de càncer genitourinari. Ha estat la primera vegada que s’ha aconseguit perllongar d‘una manera significativa la supervivència dels malalts en aquest tipus de situació. Aquest tractament millora a més la qualitat de vida dels pacients respecte al tractament amb quimioteràpia.
26/01/2018 - Nota de premsa
La proteïna mTOR (sigles en anglès de diana de rapamicina a cèl·lules de mamífer) té un paper bàsic a l’hora de desencadenar la ràpida resposta del sistema immunitari en la producció d’anticossos. Ho ha demostrat un estudi internacional liderat per investigadors de l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM) i de l’Hospital del Mar, que ha publicat la revista Nature Communications. Els resultats de la seva investigació obren la porta a desenvolupar tractaments per a malalties autoimmunes personalitzats en combinació amb inhibidors d’aquesta proteïna. De fet, ja s’està analitzant la seva possible implicació en el trasplantament de ronyó amb el Servei de Nefrologia de l’Hospital del Mar, un camp en el qual el centre té molta experiència. L’estudi, encapçalat pel Dr. Jordi Sintes i el Dr. Maurizio Gentile, i dirigit pel Dr. Andrea Cerutti, del Programa de recerca sobre Processos Inflamatoris i Cardiovasculars de l’IMIM, és el primer a confirmar el paper principal de la proteïna mTOR al procés d’activació dels limfòcits B de la zona marginal.
22/01/2018 - Nota de premsa
El director del Programa d’Epidemiologia i Salut Pública de l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM), investigador del CIBER d’Epidemiologia i Salut Pública (CIBERESP) i catedràtic de Salut Pública de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), Jordi Alonso, ha liderat per encàrrec de la World Mental Health un estudi internacional per avaluar l’adequació del tractament que reben els trastorns d’ansietat a tot el món. El resultat, sobre una mostra de més de 51.500 individus de 21 països diferents, revela que la prevalença de l’ansietat és del 10%. D’aquests només el 27,6% van rebre algun tipus de tractament i només en el 9,8% dels casos es considera que aquest va ser l’adequat. És la primera vegada que un estudi descriu el buit de tractament en trastorns d’ansietat a nivell mundial. L’investigador principal, Jordi Alonso, ha apuntat que “s’estima que els trastorns d’ansietat afecten el 10% de la població mundial. Són patologies que tendeixen a la cronicitat, a la comorbiditat i s’associen amb una discapacitat significativa. Si això li afegim que van suposar un cost de 74.400 milions d’euros durant l’any 2010 en un conjunt de 30 països de la Unió Europea, ens trobem davant un important problema de salut pública”.
16/01/2018 - Nota de premsa
Tenir sobrepès o patir obesitat incrementa de forma exponencial el risc de patir una malaltia cardiovascular o càncer. És la conclusió de l’estudi FRESCO(Funció de Risc Espanyola d’esdeveniments Coronaris i Altres), liderat per investigadors de l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM) i metges de l’Hospital del Mar, que ha analitzat el seguiment durant 10 anys de 54.446 persones de 7 comunitats autònomes. El treball ha comptat amb la participació de diferents grups de recerca de Barcelona, Girona, Reus, Palma de Mallorca, Saragossa, Múrcia, Pamplona, Sevilla i Talavera de la Reina. Els resultats de l’estudi són clars. L’epidèmia de l’obesitat colpeja més les dones. Així, les dones obeses tenen 5 vegades més risc de patir una malaltia cardiovascular i 12 vegades més possibilitats de desenvolupar un càncer que les que tenen un pes normal. Si tenen sobrepès, encara que no arribin a l’obesitat, es manté un increment del risc del doble de possibilitats en el cas de les patologies cardiovasculars, i quatre vegades més en les oncològiques.
15-01/2018 - Informació general
El Centre d'Avaluació i Investigació de Medicaments de la FDA (CDER-FDA) i Chemotargets treballaran de forma conjunta en virtut d'un conveni de col·laboració en recerca de cinc anys de durada. L'objectiu principal d'aquest conveni d'investigació serà avaluar la utilitat i rendiment de la plataforma d'intel·ligència i descobriment CLARITY® de Chemotargets en la predicció d'activitats específiques i no específiques, utilitzant dades farmacològiques i de seguretat conegudes obtingudes en estudis experimentals d'entitats moleculars petites. El CDER està interessat en l'avaluació de models in silico per determinar els perfils farmacològics per tal de predir els possibles esdeveniments adversos dels medicaments en desenvolupament. D'altra banda, el coneixement del perfil de diana molecular d'una substància química pot ajudar a predir el seu potencial d'abús i addicció, el que permetria reduir els riscos associats a l'exposició a aquesta substància.
18/12/2017 - Informació institucional
La Gasol Foundation, creada pels jugadors de la NBA Pau i Marc Gasol, i l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM) han signat un conveni per al desenvolupament de projectes de recerca conjunts. L’objectiu del document que s’acaba de signar és establir el marc de col·laboració entre les dues institucions en matèria de recerca i desenvolupament biotecnològic en el camp de l’obesitat infantil. D’aquesta manera, podran treballar plegades per a l’obtenció de fons competitius o finalistes i fer difusió conjunta dels resultats dels projectes conjunts. El conveni promourà la formació creuada de professionals de les dues entitats, així com el suport metodològic per part de l’equip de l’IMIM en el disseny i desenvolupament de les intervencions en salut pública de la Gasol Foundation i l’anàlisi i difusió de les dades obtingudes. Una tasca que realitzarà el Grup de Recerca en Risc Cardiovascular i Nutrició de l’IMIM.
13/12/2017 - Nota de premsa
La inducció de la ciclina B1, un enzim bàsic en el procés de divisió cel·lular, pot convertir-se en un marcador de resistència a un dels principals tractaments de càncer de mama HER2 positiu, el trastuzumab-emtansina (T-DM1). Així ho indiquen els resultats d'un estudi liderat pel Servei d'Oncologia Mèdica de l'Hospital del Mar, publicats a la revista Clinical Cancer Research. A l'estudi també han participat l'Hospital Universitari Fundació Jiménez Díaz, l'Hospital Clínic Universitari de València i l'Hospital Universitari Vall d'Hebron i el Centre de Recerca en Càncer de Salamanca. El T-DM1 és, en aquests moments, el principal tractament de segona línia en el càncer de mama HER2 positiu. Es tracta d'una teràpia dirigida al tumor, que es basa en la combinació de l'anticòs trastuzumab amb l'agent quimioteràpic DM1, que interfereix el procés de divisió cel·lular. “Aquest innovador tractament és una mena de ‘cavall de Troia’ que, gràcies a l’anticòs trastuzumab, porta la quimioteràpia de manera selectiva a l’interior de la cèl·lula tumoral HER2 positiva. Això fa que sigui un tractament ben tolerat per les pacients, molt més que la quimioteràpia tradicional”, explica l’investigador principal de l’estudi, el Dr. Joan Albanell, cap del Servei d'Oncologia Mèdica de l'Hospital del Mar i director del Programa de recerca en càncer de l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM).
Més informació "Descrit un mecanisme que provoca resistència al tractament del càncer de mama"
04/12/2017 - Nota de premsa
Què distingeix l’Homo sapiens d’altres éssers vius? I el conjunt dels mamífers? Què els fa diferents? Aquestes són les preguntes a les quals han intentat trobar resposta els investigadors de l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM), en col·laboració amb el Departament de Ciències Experimentals i de la Salut de la Universitat Pompeu Fabra (UPF). Per fer-ho, han analitzat el genoma ja seqüenciat de 68 mamífers i han identificat 6.000 famílies de gens que només es poden trobar en aquests animals. Es tracta de gens sense homòlegs fora dels mamífers, és a dir, que no estan presents a altres espècies sense pèl. En els éssers humans, es calcula que representen el 2,5% dels gens que codifiquen proteïnes. El treball l’ha encapçalat el Dr. José Luis Villanueva-Cañas, investigador del Grup de recerca en genòmica evolutiva de l’IMIM i actualment investigador de l’Institut de Biologia Evolutiva (UPF-CSIC), i la Dra. Mar Albà, investigadora ICREA de l’IMIM i del Programa de Recerca en Informàtica Biomèdica (GRIB) de l’IMIM i la UPF. A l’estudi hi ha col•laborat el grup del Dr. David Andreu del departament de Ciències Experimentals i de la Salut de la Universitat Pompeu Fabra. L’ha publicat la revista Genome Biology and Evolution.
Més informació "Identifiquen els gens que distingeixen els mamífers d’altres animals"
Servei de Comunicació:
Marta Calsina Freixas(ELIMINAR)
Tel:
(+34) 93 316 06 80
Doctor Aiguader, 88
08226 Barcelona
© Institut Hospital del Mar
d'Investigacions MèdiquesAvís Legal i Política de Privacitat | Política de cookies | Mapa web | Accessibilitat | Adreça / Accessos | Contacte
