06/03/2018 - Nota de premsa
El grup de recerca en Genòmica Evolutiva de l’IMIM, liderat per la investigadora Mar Albà, acaba de publicar un article a la revista Molecular Ecology amb els resultats d’un estudi que ha identificat quins gens participen (canvien la seva expressió) a l'estat d'hibernació dels lèmurs nans d’orelles peludes, que pertany a l'únic grup de primats que té la capacitat d’hibernar. És precisament a la seva cua on aquests petits mamífers emmagatzemen els greixos que els permetran sobreviure els mesos d'escassetat i que utilitzaran com a combustible durant la hibernació. La hibernació és una resposta a la falta de recursos que normalment associem a l'hivern, però que es pot donar en altres condicions d'escassetat com en zones desèrtiques o com per exemple, durant l'època seca a Madagascar. “Els gens que participen en la hibernació són presents a gairebé tots els mamífers, inclosos nosaltres els humans. És una qüestió de quan i com s'expressen el que fa possible el fenomen de la hibernació. Al tractar-se d'un primat, els gens del lèmur són relativament semblants a la versió humana, o sigui que és doblement interessant estudiar aquesta espècie” explica José Luis Villanueva-Cañas, investigador del grup de recerca en Genòmica Evolutiva de l’IMIM.
Més informació "Primer estudi genètic sobre la hibernació de primats en el seu entorn natural"
21/02/2018 - Nota de premsa
La contaminació dels motors dièsel té una relació directa amb el risc de patir un ictus aterotrombòtic. Ho revela un estudi de l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM), l’Hospital del Mar i l’Institut de Salut Global Barcelona (ISGlobal), que acaba de publicar la revista Enviromental Research. El treball, liderat pel Dr. Jaume Roquer, cap del Servei de Neurologia Clínica del Hospital del Mar i coordinador del grup de recerca en Neurovascular de l’IMIM, i la Dra. Rosa Maria Vivanco, investigadora del mateix grup, ha analitzat dades de gairebé 3.000 pacients atesos a l’Hospital del Mar per un ictus entre els anys 2005 i 2014. L’estudi ha analitzat la possible influència de dos contaminants, les partícules de menys de 2,5 micres (PM2.5) i el carbó negre, el sutge, en el risc de patir un ictus. Estudis anteriors ja havien demostrat l’increment de la mortalitat per ictus a llarg termini a causa de la contaminació atmosfèrica i la relació entre els alts nivells de sutge a l’atmosfera i les morts per patologies cardiovasculars. Ara, els investigadors han pogut comprovar com la presència a l’aire que respirem d’aquest element, procedent de la mala combustió dels motors dièsel, actua a curt termini com a desencadenant d’un tipus concret d’ictus, l’aterotrombòtic, provocat pel despreniment de les plaques d’ateroma, que estan formades per colesterol, calci i altres substàncies que s’acumulen a les artèries i provoquen l’oclusió del vas.
13/2/2018 - Nota de premsa
Investigadors del Programa de Recerca en Neurociències de l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM) han creat el primer banc de cèl·lules proneuronals de l'Estat Espanyol amb l’objectiu de facilitar la recerca en les malalties mentals. Aquest recurs està a disposició de la comunitat científica i permet tenir informació bioquímica i molecular del que succeeix al cervell mitjançant les úniques cèl·lules proneuronals accessibles –també anomenades neurones immadures- que estan localitzades al neuroepiteli olfactiu que es troba a la part superior de la fosa nasal. Aquestes cèl·lules proneuronals s’obtenen de manera no invasiva mitjançant un raspat de la mucosa. Les cèl·lules del neuroepiteli olfactiu tenen la característica de que són proneuronals, és a dir, que es transformaran en neurones sensorials i seran les encarregades de fer arribar la informació de l’olfacte al cervell. Es troben molt a prop del cervell i permeten accedir de forma subrogada a la informació molecular i bioquímica del cervell.
26/01/2018 - Nota de premsa
La proteïna mTOR (sigles en anglès de diana de rapamicina a cèl·lules de mamífer) té un paper bàsic a l’hora de desencadenar la ràpida resposta del sistema immunitari en la producció d’anticossos. Ho ha demostrat un estudi internacional liderat per investigadors de l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM) i de l’Hospital del Mar, que ha publicat la revista Nature Communications. Els resultats de la seva investigació obren la porta a desenvolupar tractaments per a malalties autoimmunes personalitzats en combinació amb inhibidors d’aquesta proteïna. De fet, ja s’està analitzant la seva possible implicació en el trasplantament de ronyó amb el Servei de Nefrologia de l’Hospital del Mar, un camp en el qual el centre té molta experiència. L’estudi, encapçalat pel Dr. Jordi Sintes i el Dr. Maurizio Gentile, i dirigit pel Dr. Andrea Cerutti, del Programa de recerca sobre Processos Inflamatoris i Cardiovasculars de l’IMIM, és el primer a confirmar el paper principal de la proteïna mTOR al procés d’activació dels limfòcits B de la zona marginal.
22/01/2018 - Nota de premsa
El director del Programa d’Epidemiologia i Salut Pública de l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM), investigador del CIBER d’Epidemiologia i Salut Pública (CIBERESP) i catedràtic de Salut Pública de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), Jordi Alonso, ha liderat per encàrrec de la World Mental Health un estudi internacional per avaluar l’adequació del tractament que reben els trastorns d’ansietat a tot el món. El resultat, sobre una mostra de més de 51.500 individus de 21 països diferents, revela que la prevalença de l’ansietat és del 10%. D’aquests només el 27,6% van rebre algun tipus de tractament i només en el 9,8% dels casos es considera que aquest va ser l’adequat. És la primera vegada que un estudi descriu el buit de tractament en trastorns d’ansietat a nivell mundial. L’investigador principal, Jordi Alonso, ha apuntat que “s’estima que els trastorns d’ansietat afecten el 10% de la població mundial. Són patologies que tendeixen a la cronicitat, a la comorbiditat i s’associen amb una discapacitat significativa. Si això li afegim que van suposar un cost de 74.400 milions d’euros durant l’any 2010 en un conjunt de 30 països de la Unió Europea, ens trobem davant un important problema de salut pública”.
16/01/2018 - Nota de premsa
Tenir sobrepès o patir obesitat incrementa de forma exponencial el risc de patir una malaltia cardiovascular o càncer. És la conclusió de l’estudi FRESCO(Funció de Risc Espanyola d’esdeveniments Coronaris i Altres), liderat per investigadors de l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM) i metges de l’Hospital del Mar, que ha analitzat el seguiment durant 10 anys de 54.446 persones de 7 comunitats autònomes. El treball ha comptat amb la participació de diferents grups de recerca de Barcelona, Girona, Reus, Palma de Mallorca, Saragossa, Múrcia, Pamplona, Sevilla i Talavera de la Reina. Els resultats de l’estudi són clars. L’epidèmia de l’obesitat colpeja més les dones. Així, les dones obeses tenen 5 vegades més risc de patir una malaltia cardiovascular i 12 vegades més possibilitats de desenvolupar un càncer que les que tenen un pes normal. Si tenen sobrepès, encara que no arribin a l’obesitat, es manté un increment del risc del doble de possibilitats en el cas de les patologies cardiovasculars, i quatre vegades més en les oncològiques.
13/12/2017 - Nota de premsa
La inducció de la ciclina B1, un enzim bàsic en el procés de divisió cel·lular, pot convertir-se en un marcador de resistència a un dels principals tractaments de càncer de mama HER2 positiu, el trastuzumab-emtansina (T-DM1). Així ho indiquen els resultats d'un estudi liderat pel Servei d'Oncologia Mèdica de l'Hospital del Mar, publicats a la revista Clinical Cancer Research. A l'estudi també han participat l'Hospital Universitari Fundació Jiménez Díaz, l'Hospital Clínic Universitari de València i l'Hospital Universitari Vall d'Hebron i el Centre de Recerca en Càncer de Salamanca. El T-DM1 és, en aquests moments, el principal tractament de segona línia en el càncer de mama HER2 positiu. Es tracta d'una teràpia dirigida al tumor, que es basa en la combinació de l'anticòs trastuzumab amb l'agent quimioteràpic DM1, que interfereix el procés de divisió cel·lular. “Aquest innovador tractament és una mena de ‘cavall de Troia’ que, gràcies a l’anticòs trastuzumab, porta la quimioteràpia de manera selectiva a l’interior de la cèl·lula tumoral HER2 positiva. Això fa que sigui un tractament ben tolerat per les pacients, molt més que la quimioteràpia tradicional”, explica l’investigador principal de l’estudi, el Dr. Joan Albanell, cap del Servei d'Oncologia Mèdica de l'Hospital del Mar i director del Programa de recerca en càncer de l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM).
Més informació "Descrit un mecanisme que provoca resistència al tractament del càncer de mama"
04/12/2017 - Nota de premsa
Què distingeix l’Homo sapiens d’altres éssers vius? I el conjunt dels mamífers? Què els fa diferents? Aquestes són les preguntes a les quals han intentat trobar resposta els investigadors de l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM), en col·laboració amb el Departament de Ciències Experimentals i de la Salut de la Universitat Pompeu Fabra (UPF). Per fer-ho, han analitzat el genoma ja seqüenciat de 68 mamífers i han identificat 6.000 famílies de gens que només es poden trobar en aquests animals. Es tracta de gens sense homòlegs fora dels mamífers, és a dir, que no estan presents a altres espècies sense pèl. En els éssers humans, es calcula que representen el 2,5% dels gens que codifiquen proteïnes. El treball l’ha encapçalat el Dr. José Luis Villanueva-Cañas, investigador del Grup de recerca en genòmica evolutiva de l’IMIM i actualment investigador de l’Institut de Biologia Evolutiva (UPF-CSIC), i la Dra. Mar Albà, investigadora ICREA de l’IMIM i del Programa de Recerca en Informàtica Biomèdica (GRIB) de l’IMIM i la UPF. A l’estudi hi ha col•laborat el grup del Dr. David Andreu del departament de Ciències Experimentals i de la Salut de la Universitat Pompeu Fabra. L’ha publicat la revista Genome Biology and Evolution.
Més informació "Identifiquen els gens que distingeixen els mamífers d’altres animals"
24/11/2017 - Nota de premsa
Dos treballs liderats per investigadors de l'Hospital del Mar i de l'Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques (IMIM) destaquen els efectes negatius dels tractaments antitrombòtics i anticoagulants previs a un hemorràgia cerebral en la supervivència dels pacients. En aquest sentit, indiquen un risc més alt de mort a les primeres hores després de patir l'atac en els pacients que reben aquests medicaments, perquè les hemorràgies intracranials augmenten de volum més ràpidament. El primer d'ells es va publicar el passat mes de febrer a la revista Neurology i el segon ha estat publicat el mes de setembre a l'European Journal of Neurology. Les dades dels estudis indiquen que la mortalitat a les 24 hores després de patir una hemorràgia cerebral és del 19% en pacients que estaven en tractament antiplaquetari (AP, fonamentalment aspirina) i del 27% pels tractats amb antagonistes de la vitamina K (VKA, fonamentalment Sintrom). Per contra, se situava en el 6,5% en aquells que no rebien cap tractament previ. Per obtenir aquestes dades s'han analitzat 529 pacients, dels quals 236 prenien algun d'aquests medicaments. La mortalitat al cap de 3 mesos també era significativament superior en els pacients tractats amb AP (49,7%) i VKA (58,4%) que en els no pretractats (31,1%).
03/11/2017 - Nota de premsa
El Dr. Joaquim Bellmunt, director de l’Institut de l’Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM) i professor associat a la Universitat de Harvard dins el Dana Farber Cancer Institute de Boston, és autor destacat d’un nou estudi internacional que ha dibuixat el mapa del genoma del càncer de bufeta. Els investigadors, dins el projecte TCGA (The Cancer Genoma Atlas), reporten l’anàlisi final de 412 mostres de tumors per tenir la descripció genètica més acurada fins al moment d’aquest tipus de càncer. Això permetrà analitzar noves hipòtesis de tractament personalitzat per aquesta malaltia. L’estudi es publica a la revista Cell.
Servei de Comunicació:
Marta Calsina Freixas(ELIMINAR)
Tel:
(+34) 93 316 06 80
Doctor Aiguader, 88
08226 Barcelona
© Institut Hospital del Mar
d'Investigacions MèdiquesAvís Legal i Política de Privacitat | Política de cookies | Mapa web | Accessibilitat | Adreça / Accessos | Contacte
