03/11/2015 - Nota de premsa
Un nou mètode computacional integrat permet predir els efectes adversos de fàrmacs, sovint letals, de forma molt més fiable que amb els mètodes computacionals tradicionals. Aquesta millora de la capacitat d’anticipar-se als possibles efectes adversos dels fàrmacs pot representar salvar en un futur moltes vides. El treball ha estat realitzat dins del marc del projecte europeu eTOX per investigadors de l’IMIM(Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques), la Universitat Pompeu Fabra i l’empresa Chemotargets, i ha estat escollit com a portada de la revista Chemical Research in Toxicology. La majoria d’eines informàtiques que s'empren avui dia per detectar possibles efectes adversos de compostos candidats a nous fàrmacs, es basen únicament en la detecció de fragments, en l'estructura del fàrmac, que són potencialment susceptibles de transformar-se, per formar metabòlits reactius, que poden tenir propietats tòxiques. És el que s'anomena toxicitat idiosincràtica i és un gran maldecap per a la indústria farmacèutica ja que tendeix a detectar-se en etapes ja tardanes de desenvolupament del medicament o inclús quan ja està en el mercat, causant la seva retirada.
20/10/2015 - Nota de premsa
Identifiquen una nova diana terapèutica per al limfoma cutani més prevalent Identifiquen una nova diana terapèutica per al limfoma cutani més prevalent Investigadors de l’Hospital del Mar han esbrinat un dels mecanismes claus del desenvolupament i la progressió de la micosi fungoide, un tipus de càncer originat en cèl·lules limfoides que es desenvolupa inicialment a la pell. El treball, publicat a la revista Journal of Investigative Dermatology, ha estat co-liderat per Fernando Gallardo, dermatòleg de l’Hospital del Mar i investigador del grup de recerca traslacional en neoplàsies hematològiques de l’Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques (IMIM), Lluis Espinosa i Anna Bigas del Laboratori de Cèl.lules Mare del Càncer, Juan Sandoval investigador del Institut d´investigació de la Fe (IISlaFe) i Àngel Diaz investigador de l’lnstitut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL).
Més informació "Identifiquen una nova diana terapèutica per al limfoma cutani més prevalent"
14/10/2015 - Nota de premsa
Un treball internacional liderat per investigadors de l’IMIM (Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques) publicat a la revista Nature Communications, ha descobert que la intensitat o eficiència com s’activa una proteïna anomenada Notch que està involucrada en les diferents etapes del desenvolupament embrionari, determina el destí de les cèl·lules, és a dir, si les cèl·lules formaran l’artèria aorta o si formaran cèl·lules mare de la sang (hematopoètiques). En el cas de les cèl·lules arterials és necessari que s’activin moltes molècules de Notch mentre que en el cas de les cèl·lules hematopoètiques se’n necessiten moltes menys. Segons la Dra. Anna Bigas, coordinadora del grup de cèl·lules mare i càncer de l’IMIM ”per aconseguir aquest nivells d’activació, hem demostrat que existeix una competència entre dues proteïnes que activen Notch, és a dir, entre dos lligands, de manera que una limita l’activació generada per l’altra per poder formar cèl·lules mare hematopoètiques”. Fins ara se sabia, per treballs d’aquest mateix grup i d’altres grups, que l’activació de Notch era imprescindible per formar artèries i per formar cèl·lules mare hematopoètiques. També se sabia que les proteïnes responsables d’aquesta activació eren els lligands Delta4 i Jagged1 respectivament. Els investigadors han demostrat amb aquest treball com funciona aquesta senyal per aconseguir un nivell d’activació determinat i formar els dos tipus de cèl·lules diferents.
Més informació "Un pas endavant en l’obtenció de cèl·lules mare de la sang en el laboratori"
21/09/2015 - Nota de premsa
Una variant poc freqüent del gen EN1 té efectes importants sobre la densitat mineral òssia i la fractura osteoporòtica, segons es desprèn d’un estudi desenvolupat per un equip internacional que la revista Nature publica aquest setembre.En la recerca hi ha participat l’expert de la UB Daniel Grinberg, del Departament de Genètica i de l’Institut de Biomedicina de la UB (IBUB). També hi han col·laborat Xavier Nogués i Natàlia Garcia Giralt, del Servei de Medicina Interna de l’Hospital del Mar i de l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM). L’estudi està dirigit per Brent Richards, de la Universitat McGill de Mont-real (Canadà). Aquest treball també s’emmarca dins d’una línia de recerca sobre patologies òssies del Centre d’Investigació Biomèdica en Xarxa de Malalties Rares (CIBERER), dirigit pels professors Daniel Grinberg i Susana Balcells (Departament de Genètica UB, IBUB) amb la col·laboració d’experts de medicina interna de l’Hospital del Mar i de l’IMIM.
Més informació "Identificat un nou gen implicat en l’osteoporosi"
07/09/2015 - Nota de premsa
The CARDIoGRAMplusC4D Consortium, un projecte internacional que compta amb la participació d'investigadors de l'IMIM (Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques) com a únics espanyols, ha identificat 58 loci o regions de l'ADN, 10 d'ells nous, associats amb el risc de presentar cardiopatia isquèmica. Aquests 58 loci a més de confirmar la rellevància del control dels nivells de colesterol i la inflamació, identifiquen de forma nova la importància del funcionament de la paret de l'artèria en l'origen d'aquesta malaltia. L'estudi es publica a la prestigiosa revista Nature Genetics i és el primer que ha analitzat de manera sistemàtica 2,7 milions de característiques genètiques rares. La cardiopatia isquèmica és la principal causa de mort als països industrialitzats, i es pot presentar com angina de pit, infart de miocardi i en ocasions com mort sobtada. Es coneix que els factors genètics expliquen entre un 40 i 50% del risc de patir la malaltia, per això, s'estan invertint molts esforços en identificar les característiques genètiques associades a aquesta patologia, havent-se identificat en estudis previs 48 característiques genètiques, algunes d'elles per aquest mateix grup de recerca.
Més informació "Noves pistes sobre les bases genètiques de l'infart de miocardi"
13/08/2015 - Nota de premsa
Ahir dia 12 d’agost tres nedadors van travessar l’estret de Gibraltar, d’anada i tornada, amb el repte de millorar la qualitat de vida dels nens i joves amb discapacitat intel·lectual. Amb el seu repte esportiu recolzaven una campanya de micromecenatge iniciada per la Fundació Amics de l’Hospital del Mar per recollir fons per a crear una eina informàtica d’estimulació cognitiva. La travessa va durar 10 hores i a pocs metres de finalitzar el repte, les fortes corrents no els van permetre arribar a la costa. Un grup d’investigadors de l’IMIM i del CRG fa més de sis anys que treballen en la millora de les capacitats cognitives de persones amb Síndrome de Down mitjançant la combinació d'un extracte del té verd i d'eines d’estimulació cognitiva, amb resultats molt prometedors.
Més informació "Travessa per la recerca en Síndrome de Down i altres discapacitats intel·lectuals"
10/08/2015 - Nota de premsa
Apropant Distàncies, Apropant Capacitats és un projecte que uneix la superació i l’esforç dels esportistes amb aquell que fan a diari els infants i joves amb discapacitats intel·lectuals, els beneficiaris d’un treball que impulsen la Fundació Amics de l’Hospital del Mar i l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM) L’objectiu és recollir fons per a crear una eina informàtica que exerciti i millori les capacitats intel·lectuals de nens i joves amb Síndrome de Down i altres discapacitats intel·lectuals És una travessa molt difícil que només han aconseguit fer 12 nedadors fins ara i es farà entre el 12 i el 19 d’agost
23/07/2015 - Nota de premsa
Miguel Àngel Fullana, investigador de la Unitat d’Ansietat de l’Institut de Neuropsiquiatria i Addiccions del Parc de Salut MAR i de l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM), ha coordinat la metanàlisi més completa realitzada fins el moment sobre les bases neurals de l’aprenentatge de la por en humans. El treball, publicat a la prestigiosa revista Molecular Psychiatry, ha analitzat els estudis realitzats fins a l’actualitat que mesuraven l’activitat cerebral durant el procés de condicionament de la por mitjançant ressonància magnètica funcional (fMRI). Els resultats mostren que en aquest procés s’activa de manera robusta un conjunt de regions del cervell, que constituirien la “xarxa de la por”. Els resultats d’aquest treball, on han participat investigadors nacionals (J.Raduà, C.Soriano-Mas, N.Cardoner, A. Avila-Parcet) i internacionals (B.Harrison, B.Vervliet) serviran per entendre millor la transició entre la por normal i patològica i, a llarg termini, optimitzar els models fisiopatològics per abordar els trastorns d’ansietat. Per estudiar els mecanismes de la por apresa, és habitual a nivell experimental fer servir el condicionament de la por (o pavlovià). En aquest model, un estímul en principi neutre (p.ex., veure un gos) provoca una resposta de por desprès d’aparellar-se amb un estímul aversiu (p.ex., ser mossegat per un gos). L’incident amb el gos transforma la visió, en principi neutral, de qualsevol altre gos, en un estímul que desencadena la por.
Més informació "Localitzats els mecanismes cerebrals de formació de la por"
16/07/2015 - Nota de premsa
Investigadors de l’Hospital del Mar i de l’Esperança han demostrat que un entrenament muscular inspiratori i expiratori de 3 setmanes de durada en pacients que acaben de patir un ictus és eficaç per reduir complicacions respiratòries futures. L’afectació dels músculs respiratoris és una complicació habitual després d’un ictus que, juntament amb l’alteració de la deglució, comporta un major risc de pneumònies per aspiració, i per tant, ingressos hospitalaris més llargs i un risc més elevat de mortalitat. “La rehabilitació després d’un ictus inclou sessions de teràpia física, ocupacional i tractament del llenguatge i dels trastorns de la deglució , amb l’objectiu de facilitar les seves activitats diàries, la mobilitat i les seves habilitats de comunicació, però fins ara el procés de rehabilitació no incloïa cap entrenament respiratori específic”, explica Ester Marco, metge del servei de Rehabilitació de l’Hospital del Mar i de l’Esperança i investigadora del grup de recerca en Rehabilitació de l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM).
09/07/2015 - Nota de premsa
El potencial terapèutic dels compostos derivats de la Cannabis sativa té un gran interès per al tractament de diverses malalties. Malgrat això, els efectes psicoactius i, en particular, les alteracions que aquestes substàncies produeixen a nivell cognitiu representen una limitació important per al desenvolupament de nous medicaments basats en compostos derivats d’aquesta planta. Una recerca, que es publica el 9 de juliol a PloS Biology, ha aconseguit dissociar determinats efectes terapèutics dels cannabinoides dels seus principals efectes indesitjables. Aquest important avenç identifica noves dianes terapèutiques en el sistema nerviós central i permet el futur disseny de nous medicaments. És un estudi que ha estat dirigit per Rafael Maldonado, cap del Laboratori de Neurofarmacologia del Departament de Ciències Experimentals i de la Salut (CEXS) de la Universitat Pompeu Fabra, amb Patricia Robledo, investigadora de l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM) i Xavier Viñals com a primer signant, ambdós membres del seu laboratori, amb participació d’investigadors de l’IMIM.
Més informació "S’ha identificat la manera de reduir els efectes adversos cognitius del cànnabis"
Servei de Comunicació:
Marta Calsina Freixas(ELIMINAR)
Tel:
(+34) 93 316 06 80
Doctor Aiguader, 88
08226 Barcelona
© Institut Hospital del Mar
d'Investigacions MèdiquesAvís Legal i Política de Privacitat | Política de cookies | Mapa web | Accessibilitat | Adreça / Accessos | Contacte
