08/10/2020 - Nota de premsa
Fer 150 minuts d'activitat física d'intensitat moderada (caminar ràpid o ballar, per exemple) o 75 minuts d'activitat vigorosa (córrer o altres esports) a la setmana, com recomana l'Organització Mundial de la Salut (OMS), redueix el risc de mortalitat un 16%. A la vegada, fa caure en un 27% el risc de mortalitat cardiovascular i d'accidents cardiovasculars en un 12%. Així ho destaca un estudi que publica la Revista Española de Cardiología i que han liderat investigadors de l'Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques (IMIM) i del CIBERCV i el CIBERESP, i metges de l'Hospital del Mar. El treball també revela que realitzar una activitat física entre 3 i 5 vegades superior a la recomanada, maximitza el benefici. Per sobre d'aquesta quantitat, no s'observa cap benefici addicional.
Més informació "Seguir les recomanacions sobre activitat física pot reduir un 16% el risc de mort"
22/09/2020 - Nota de premsa
Una nova recerca ha demostrat que l'oli d'oliva verge enriquit amb els seus propis compostos fenòlics augmenta la capacitat de les partícules HDL (lipoproteïnes d'alta densitat) de transportar el colesterol dipositat en la paret arterial per a la seva posterior eliminació de l'organisme a través del fetge i l'intestí. El treball, publicat a la revista Biomedicines, ha estat coordinat per investigadors del CIBER de les àrees de Diabetis i Malalties Metabòliques Associades (CIBERDEM) i de Fisiopatologia de l'Obesitat i la Nutrició (CIBEROBN), l'Institut de Recerca de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, l'Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques (IMIM), la Universitat Rovira i Virgili, la Universitat de Lleida i l'Institut de Ciències de la Vinya i del Vi-ICVV. La recerca, realitzada en un model experimental de ratolí, ha permès avaluar que tant l'oli d'oliva verge enriquit amb els seus propis compostos fenòlics com els propis compostos fenòlics per si mateixos, eren capaços no sols de millorar la capacitat de les HDL per a extreure colesterol de les cèl·lules macrofàgiques, sinó també eliminar-lo de l'organisme. Aquest mecanisme és un reflex d'una de les funcions cardioprotectores de les HDL.
15/09/2020 - Nota de premsa
El grup de recerca en descobriment de fàrmacs basats en receptors acoblats a proteïnes G de l'Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques (IMIM), en col·laboració amb Institut Indi de Tecnologia de Kanpur, han desxifrat com la natura ajusta la resposta de la cèl·lula humana a abundants estímuls extracel·lulars (per exemple, olor, gust, llum, hormones, etc.) Quan una cèl·lula rep un estímul extracel·lular, inicia un procés de senyalització que pot acabar en canvis fisiològics importants. Aquest procés és iniciat per proteïnes de la membrana cel·lular conegudes com a receptors, que, en funció de l'estímul rebut, regulen la seva activitat mitjançant diferents mecanismes moleculars. Els investigadors han estat capaços d'interpretar un dels principals mecanismes moleculars de regulació, basat en missatges codificats via diferents patrons de fosforilació. "Utilitzant assajos biofísics i bioquímics en combinació amb la més recent tecnologia de simulació computacional, hem estat capaços de desxifrar un codi de fosforilació que ajusta el comportament de la cèl·lula", explica la Dra. Jana Selent, coordinadora del grup de recerca en descobriment de fàrmacs basats en receptors acoblats a proteïnes G de l'IMIM i una de les coordinadores de l'estudi.
03/09/2020 - Nota de premsa
El Consell Europeu de Recerca (ERC per les seves sigles en anglès) ha reconegut al Dr. Arnau Busquets García, investigador Ramón y Cajal de l'Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques (IMIM), amb el prestigiós ERC Starting Grant. El reconeixement té una dotació d'1,5 milions d'euros per al desenvolupament d'un projecte a 5 anys. Les subvencions del Consell Europeu de Recerca, que formen part del programa de recerca i innovació de la Unió Europea, Horizon 2020, són el principal recurs de finançament europeu per a la recerca d'excel·lència. Cerquen projectes altament innovadors que estiguin liderats per investigadors destacats i de reconegut prestigi internacional, amb l'objectiu d'ajudar-los a crear els seus propis equips i portar a terme recerques pioneres a Europa. En l'edició d'enguany s'han presentat 3272 sol·licituds i s'han atorgat 436 ajuts, per un import global de 677 milions d'euros. Els guardonats tenen 40 nacionalitats diferents i els projectes es desenvoluparan a 25 països de la Unió Europea. Per volum, Alemanya (88 subvencions), Regne Unit (62), els Països Baixos (42) i França (38) són els més beneficiats. Espanya ha aconseguit un total de 23 ajuts, 7 dels quals a Catalunya.
27/07/2020 - Nota de premsa
Coincidint amb l'inici del congrés mundial més destacat de la malaltia de l'Alzheimer, l'Alzheimer's Association International Conference, que arrenca avui de forma virtual, aquest mes de juliol s'han publicat els objectius, l'estratègia científica i les activitats del consorci WW-FINGERS a la revista Alzheimer's & Dementia. A la iniciativa hi participen científics de més de 30 països, d'entre els quals figuren investigadors del Barcelonaβeta Brain Research Center (BBRC- centre d'investigació de la Fundació Pasqual Maragall), l'Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques (IMIM) i la Fundació CITA-Alzheimer. WW-FINGERS és la primera xarxa interdisciplinària mundial d'assajos clínics amb intervencions basades en hàbits de vida per reduir el risc de desenvolupar el deteriorament cognitiu o demència. La iniciativa està dirigida per la Dra. Miia Kivipelto, investigadora de l'Institut Karolinska de Suècia, i parteix de l'èxit de l'assaig clínic FINGER, realitzat a Finlàndia en més de 2.600 participants. Aquest assaig va demostrar que intervenir durant dos anys sobre factors d'hàbits de vida saludable, com la dieta, l'exercici, l'activitat social i cognitiva, i el control dels factors de risc vasculars, té beneficis en la cognició de les persones grans que presenten més risc de desenvolupar demència.
24/07/2020 - Nota de premsa
Un estudi multicèntric liderat per metges i infermeres del Servei d'Aparell Digestiu de l'Hospital del Mar i investigadors de l'Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques, demostra que una intervenció educativa per telèfon, realitzada per personal d'infermeria permet millorar el grau d'èxit de les colonoscòpies en pacients que anteriorment no havien fer una bona preparació L'estudi ha comptat amb la participació d'onze hospitals de l'Estat i ha analitzat dades de 657 pacients. El publica la revista Endoscopy Una simple trucada per repassar les instruccions de la preparació per la colonoscòpia 48 hores abans de la cita, incrementa l'èxit a l'hora de realitzar la prova en un 11,5%. Ho demostra un estudi multicèntric liderat per metges i infermeres del Servei d'Aparell Digestiu de l'Hospital del Mar i investigadors del Grup de Recerca Clínica i Traslacional en Neoplàsies Colorectals de l'Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques (IMIM). El treball el publica la revista Endoscopy i ha analitzat dades de 657 pacients d'onze hospitals de l'Estat. Es tracta del primer estudi multicèntric per analitzar el paper d'una intervenció educativa per millorar la preparació del còlon en persones amb un alt risc de no assolir-la.
Més informació "Una trucada per garantir l’èxit de la colonoscòpia"
14/07/2020 - Nota de premsa
Els receptors acoblats a proteïna G (GPCRs) són un dels elements bàsics en la resposta a estímuls com la picada d'un mosquit o l'emoció que sentim davant d’un gol del nostre equip de futbol preferit. De fet, són diana de gairebé el 40% dels fàrmacs actuals. Però, fins ara, els investigadors no disposaven d'una eina que utilitzés simulacions moleculars per analitzar i entendre completament la seva funció. És per aquest motiu que un consorci format per 23 institucions de 10 països d'Europa i dels Estats Units han unit forces per dissenyar una eina que permeti comprendre millor el funcionament d'aquests receptors, la feina dels quals consisteix en transmetre senyals a l'interior de la cèl·lula. La plataforma GPCRmd és el fruit d'aquest treball, liderat i coordinat pel Grup de recerca en desenvolupament de fàrmacs en base a receptors GPCRs del Programa de Recerca en Informàtica Biomèdica (GRIB) de l'Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques (IMIM) i la Universitat Pompeu Fabra. En ell també han participat de forma destacada, investigadors de l'Institut Paul Scherrer (PSI) de Suïssa i de la Universitat Autònoma de Barcelona.
Més informació "Nova eina per estudiar un dels elements bàsics en l’èxit dels fàrmacs"
08/07/2020 - Nota de premsa
El consum de cànnabis pot conduir a canvis de comportament, entre els quals la reducció de les interaccions socials en algunes persones. Per comprendre millor el fenomen, l'investigador de l'Inserm Giovanni Marsicano i el seu equip del NeuroCenter Magendie (Inserm/Universitat de Bordeus), en col·laboració amb el professor de la Universitat de Salamanca Juan P. Bolaños i el seu equip, han identificat per primera vegada en ratolins els mecanismes cerebrals que es troben darrere de la relació entre el cànnabis i la reducció de la sociabilitat. Els resultats de la seva recerca s'han publicat a Nature. El Dr. Arnau Busquets és actualment investigador Ramon y Cajal en el Grup de Recerca de Farmacologia Integrada i Neurociència de Sistemes de l'IMIM i un dels primers autors d'aquest treball. Ha estat el responsable de dur a terme la part in vivo del projecte en ratolins, durant el seu període postdoctoral amb l'equip del Dr. Marsicano a Bordeus. El Dr. Busquets va posar en marxa el seu propi grup el passat mes de setembre (https://www.imim.cat/programesrecerca/neurociencies/grfh/cell-type_mechanisms_in_normal_and_pathological_behavior/index.htm)
02/06/2020 - Nota de premsa
Detectar el millor talent investigador i dotar-lo de mitjans econòmics, estructurals i estabilitat per a avançar en la cura d'el càncer amb projectes d'investigació traslacional que millorin el tractament i el diagnòstic des de la innovació amb aplicació clínica. Aquest és l'ambiciós objectiu dels innovadors i punters I Programes CRIS d'Investigació impulsats per CRIS contra el càncer que ja tenen els seus primers guardonats gràcies a un minuciós procés d'avaluació i selecció liderat per un prestigiós comitè internacional d'experts. Durant els pròxims cinc anys els tres projectes guanyadors es centraran en càncer colorectal -el segon que més morts causa-, càncer de pròstata -cada any es diagnostiquen a 1,3 milions de persones- i en la immunoteràpia -un tipus de tractaments molt innovadors que estan canviant el panorama de molts tipus de càncer. "En la investigació ens hi va la vida i només per mitjà de la investigació anem a aconseguir la cura del càncer. Amb els Programes CRIS d'Investigació volem detectar els màxims talents investigadors i dotar-los de la tranquil·litat econòmica i laboral. Volem descobrir i apostar pels Premis Nobel de demà i aquests primers Programes CRIS són només l'inici, ja que per a la pròxima edició doblarem el nombre de guardonats reforçant el nostre compromís amb la investigació tot i la situació actual en la qual vivim", explica Diego Megía, president de CRIS contra el Càncer.
25/05/2020 - Nota de premsa
La companyia Chemotargets -amb seu al Parc Científic de Barcelona i líder global en el desenvolupament de plataformes d'intel·ligència artificial per al disseny, optimització i avaluació de seguretat de fàrmacs- ha signat un acord estratègic amb l'Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques (IMIM) amb la finalitat d'accelerar els projectes de recerca per al descobriment i desenvolupament de noves teràpies oncològiques que donin resposta a importants necessitats mèdiques no cobertes. Aquesta aliança públicoprivada establirà un marc de col·laboració que promogui la creació de sinergies entre l'experiència de l'IMIM en la identificació de nous targets terapèutics dins dels camps emergents de la biologia del càncer i el know-how de Chemotargets en descobriment i desenvolupament de fàrmacs. La iniciativa inclourà l'ús de tecnologies computacionals d'avantguarda desenvolupades específicament per a dissenyar ràpidament candidats a fàrmacs que actuïn sobre nous mecanismes d'acció o dirigits a dianes que són difícils d'abordar i per als quals actualment no existeixen medicaments identificats.
Servei de Comunicació:
Marta Calsina Freixas(ELIMINAR)
Tel:
(+34) 93 316 06 80
Doctor Aiguader, 88
08226 Barcelona
© Institut Hospital del Mar
d'Investigacions MèdiquesAvís Legal i Política de Privacitat | Política de cookies | Mapa web | Accessibilitat | Adreça / Accessos | Contacte
