9 de març de 2015 - Nota de premsa
Durant els darrers anys, les teràpies contra el càncer han evolucionat per adaptar-se millor a les característiques específiques de la malaltia de cada pacient, la qual cosa es tradueix en tractaments més eficients en eradicar les cèl·lules malignes i menys efectes secundaris per als teixits sans. Aquestes teràpies, que s'anomenen dirigides perquè ataquen selectivament els mecanismes patològics propis de la cèl·lula cancerígena, ja es fan servir actualment en la pràctica clínica: per exemple, l'ús d'inhibidors de certs receptors hormonals que es troben sobre expressats en determinats pacients de càncer de mama, o d'inhibidors de certes proteïnes cinases que estan sobre activades en determinats tipus de leucèmia. Tot i aquests, i altres, exemples, encara no existeixen teràpies dirigides per al tractament de la gran majoria dels pacients, degut principalment al desconeixement dels mecanismes bàsics que sustenten i promouen la malaltia en aquests casos. Tanmateix, aquest escenari pot canviar gràcies als recents avenços en la seqüenciació dels genomes dels tumors, que han revolucionat la capacitat per observar i entendre els canvis a nivell molecular que passen en les cèl·lules cancerígenes.
19/02/2015 - Nota de premsa
Investigadors de l’IMIM (Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques) han aplicat una nova metodologia computacional per anticipar el grau de selectivitat de les molècules que s’utilitzen per estudiar les funcions de proteïnes i reduir el risc d’establir relacions errònies entre proteïna i malaltia. Aquestes proteïnes en estudi podrien ser futures candidates a noves dianes terapèutiques. L’estudi es publica a la prestigiosa revista ACS Chemical Biology i ha estat escollit per ser portada. Les molècules són eines essencials per explorar la funció de les proteïnes, tenen la capacitat d’activar, inhibir o modular la seva funció. Des de fa temps, per explorar la funció d’una proteïna, és a dir per conèixer el seu paper biològic, s’utilitzen petites molècules que anomenem “sondes químiques” que interaccionen amb aquella proteïna que es vol estudiar, possible candidata a ser una nova diana terapèutica. No obstant, per a que siguin realment útils, cal que aquestes molècules interaccionin selectivament amb la proteïna en estudi. “Fins ara, s’assumia que aquestes sondes químiques interaccionaven únicament i en exclusiva amb la proteïna que s’investigava, de manera que qualsevol variació en els resultats dels experiments s’interpretava com a conseqüència de la interacció selectiva de la sonda química amb la proteïna en estudi” comenta Jordi Mestres, coordinador del Grup de recerca en farmacologia de sistemes del Programa de recerca en informàtica biomèdica (GRIB) de l’IMIM i la UPF.
Més informació "Descoberta la promiscuïtat de les sondes químiques"
15/12/2014 - Nota de premsa
La revista PLoSONE ha publicat un estudi desenvolupat per neuròlegs de l’Hospital del Mar que analitza els hàbits alimentaris i l’adhesió a conductes saludables de pacients que havien patit un ictus isquèmic agut. Per a portar a terme l’estudi es van comparar els hàbits dietètics de 300 pacients que havien estat ingressats al servei de Neurologia de l’Hospital del Mar per un ictus isquèmic durant el període 2007-2010, amb 300 persones sanes que van fer de grup control. Es van analitzar diferents nutrients i formes de preparació d'aliments. Els resultats van mostrar diferents patrons alimentaris entre els dos grups analitzats, ja que els pacients que havien patit l’ictus manifestaven realitzar habitualment un major consum de calories, proteïnes i colesterol total, així com aliments arrebossats. Els afectats per l’ictus, a més, estaven menys preocupats pel manteniment d'hàbits nutricionals saludables, mentre que les persones sanes consumien, per exemple, major quantitat de iogurt amb bífidus.
Més informació "Els hàbits dietètics saludables protegeixen de l’ictus"
02/12/2014 - Nota de premsa
Amb l’objectiu de promoure la seguretat del pacient i la qualitat de la salut a Europa, la Comissió Europea organitza, sota els auspicis de la Presidència Italiana, una reunió a Roma els dies 2 i 3 de desembre amb l’assistència d’experts en salut, investigadors, polítics i periodistes d’àmbit internacional, que debatran des de diferents punts de vista, com promoure la qualitat de l’assistència mèdica a través dels sistemes de salut i com millorar la seguretat en l’àmbit hospitalari. El de l’IMIM és l’únic projecte espanyol escollit. La trobada es centrarà en donar a conèixer els resultats d’alguns dels projectes finançats pel Programa de Salut de la UE i l’impacte que tenen en la vida quotidiana dels europeus. De tots els projectes només n’hi ha 8 de seleccionats de diferents àrees i un d’ells és el Projecte EURHOBOP (EURopean Hospital Benchmarking by Outcomes in acute coronary syndrome Processes), coordinat pel Dr. Jaume Marrugat, investigador del grup de recerca en epidemiologia i genètica cardiovascular de l’IMIM (Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques).
13/11/2014 - Nota de premsa
Un estudi del consorci internacional The Myocardial Infarction Genetics (MIGen) en el qual han participat investigadors de l'Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques (IMIM), ha analitzat les característiques genètiques de més de 110.000 persones i ha identificat per primera vegada 15 mutacions en el gen NPC1L1. La presència de qualsevol d'aquestes mutacions s'ha associat a una reducció dels nivells de colesterol LDL o "colesterol dolent" a més de protegir contra el risc de patir un infart agut de miocardi. Els resultats es publiquen en línia a la prestigiosa revista The New England Journal of Medicine.
10 de novembre de 2014 - Nota de premsa
Els propers 11 i 12 de novembre bioinformàtics, investigadors i professionals de la biomedicina i de la informàtica es reuniran a CaixaForum Barcelona, per discutir sobre els reptes i les oportunitats de les dades massives (big data) en biomedicina, convocats per B•Debate, la iniciativa de Biocat i l’Obra Social “la Caixa” per a promoure el debat científic. Les sessions del dia 11 són debats a porta tancada dels experts convidats i el dimecres 12 se celebrarà un simposi obert a tota la comunitat científica En aquesta ocasió, el partner científic de B•Debate és Bioinformatics Barcelona (BIB), iniciativa aliança de recent creació que reuneix més de 40 entitats entre universitats, centres de recerca, grans infraestructures, empreses i els hospitals més importants del país. En conjunt, BIB aglutina uns 800 investigadors en bioinformàtica i altres camps científics relacionats amb aquesta disciplina. BIB facilita iniciatives en la formació, recerca multidisciplinar, transferència de coneixements i tecnologies i projectes de col·laboració en l’àmbit de la bioinformàtica.
Més informació "A la recerca d’una integració més eficient del big data en la medicina"
06/11/2014 - Nota de premsa
Després de comparar les dades de 257 pacients amb FA i 379 persones sanes, s'ha vist que les dues variants són presents en el 30% de la població i que les persones que tenen la variant del gen PITX2 tenen el doble de risc de patir FA que una persona sense aquesta característica genètica, mentre que els individus que tenen la variant del gen ZFHX3 posseeixen un 20% més de risc. L'estudi liderat per investigadors de l'Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques (IMIM) en col·laboració amb altres centres hospitalaris evidència, a més, que un 14% dels casos de FA està relacionat amb la variant del gen PITX2, la més greu, i que un 5% correspon a la variació del gen ZFHX3.
14/10/2013 - Nota de premsa
Els Serveis Cientificotècnics (SCT) de l’IMIM estan dividits en tres àrees de servei: - Serveis interns: Assessorament en Metodologia i Bioestadística (AMIB), Criopreservació, Esterilització, Servei de Cultius i Manteniment del banc de línies cel·lulars - Laboratoris i Àrees d’utilització comuna: Histologia, Instal·lació Radioactiva, Microscòpia, Laboratori de revelat, Laboratoris de Cultius cel·lulars i Laboratoris de biocontenció de nivell II. - Serveis Interns i Externs: Servei d’Anàlisi de Microarrays (SAM) i Biobanc (MARBiobanc) que ja disposava de la certificació ISO des de l’any 2012. L’obtenció d’aquesta certificació ha estat possible gràcies a l’esforç i la dedicació dels professionals al càrrec de cada un dels serveis i dóna una garantia de qualitat als serveis que s’ofereixen. Al mateix temps garanteix un seguiment dels processos que s’hi desenvolupen per tal d’intentar donar cada vegada més un millor servei de suport a la recerca i als investigadors (cercle de la millora continua).
06/10/2014 - Nota de premsa
UniverSal (Universitat i Salut Mental) és un projecte multicèntric coordinat a nivell estatal per l’IMIM (Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques) que té per objectiu identificar factors associats al benestar psicològic i a la salut mental en els joves que inicien aquest any els estudis universitaris, a més d’identificar aquells factors que promouen la salut mental o que la posen en risc. En el projecte hi participen universitats de 5 comunitats autònomes diferents (Universitat Pompeu Fabra, Universitat de Cadis, Universitat de les Illes Balears, Universitat del País Basc i Universitat Miguel Hernández) i es convidarà a participar a uns 25.000 estudiants. Aquest estudi, que tindrà una durada de 3 anys, forma part d'una iniciativa internacional desenvolupada conjuntament amb EUA i Bèlgica, i es realitzarà en altres països representats al consorci World Mental Health Surveys.
Més informació "Comença UniverSal, un projecte que estudiarà la salut dels joves universitaris"
17/09/2014 - Nota de premsa
Investigadors del Programa de Recerca en Informàtica Biomèdica de l’IMIM (Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques) i de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) acaben de publicar un estudi a eLife que posa en evidència que l’ARN anomenat no codificant (IncRNA) té un paper important en l’evolució de noves proteïnes que podrien tenir importants funcions cel.lulars encara per descobrir. Els ribosomes fabriquen proteïnes a partir de les instruccions que hi ha a la molècula d’ARN. No obstant, només un 2% del genoma humà és ARN que té informació per a la síntesi de proteïnes, o sigui és codificant. Altres parts del genoma que es transcriuen, podrien ser “soroll evolutiu”, és a dir, parts de l’ADN que es copien a l’atzar a ARN però sense una funció biològica concreta. Ara, una nova tècnica de seqüenciació ha revelat que molts d’aquests transcrits (lncRNA) també es podrien traduir en proteïnes, el que està sent objecte d’un intens debat.
Servei de Comunicació:
Marta Calsina Freixas(ELIMINAR)
Tel:
(+34) 93 316 06 80
Doctor Aiguader, 88
08226 Barcelona
© Institut Hospital del Mar
d'Investigacions MèdiquesAvís Legal i Política de Privacitat | Política de cookies | Mapa web | Accessibilitat | Adreça / Accessos | Contacte
