18/01/2016 - Nota de premsa
Investigadors de l'Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques (IMIM) en col·laboració amb investigadors de la Universitat Pompeu Fabra, de l'Institut Pasteur i de la Universitat Pierre i Marie Curie, han descobert un mecanisme neural crucial per explicar el procés de recompensa i addicció a la nicotina. La nicotina, el principal compost psicoactiu del tabac, s'absorbeix ràpidament a través de la mucosa nasal, oral i respiratòria arribant al cervell on hi ha els receptors al cap d'uns 7 segons. És allà on exerceix la seva acció sobre el sistema nerviós central així com en el sistema nerviós autònom. Aquesta relació gairebé immediata entre la inhalació del fum i el seu efecte a nivell cerebral és un dels factors que contribueix a l'alt poder addictiu de la nicotina. Això s'explica perquè la nicotina exerceix els seus efectes psicofarmacològics mitjançant l'activació d'un receptor molt abundant en diverses regions concretes del cervell, el receptor acetilcolina nicotínic (nAChR).
Més informació "Es descobreix un nou mecanisme cerebral per explicar l'addicció a la nicotina"
11/01/2016 - Nota de premsa
Un treball que acaba de publicar-se a la revista Plos Genetics ha descobert que guanyar nous gens durant l’evolució és un procés molt més frequent del que s’havia pensat fins ara. S’ha observat que existeixen centenars de gens que podrien ser únics dels humans, i quelcom semblant passa amb els ximpanzés. Alguns d’aquests gens resultaran útils per l’organisme i la resta desapareixeran amb el temps. El treball ha estat liderat per Mar Albà, investigadora ICREA de l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM) i Jorge Ruiz-Orera, investigador del mateix grup, amb la col·laboració d’investigadors de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i del Centre de Regulació Genòmica (CRG). Fa un temps es pensava que tots els gens nous s'originaven a partir d'altres gens, per exemple a partir de duplicacions de gens ja existents. Però recentment s’ha vist que hi ha determinats gens, els anomenats gens de novo, que s’originen en regions genòmiques que no contenen prèviament cap gen. Segons Mar Albà “Aquest treball ha mostrat que la formació de motius de DNA, per l'acumulació de mutacions a l'atzar, hauria estat determinant per a l'aparició dels nous gens”. Els motius de DNA són uns elements que activen l’expressió dels gens.
10/12/2015 - Nota de premsa
El grup de recerca en inflamació i cartílag de l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM) organitza el Primer Torneig de Golf benèfic en favor de la investigació de l’Artrosi. Hi acudiran personalitats com l’ex-jugador de handbol i capità de la selecció espanyola Enric Masip i l’ex-jugador i ara entrenador Roberto Simón Marina, de l’Atlètic de Madrid. El torneig serà el proper dissabte 12 de desembre al Mediterranea golf & beach community de Tarragona. Aquestes formes de finançament solidari són iniciatives que cerquen fons per a aprofundir en els estudis sobre què causa i com prevenir o alentir aquesta malaltia, que afecta a 1 de cada 3 persones de més de 45 anys. El Laboratori de Recerca en Artrosi de l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM) és una experiència pionera en els estudis sobre aquesta malaltia.
Més informació "Primer Torneig de golf solidari per l’Artrosi"
09/12/2015 - Nota de premsa
Un estudi de la Unitat de Insuficiència Cardíaca del servei de Cardiologia de l'Hospital del Mar i de l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM) mostra que els pacients amb insuficiència cardíaca (IC) crònica controlats telemàticament obtenen millors resultats en quant a recaigudes i rehospitalitzacions que els pacients amb seguiment presencial convencional. Els investigadors van analitzar durant sis mesos l'evolució d'un grup de pacients telemonitoritzats a través d'una plataforma electrònica i que es comunicaven via videoconferència amb l'equip sanitari. Segons l'estudi publicat a la revista Journal of Telemedicine and Telecare, el grup controlat amb telemedicina també va experimentar una reducció de la despesa mitjana de 3.546 euros per pacient en comparació amb el grup control durant els sis mesos de seguiment. L'estudi es va dissenyar i coordinar des de l'Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques (IMIM) en col·laboració amb el servei d'Atenció Primària de la zona. A més, va comptar amb la participació dels propis pacients en el disseny de la solució tecnològica.
2/12/2015 - Nota de premsa
L'equip de la Dra. Montse Ferrer, del Grup de Recerca en Serveis Sanitaris de l'Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques (IMIM), ha estat escollit per participar en el primer estudi de recerca del programa Global Prostate Cancer Outcomes Network i finançat per Movember Foundation. L'equip compta amb àmplia experiència en l'avaluació dels efectes secundaris dels tractaments per al càncer de pròstata localitzat i el seu impacte en la qualitat de vida en el Grup Multicèntric Espanyol de Càncer de Pròstata Localitzat. El principal projecte d'aquest equip és la cohort de pacients que ara ha complert deu anys de seguiment. En els propers dies se celebrarà una reunió per a la posada en marxa de la col·laboració, després de la qual es coneixeran detalls com la quantia i la durada d'aquest finançament. Per a la Doctora Montse Ferrer "haver estat escollits per participar en el primer estudi de recerca liderat per la Global Prostate Cancer Outcomes Network, finançat per Movember Foundation, és una gran oportunitat per a nosaltres de participar en una iniciativa de col·laboració internacional de la qual formen part 30 institucions de diferents països. Això ens permetrà a partir de la valoració de la diversitat actual, millorar els resultats del tractament del càncer de pròstata".
25/11/2015 - Nota de premsa
Un treball internacional en el que ha participat l’Hospital del Mar i l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM) com a únics centres de l’estat espanyol, ha proporcionat una llista completa de metabòlits associats a la funció renal i ha identificat una sèrie de nous i potencials biomarcadors que poden ser més eficaços que la creatinina per estimar alteracions de la funció renal. Aquests nous marcadors no estarien condicionats pel sexe, l’edat i l’índex de massa corporal del pacient i permetrien detectar la insuficiència renal crònica en estadis més inicials. La detecció precoç de la insuficiència renal crònica és molt important ja que és una malaltia que durant les etapes inicials no mostra cap símptoma, però on un diagnòstic primerenc permet optimitzar les possibilitats de tractament i alentir la progressió de la malaltia. La insuficiència renal crònica afecta a aproximadament el 10% de la població adulta a Espanya, especialment a les persones majors de 64 anys. És una malaltia en la que els ronyons no filtren la sang correctament, provocant l’acumulació de substàncies tòxiques en el cos que donen lloc al desenvolupament de diferents problemes de salut, especialment patologies cardiovasculars. La pèrdua de la funció dels ronyons sol tenir una evolució lenta i asimptomàtica en les primeres fases, i en les etapes terminals fa necessari el tractament renal substitutiu, com diàlisi o trasplantament de l’òrgan.
23/11/2015 - Nota de premsa
Estudis realitzats en el camp de la psicologia social indiquen que els éssers humans, per defecte, tendim a pensar que els altres tenen una ment menys complexa que la nostra; sense la mateixa capacitat per raonar o mostrar emocions positives i fins i tot negatives com la por, l'angoixa o la rancúnia. Des d'un punt de vista educatiu, la millor manera de reduir aquesta diferència és mitjançant experiències i exercicis on l'individu ha de realitzar un esforç per endinsar-se en el pensament i les emocions alienes. Partint d'aquesta base, la Càtedra Fundació Affinity ha desenvolupat una activitat conjuntament amb l'Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques dirigida a alumnes de secundària de l'escola Sadako de Barcelona amb motiu de la 20a edició de la Setmana de la Ciència a Catalunya. En aquesta activitat els estudiants van explorar l'existència de processos mentals complexos i d'estats emocionals en espècies diferents de la nostra, el que els va portar a una reflexió que podran traslladar a les seves pròpies relacions interpersonals.
13/11/2015 - Nota de premsa
Un consorci internacional de 39 organitzacions associades serà finançat per la Comissió Europea, a través del programa Horizon 2020, per treballar en la integració de nous conceptes per a l'avaluació legal de la seguretat química. Aquests nous conceptes impliquen innovadors mètodes in vitro sense animals i tecnologies computacionals in silico per traduir el coneixement obtingut sobre el mecanisme molecular de la toxicitat en estratègies d’assajos de seguretat. L’objectiu final és oferir assajos d'avaluació del risc i perill de químics que siguin fiables i que no utilitzin animals. Coordinat per Bob van de Water, catedràtic de Toxicologia a la Universitat de Leiden (Països Baixos), EU-ToxRisk busca convertir-se en el líder europeu en avaluació de la seguretat química sense utilitzar animals.
03/11/2015 - Nota de premsa
Un nou mètode computacional integrat permet predir els efectes adversos de fàrmacs, sovint letals, de forma molt més fiable que amb els mètodes computacionals tradicionals. Aquesta millora de la capacitat d’anticipar-se als possibles efectes adversos dels fàrmacs pot representar salvar en un futur moltes vides. El treball ha estat realitzat dins del marc del projecte europeu eTOX per investigadors de l’IMIM(Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques), la Universitat Pompeu Fabra i l’empresa Chemotargets, i ha estat escollit com a portada de la revista Chemical Research in Toxicology. La majoria d’eines informàtiques que s'empren avui dia per detectar possibles efectes adversos de compostos candidats a nous fàrmacs, es basen únicament en la detecció de fragments, en l'estructura del fàrmac, que són potencialment susceptibles de transformar-se, per formar metabòlits reactius, que poden tenir propietats tòxiques. És el que s'anomena toxicitat idiosincràtica i és un gran maldecap per a la indústria farmacèutica ja que tendeix a detectar-se en etapes ja tardanes de desenvolupament del medicament o inclús quan ja està en el mercat, causant la seva retirada.
20/10/2015 - Nota de premsa
Identifiquen una nova diana terapèutica per al limfoma cutani més prevalent Identifiquen una nova diana terapèutica per al limfoma cutani més prevalent Investigadors de l’Hospital del Mar han esbrinat un dels mecanismes claus del desenvolupament i la progressió de la micosi fungoide, un tipus de càncer originat en cèl·lules limfoides que es desenvolupa inicialment a la pell. El treball, publicat a la revista Journal of Investigative Dermatology, ha estat co-liderat per Fernando Gallardo, dermatòleg de l’Hospital del Mar i investigador del grup de recerca traslacional en neoplàsies hematològiques de l’Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques (IMIM), Lluis Espinosa i Anna Bigas del Laboratori de Cèl.lules Mare del Càncer, Juan Sandoval investigador del Institut d´investigació de la Fe (IISlaFe) i Àngel Diaz investigador de l’lnstitut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL).
Més informació "Identifiquen una nova diana terapèutica per al limfoma cutani més prevalent"
Servei de Comunicació:
Marta Calsina Freixas(ELIMINAR)
Tel:
(+34) 93 316 06 80
Doctor Aiguader, 88
08226 Barcelona
© Institut Hospital del Mar
d'Investigacions MèdiquesAvís Legal i Política de Privacitat | Política de cookies | Mapa web | Accessibilitat | Adreça / Accessos | Contacte
