25/09/2016 - Nota de premsa
Cada cop és més freqüent detectar diferències de gènere en algunes patologies. Neuròlegs de l’Hospital del Mar de Barcelona i investigadors de l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM) han publicat fa poc a la revista Neurology els resultats d’un estudi dut a terme en més de 500 pacients amb hemorràgies intracerebrals primàries amb l’objectiu de determinar si hi ha diferències entre homes i dones. L’estudi ha posat de manifest algunes diferències importants associades al gènere: diferències en l’edat dels pacients que les pateixen, en la causa, els factors de risc, el maneig clínic, la severitat de les hemorràgies i la discapacitat produïda. “Les diferències entre homes i dones són importants a l’hora de considerar el risc de les malalties cardiovasculars. L’hemorràgia intracerebral és el tipus d’ictus més greu i és més freqüent en homes que en dones. Provoca la defunció del 50% de les persones afectades als tres mesos de l’episodi i, únicament el 20-25% dels pacients sobreviu mantenint una bona capacitat funcional”, explica el Dr. Jaume Roquer, cap de servei de Neurologia de l’Hospital del Mar i coordinador del Grup de Recerca Neurovascular de l’IMIM.
Més informació "Un estudi evidencia diferències associades al gènere en les hemorràgies cerebrals"
22/09/2016 - Informació institucional
La Presidenta d'Honor amb caràcter permanent de l'Associació Espanyola Contra el Càncer (AECC) i de la Fundació Científica de l'AECC, la Reina Leticia, ha presidit avui l'Acte Institucional 2016 de l'AECC a l'Auditori Fòrum de Barcelona. Durant l'Acte, la presidenta d'Honor ha lliurat 22 Ajudes a la Investigació en càncer per un total de gairebé 8 milions d'euros i el guardó "V de Vida 2015", que ha recaigut en l'investigador nord-americà, Dr. Francis Collins, per el seu treball en la seqüenciació del genoma humà. El projecte de la Dra. Anna Bigas, coordinadora del grup de recerca en Cèl·lules Mare i Cáncer de l'IMIM, que porta per títol "Estudi dels mecanismes de resistència en leucèmia limfoblàstica aguda adulta i pediàtrica" pretén determinar les causes de resistència a les teràpies actuals per aquesta leucèmia i desenvolupar eines que ajudin a predir que pacients tindran una resposta negativa a una teràpia determinada, proposar teràpies alternatives per a aquests casos i desenvolupar tests genètics i eines bioinformàtiques que permeten facilitar les decisions clíniques de forma personalitzada.
09/09/2016 - Informació institucional
Cada 9 de setembre es commemora el Dia Mundial SAF amb l'objectiu de prevenir i conscienciar sobre aquesta malaltia encara força desconeguda. El Grup de Recerca en Infància i Entorn de l'IMIM s'adhereix a aquesta campanya de conscienciació que en aquesta edició està liderada a Catalunya per l'Institut Català de l'Acolliment i de l'Adopció amb el suport dels diferents grups de recerca implicats i les associacions de familiars de malalts afectats de SAF. El Trastorn de la Síndrome Alcohol Fetal o FASD (Fetal Alcohol Spectrum Disorder, en anglès) és un terme que s'utilitza per a descriure una àmplia gama de resultats perjudicials que deriven del consum matern d'alcohol durant l'embaràs. És difícil estimar la prevalença del SAF en el nostre entorn perquè no existeix un registre fiable de totes les seves manifestacions, que poden ser molt variades i sovint passen desapercebudes fins l'adolescència.
06/09/2016 - Nota de premsa
Un estudi realitzat per investigadors de l’Hospital del Mar i de l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) orienta sobre quantes hores a la setmana són les apropiades perquè els nens en edat escolar juguin amb videojocs. Els resultats s’han publicat a la revista científica Annals of Neurology. El treball liderat pel Dr. Jesús Pujol, metge del servei de Radiologia de l’Hospital del Mar i investigador de l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM), i coordinat pel Dr. Jordi Sunyer, de l’Institut de Salut Global de Barcelona, ha consistit en investigar la relació entre les hores a la setmana dedicades a jugar als videojocs i certes habilitats intel·lectuals i problemes de conducta, en 2.442 nens de entre 7 i 11 anys.
Més informació "Quant de temps han de jugar els nens amb els videojocs?"
24/08/2016 - Nota de premsa
Un estudi coordinat per investigadors de l'Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques (IMIM) i en el qual han participat 12 grups de tota la geografia espanyola, ha descrit per primera vegada a Espanya que la diabetis mellitus no només augmenta el risc de morir per causes cardiovasculars (infart de miocardi, ictus o insuficiència cardíaca), sinó que també incrementa significativament el risc de morir per neoplàsies, infeccions, malaltia pulmonar obstructiva crònica i malalties amb afectació hepàtica i renal. Els resultats han estat publicats a la prestigiosa revista Diabetis Care. "La diabetis mellitus és un problema de salut pública a nivell mundial que actualment afecta 382 milions de persones a tot el món. Estudis previs havien assenyalat una diferència mitjana de 6 anys en l'esperança de vida entre la població amb i sense diabetis. Els resultats del nostre estudi mostren que les persones amb diabetis tenien el triple de risc que la població general de morir per malalties hepàtiques, renals i per cardiopatia isquèmica; mentre que aquest risc era del doble, quan ens referíem a l'ictus i als càncers localitzats en fetge i còlon-recte. Finalment, patologies com la malaltia pulmonar obstructiva crònica, les infeccions, la insuficiència cardíaca i el càncer de pulmó, suposaven un augment de més del 50% del risc en població diabètica" explica Maria Grau, investigadora del grup de recerca en Epidemiologia i Genètica Cardiovascular i coordinadora de l'estudi.
Més informació "La diabetis augmenta el risc de morir per càncer i altres malalties"
18/08/2016 - Nota de premsa
Un projecte internacional, The Exome Aggregation Consortium (ExAC), que compta amb la participació d'investigadors de l'IMIM (Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques) com a únics espanyols, ha analitzat l'ADN que codifica proteïnes de 60.706 individus de diferents ètnies i ha posat a disposició de la comunitat científica internacional un catàleg que recull les mutacions identificades, la seva freqüència i la seva distribució al llarg de l'ADN. L'estudi es publica a la prestigiosa revista Nature i és el que ha analitzat un major nombre d'individus multiplicant per 10 els estudis prèviament disponibles. L'ADN és la molècula que es troba a l'interior de totes les nostres cèl·lules, que conté la informació per fabricar les proteïnes en forma d'una seqüència de quatre lletres o bases [adenina (A), guanina (G), timina (T) i citosina (C)]. En els últims anys s'han desenvolupat tecnologies per seqüenciar, és a dir, llegir la seqüència d'aquestes bases en l'ADN d'una persona. El canvi d'una d'aquestes bases pot en ocasions produir un canvi en la proteïna que fabrica la cèl·lula i causar alguna malaltia. Per aquest motiu, és molt important conèixer quina és la seqüència de bases en l'ADN normal, amb quina freqüència es presenten mutacions (canvis en la seqüència d'aquestes bases) i on es presenten aquests canvis, per així definir un catàleg i un mapa de les mutacions de l'ADN en humans.
02/08/2016 - Nota de premsa
Un treball en el que han participat l’IMIM (Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques) el Duke Lemur Center i la Universitat de Duke, estudia per primera vegada la regulació dels gens en primats hibernats. El primat que han estudiat és el lèmur nan de cua gruixuda (Cheirogaleus medius). Aquesta és una espècie excepcional i molt poc estudiada, ja que és l’únic primat capaç d’hibernar, subsistint amb els lípids que ha emmagatzemat a la cua durant la resta de l’any. El projecte, a més, és un dels pocs treballs sobre la hibernació que utilitza una tècnica moderna anomenada RNAseq que permet veure a nivell global quins gens s'estan expressant i quantificar-los. Són les primeres dades genòmiques que existeixen per a aquesta espècie. El fet de que puguem estudiar primats, que són molt més propers a nosaltres que altres espècies hibernants, augmenta les probabilitats de que a llarg termini els descobriments puguin ser traslladats a humans.
29/07/2016 - Nota de premsa
La prestigiosa revista PLoS Pathogens acaba de publicar un article sobre els resultats del projecte Malaria Box, una iniciativa de Medicines for Malaria Venture que ha facilitat l’accés obert a noves famílies de molècules amb activitat antimalàrica de forma gratuïta a 200 laboratoris de 30 països. L’objectiu del projecte és incentivar el descobriment de noves possibilitats farmacològiques per lluitar contra les malalties desateses i d’altres patologies, i de moment, ja ha possibilitat l’inici de més d’una dotzena de projectes de desenvolupament de nous fàrmacs en diferents patologies. El grup de recerca en Farmacologia de Sistemes de l’IMIM ha estat l’únic participant català en aquest extens estudi en el que també han participat tres altres centres de l’Estat espanyol a Euskadi (BIOBIDE), Galícia (Universidad de Santiago de Compostela) i Madrid (GlaxoSmithKline R&D).
Més informació "L’IMIM participa en el primer gran assaig de codi obert de descobriment de fàrmacs"
28/07/2016 - Nota de premsa
Cardiòlegs de l'Hospital del Mar i investigadors de l'Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques (IMIM) han desenvolupat una nova eina que permet estimar el risc d'aparició de fibril·lació auricular a partir d'indicadors electrocardiogràfics, dades clíniques bàsiques i paràmetres obtinguts a través de la monitorització per Holter (petit dispositiu electrònic que registra i emmagatzema l'electrocardiograma del pacient durant 24 hores). Els resultats del projecte acaben de ser publicats a la revista International Journal of Cardiology. La fibril·lació auricular és una malaltia que es caracteritza per batecs auriculars no coordinats i desorganitzats que produeixen un ritme cardíac ràpid i irregular. Es calcula que la seva prevalença en el món desenvolupat és d'aproximadament entre el 1,5 i 2% i augmenta amb l'edat.
26/07/2016 - Informació institucional
Entre les troballes, publicades a la revista eLife, la investigació va revelar que són les dones i els homes de Corea del Sud i iranians els que han mostrat majors increments en alçada durant els últims 100 anys: els homes iranians han augmentat una mitjana de 16,5 cm, i les dones de Corea del Sud uns 20.2cm. En aquest estudi hi han participat dos grups del Programa d’Epidemiologia i Salut Pública de l’IMIM: el Grup de Recerca en Epidemiologia i Genètica Cardiovascular que hi ha aportat 11.000 persones de la base de dades del projecte REGICOR i el Grup de recerca en Epidemiologia Clínica i Molecular del Càncer. L'estudi ha analitzat la talla de més de 18 milions de persones de 200 països, i les dades mostren que l’alçada s’està estancant a alguns països rics mentre que creix imparable en altres zones del mon tradicionalment menys afavorides. L’alçada està fortament influenciada per la nutrició i els factors ambientals, i per tant relacionada amb la salut, tot i que els factors genètics d'un individu també poden tenir-hi un paper.
Servei de Comunicació:
Marta Calsina Freixas(ELIMINAR)
Tel:
(+34) 93 316 06 80
Doctor Aiguader, 88
08226 Barcelona
© Institut Hospital del Mar
d'Investigacions MèdiquesAvís Legal i Política de Privacitat | Política de cookies | Mapa web | Accessibilitat | Adreça / Accessos | Contacte
