Hospital del Mar Research Institute Hospital del Mar Research Institute

Notícies / Nota de premsa

  • 06/10/2016 - Nota de premsa

    La contaminació de l’aire redueix la fertilitat humana

    Un grup d’investigadors de l’Hospital del Mar liderats pel Dr. Miguel A. Checa ha desenvolupat dues revisions exhaustives de la literatura científica per determinar quin impacte té l’exposició a contaminants atmosfèrics sobre la taxa d’infertilitat humana. En la primera revisió, els científics mostren que la contaminació té un impacte crític en la fertilitat de la dona i que afecta de forma similar tant a les dones fèrtils com a les subfèrtils que recorren a tècniques de reproducció assistida. En la segona revisió es mostra que els contaminants atmosfèrics podrien alterar la qualitat de l’esperma. La Societat Americana de Medicina Reproductiva ha encomanat la realització d’aquests estudis als científics del Servei de Ginecologia i Obstetrícia de l’Hospital del Mar i als del Grup de Recerca en Infertilitat de l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM), dins del qual es troba la Dra. Bénédicte Jacquermin, investigadora de l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal). Els resultats d’ambdues investigacions s’han publicat aquest mes a la revista Fertility and Sterility.

    Més informació "La contaminació de l’aire redueix la fertilitat humana"

  • 3/10/2016 - Nota de premsa

    Més del 10% de la població dels EEUU té 10 o més Contaminants Persistents a altes concentracions

    Un estudi liderat per investigadors de l’IMIM (Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques) ha analitzat la quantitat de Contaminants Tòxics Persistents (CTP’s) detectats a altes concentracions en la població dels EEUU i l’ha trobat relacionada amb factors socioeconòmics com el gènere, la raça, l’índex de massa corporal, el nivell d’educació i la pobresa. Més del 10% de la població dels EEUU té 10 o més Contaminants Tòxics Persistents cadascun d’ells en el ‘top 10’ (a concentracions en el nivell 10% més alt). Els Compostos Tòxics Persistents o CTP’s són un conjunt de contaminants químics que els humans pràcticament no excretem i que es degraden molt lentament; per això, s’acumulen tant en els nostres cossos com en l’ambient. La majoria de CTP’s s’han utilitzat com a pesticides o són residus industrials que contaminen els aliments dels animals i dels humans.

    Més informació "Més del 10% de la població dels EEUU té 10 o més Contaminants Persistents a altes concentracions"

  • 29/09/2016 - Nota de premsa

    Un test genòmic permet evitar tractaments de quimioteràpia innecessaris a dones amb càncer de mama

    El Dr. Joan Albanell, cap de servei d’Oncologia de l’Hospital del Mar i director del Programa de Recerca en Càncer de l’IMIM (Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques) ha liderat un grup d’investigadors europeus en un estudi publicat a la revista European Journal of Cancer. Aquest treball demostra que la realització del test genòmic Oncotype DX és clau en el moment de recomanar un tractament a pacients amb un tipus concret i molt freqüent de càncer de mama, i confirma la reducció de l’ús de la quimioteràpia a diversos països d’Europa. El resultat del test Oncotype DX té un gran impacte terapèutic, ja que la indicació del tractament realitzada pels oncòlegs varia abans i després de conèixer els resultats d’aquest test, que redueix significativament la recomanació del tractament amb quimioteràpia per a pacients operades de càncer de mama del tipus ER+ (receptor d’estrogen positiu) HER2- (que no es poden beneficiar del tractament antiHER2). Aquest tipus de cáncer de mama suposa entre el 60-70% de tots els tumors de mama. El test també permet identificar un petit grup de pacients per a les quals d’entrada no es consideraria l’ús de la quimioteràpia, però en què el test indica els beneficis d’aquest tractament. 

    Més informació "Un test genòmic permet evitar tractaments de quimioteràpia innecessaris a dones amb càncer de mama"

  • 25/09/2016 - Nota de premsa

    Un estudi evidencia diferències associades al gènere en les hemorràgies cerebrals

    Cada cop és més freqüent detectar diferències de gènere en algunes patologies. Neuròlegs de l’Hospital del Mar de Barcelona i investigadors de l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM) han publicat fa poc a la revista Neurology els resultats d’un estudi dut a terme en més de 500 pacients amb hemorràgies intracerebrals primàries amb l’objectiu de determinar si hi ha diferències entre homes i dones. L’estudi ha posat de manifest algunes diferències importants associades al gènere: diferències en l’edat dels pacients que les pateixen, en la causa, els factors de risc, el maneig clínic, la severitat de les hemorràgies i la discapacitat produïda. “Les diferències entre homes i dones són importants a l’hora de considerar el risc de les malalties cardiovasculars. L’hemorràgia intracerebral és el tipus d’ictus més greu i és més freqüent en homes que en dones. Provoca la defunció del 50% de les persones afectades als tres mesos de l’episodi i, únicament el 20-25% dels pacients sobreviu mantenint una bona capacitat funcional”, explica el Dr. Jaume Roquer, cap de servei de Neurologia de l’Hospital del Mar i coordinador del Grup de Recerca Neurovascular de l’IMIM.

    Més informació "Un estudi evidencia diferències associades al gènere en les hemorràgies cerebrals"

  • 06/09/2016 - Nota de premsa

    Quant de temps han de jugar els nens amb els videojocs?

    Un estudi realitzat per investigadors de l’Hospital del Mar i de l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) orienta sobre quantes hores a la setmana són les apropiades perquè els nens en edat escolar juguin amb videojocs. Els resultats s’han publicat a la revista científica Annals of Neurology. El treball liderat pel Dr. Jesús Pujol, metge del servei de Radiologia de l’Hospital del Mar i investigador de l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM), i coordinat pel Dr. Jordi Sunyer, de l’Institut de Salut Global de Barcelona, ha consistit en investigar la relació entre les hores a la setmana dedicades a jugar als videojocs i certes habilitats intel·lectuals i problemes de conducta, en 2.442 nens de entre 7 i 11 anys.

    Més informació "Quant de temps han de jugar els nens amb els videojocs?"

  • 24/08/2016 - Nota de premsa

    La diabetis augmenta el risc de morir per càncer i altres malalties

    Un estudi coordinat per investigadors de l'Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques (IMIM) i en el qual han participat 12 grups de tota la geografia espanyola, ha descrit per primera vegada a Espanya que la diabetis mellitus no només augmenta el risc de morir per causes cardiovasculars (infart de miocardi, ictus o insuficiència cardíaca), sinó que també incrementa significativament el risc de morir per neoplàsies, infeccions, malaltia pulmonar obstructiva crònica i malalties amb afectació hepàtica i renal. Els resultats han estat publicats a la prestigiosa revista Diabetis Care. "La diabetis mellitus és un problema de salut pública a nivell mundial que actualment afecta 382 milions de persones a tot el món. Estudis previs havien assenyalat una diferència mitjana de 6 anys en l'esperança de vida entre la població amb i sense diabetis. Els resultats del nostre estudi mostren que les persones amb diabetis tenien el triple de risc que la població general de morir per malalties hepàtiques, renals i per cardiopatia isquèmica; mentre que aquest risc era del doble, quan ens referíem a l'ictus i als càncers localitzats en fetge i còlon-recte. Finalment, patologies com la malaltia pulmonar obstructiva crònica, les infeccions, la insuficiència cardíaca i el càncer de pulmó, suposaven un augment de més del 50% del risc en població diabètica" explica Maria Grau, investigadora del grup de recerca en Epidemiologia i Genètica Cardiovascular i coordinadora de l'estudi.

    Més informació "La diabetis augmenta el risc de morir per càncer i altres malalties"

  • 18/08/2016 - Nota de premsa

    Es descriu un catàleg que recull les mutacions genètiques, la seva freqüència i la seva distribució al llarg de l'ADN

    Un projecte internacional, The Exome Aggregation Consortium (ExAC), que compta amb la participació d'investigadors de l'IMIM (Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques) com a únics espanyols, ha analitzat l'ADN que codifica proteïnes de 60.706 individus de diferents ètnies i ha posat a disposició de la comunitat científica internacional un catàleg que recull les mutacions identificades, la seva freqüència i la seva distribució al llarg de l'ADN. L'estudi es publica a la prestigiosa revista Nature i és el que ha analitzat un major nombre d'individus multiplicant per 10 els estudis prèviament disponibles. L'ADN és la molècula que es troba a l'interior de totes les nostres cèl·lules, que conté la informació per fabricar les proteïnes en forma d'una seqüència de quatre lletres o bases [adenina (A), guanina (G), timina (T) i citosina (C)]. En els últims anys s'han desenvolupat tecnologies per seqüenciar, és a dir, llegir la seqüència d'aquestes bases en l'ADN d'una persona. El canvi d'una d'aquestes bases pot en ocasions produir un canvi en la proteïna que fabrica la cèl·lula i causar alguna malaltia. Per aquest motiu, és molt important conèixer quina és la seqüència de bases en l'ADN normal, amb quina freqüència es presenten mutacions (canvis en la seqüència d'aquestes bases) i on es presenten aquests canvis, per així definir un catàleg i un mapa de les mutacions de l'ADN en humans.

    Més informació "Es descriu un catàleg que recull les mutacions genètiques, la seva freqüència i la seva distribució al llarg de l'ADN"

  • 02/08/2016 - Nota de premsa

    Un estudi investiga per primera vegada la regulació dels gens en un primat hibernant

    Un treball en el que han participat l’IMIM (Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques) el Duke Lemur Center i la Universitat de Duke, estudia per primera vegada la regulació dels gens en primats hibernats. El primat que han estudiat és el lèmur nan de cua gruixuda (Cheirogaleus medius). Aquesta és una espècie excepcional i molt poc estudiada, ja que és l’únic primat capaç d’hibernar, subsistint amb els lípids que ha emmagatzemat a la cua durant la resta de l’any. El projecte, a més, és un dels pocs treballs sobre la hibernació que utilitza una tècnica moderna anomenada RNAseq que permet veure a nivell global quins gens s'estan expressant i quantificar-los. Són les primeres dades genòmiques que existeixen per a aquesta espècie. El fet de que puguem estudiar primats, que són molt més propers a nosaltres que altres espècies hibernants, augmenta les probabilitats de que a llarg termini els descobriments puguin ser traslladats a humans.

    Més informació "Un estudi investiga per primera vegada la regulació dels gens en un primat hibernant"

  • 29/07/2016 - Nota de premsa

    L’IMIM participa en el primer gran assaig de codi obert de descobriment de fàrmacs

    La prestigiosa revista PLoS Pathogens acaba de publicar un article sobre els resultats del projecte Malaria Box, una iniciativa de Medicines for Malaria Venture que ha facilitat l’accés obert a noves famílies de molècules amb activitat antimalàrica de forma gratuïta a 200 laboratoris de 30 països. L’objectiu del projecte és incentivar el descobriment de noves possibilitats farmacològiques per lluitar contra les malalties desateses i d’altres patologies, i de moment, ja ha possibilitat l’inici de més d’una dotzena de projectes de desenvolupament de nous fàrmacs en diferents patologies. El grup de recerca en Farmacologia de Sistemes de l’IMIM ha estat l’únic participant català en aquest extens estudi en el que també han participat tres altres centres de l’Estat espanyol a Euskadi (BIOBIDE), Galícia (Universidad de Santiago de Compostela) i Madrid (GlaxoSmithKline R&D).

    Més informació "L’IMIM participa en el primer gran assaig de codi obert de descobriment de fàrmacs"

  • 28/07/2016 - Nota de premsa

    L’Hospital del Mar desenvolupa una innovadora calculadora per predir el risc de fibril·lació auricular

    Cardiòlegs de l'Hospital del Mar i investigadors de l'Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques (IMIM) han desenvolupat una nova eina que permet estimar el risc d'aparició de fibril·lació auricular a partir d'indicadors electrocardiogràfics, dades clíniques bàsiques i paràmetres obtinguts a través de la monitorització per Holter (petit dispositiu electrònic que registra i emmagatzema l'electrocardiograma del pacient durant 24 hores).  Els resultats del projecte acaben de ser publicats a la revista International Journal of Cardiology. La fibril·lació auricular és una malaltia que es caracteritza per batecs auriculars no coordinats i desorganitzats que produeixen un ritme cardíac ràpid i irregular.  Es calcula que la seva prevalença en el món desenvolupat és d'aproximadament entre el 1,5 i 2% i augmenta amb l'edat. 

    Més informació "L’Hospital del Mar desenvolupa una innovadora calculadora per predir el risc de fibril·lació auricular"

Contacte

Servei de Comunicació:
Marta Calsina Freixas(ELIMINAR)

Tel:
(+34) 93 316 06 80

Doctor Aiguader, 88
08226 Barcelona

© Institut Hospital del Mar
d'Investigacions Mèdiques
Avís Legal i Política de Privacitat | Política de cookies | Mapa web | Accessibilitat | Adreça / Accessos | Contacte