06/10/2014 - Nota de premsa
UniverSal (Universitat i Salut Mental) és un projecte multicèntric coordinat a nivell estatal per l’IMIM (Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques) que té per objectiu identificar factors associats al benestar psicològic i a la salut mental en els joves que inicien aquest any els estudis universitaris, a més d’identificar aquells factors que promouen la salut mental o que la posen en risc. En el projecte hi participen universitats de 5 comunitats autònomes diferents (Universitat Pompeu Fabra, Universitat de Cadis, Universitat de les Illes Balears, Universitat del País Basc i Universitat Miguel Hernández) i es convidarà a participar a uns 25.000 estudiants. Aquest estudi, que tindrà una durada de 3 anys, forma part d'una iniciativa internacional desenvolupada conjuntament amb EUA i Bèlgica, i es realitzarà en altres països representats al consorci World Mental Health Surveys.
Més informació "Comença UniverSal, un projecte que estudiarà la salut dels joves universitaris"
17/09/2014 - Nota de premsa
Investigadors del Programa de Recerca en Informàtica Biomèdica de l’IMIM (Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques) i de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) acaben de publicar un estudi a eLife que posa en evidència que l’ARN anomenat no codificant (IncRNA) té un paper important en l’evolució de noves proteïnes que podrien tenir importants funcions cel.lulars encara per descobrir. Els ribosomes fabriquen proteïnes a partir de les instruccions que hi ha a la molècula d’ARN. No obstant, només un 2% del genoma humà és ARN que té informació per a la síntesi de proteïnes, o sigui és codificant. Altres parts del genoma que es transcriuen, podrien ser “soroll evolutiu”, és a dir, parts de l’ADN que es copien a l’atzar a ARN però sense una funció biològica concreta. Ara, una nova tècnica de seqüenciació ha revelat que molts d’aquests transcrits (lncRNA) també es podrien traduir en proteïnes, el que està sent objecte d’un intens debat.
09/09/2014 - Nota de premsa
Els trastorns mentals i les malalties cerebrals representen una alta càrrega a Europa i a tot el món. Investigadors de l’IMIM (Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques) acaben de publicar a la revista PLOS ONE els resultats d’un estudi que estima que el cost dels trastorns cerebrals a Espanya és de 84 mil milions d’euros/any, dada que supera la despesa pública en sanitat a Espanya, que va ser de 73 mil milions d’euros l’any 2012. Quan es parla de cost d’una malaltia es comptabilitza no només el cost directe sanitari -recursos emprats a l’atenció primària, especialitzada, hospitalitzacions, medicacions, programes preventius, etc.- sinó també els costos directes no mèdics d’aquests trastorns i malalties –per exemple els cost dels cuidadors- i els costos indirectes o pèrdues potencials de productivitat per mort, incapacitat permanent o temporal, oci perdut o disminuït, etc. L’estudi ha analitzat un grup de dinou trastorns i malalties cerebrals que engloba malalties neurològiques –demència, epilèpsia, mal de cap, esclerosi múltiple, malaltia de Parkinson, accidents cerebrovasculars i malalties neuromusculars- i mentals -trastorns d’ansietat, trastorns de l’estat d’ànim i trastorns psicòtics- per fer una estimació global i individual del seu impacte.
Més informació "L’impacte econòmic dels trastorns cerebrals a Espanya equival al 8% del PIB"
02/08/2014 - Nota de premsa
El grup de Epidemiologia i Genètica Cardiovascular de l’IMIM ha presentat al Congrés de la Societat Europea de Cardiologia ESC-2014 celebrat a Barcelona, l’estudi AMITIÉ (Acute Myocardial Infarction Trends In Europe), promogut i liderat per Dr. Jaume Marrugat, en el que s’han determinat i comparat les tendències dels darrers 30 anys en la incidència, mortalitat i letalitat de l'infart agut de miocardi (IAM) en pacients entre 35 i 74 anys a partir dels registres de sis regions europees (Finlàndia, nord d'Estònia, sud d'Alemanya, sud de França, nord d'Itàlia i nord-est d'Espanya) en el període comprès entre 1985 i 2010. La Dra. Irene Román, que ha estat finalista del premi Young Investigator Award – Population Sciences del congrés ESC 2014, explica que tot i que de forma general han disminuït les taxes d'incidència i mortalitat, probablement a causa de les millores en prevenció primària i secundària, aquest treball ha evidenciat grans diferències entre regions d'Europa, així com entre sexes dins de la mateixa regió. En concret, a la letalitat a 28 dies prehospitalària és on s'observen les majors diferències.
28/07/2014 - Nota de premsa
En el marc del dia mundial de l’hepatitis, es presenta el Manual de l’Intervenció grupal “REDUCE” dirigit a tots els professionals de l’àmbit de les drogodependències. L’objectiu és prevenir i disminuir el risc d’infecció pel virus de l’hepatitis C en usuàries de drogues. Al llarg de dos anys el grup d’investigadors del Projecte REDUCE ha desenvolupat una nova intervenció grupal que per primera vegada va dirigida a dones. En casos com aquests, les dones tenen factors de risc diferents i és important tenir-los en compte. Aquesta nova intervenció grupal es publica en un llibre per tal de facilitar-ne l’aplicació. Ha estat finançat per la UE i coordinat per la Dra. Marta Torrens, coordinadora del grup de recerca en Addiccions de l’IMIM (Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques) i cap del Programa d’Addiccions de l’Institut de Neuropsiquiatria i Addiccions (INAD) del Parc de Salut Mar.
21/07/2014 - Nota de premsa
Un estudi realitzat per investigadors del Programa de recerca en Informàtica Biomèdica (GRIB) de l’IMIM (Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques) i la Universitat Pompeu Fabra (UPF), ha utilitzat noves dades genètiques humanes per conèixer més sobre les mutacions que podrien haver conferit un avantatge selectiu als essers humans, en els darrers 5 milions d’anys d’evolució. Això permet als investigadors obtenir una nova visió de l’evolució humana. La disponibilitat de les variants genètiques d'un gran nombre de persones, a través d'iniciatives com el Projecte 1000 Genomes, no només és útil per comprendre la base genètica de les malalties, sinó també per investigar sobre l'evolució humana. Segons Mar Albà, professora ICREA i coordinadora del grup de recerca en Genòmica Evolutiva de l’IMIM “Aquesta variació ens dóna una mesura de la proporció de canvis d'aminoàcids que una proteïna típicament té mentre conserva la seva funció. Un cop tenim aquest valor, podem contar les diferències amb la proteïna ancestral d’humans i ximpanzés i, si trobem que hi ha hagut més canvis dels esperats, és perquè la funció de la proteïna possiblement ha canviat durant l’evolució dels humans”.
30-06-2014 - Nota de premsa
Investigadors de l'IMIM (Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques) identifiquen una nova proteïna, la Galectina-1, com a possible diana terapèutica del càncer de pàncrees. Per primera vegada s'han comprovat els efectes de la inhibició d'aquesta proteïna en ratolins que pateixen aquest tipus de càncer i els resultats han mostrat un augment de la supervivència d'un 20%. El treball suggereix a més que podria tractar-se d'una diana terapèutica sense efectes adversos. L'article es publica en el proper número de la revista Cancer Research, serà destacat en portada i es publicarà també com author’s view a la revista Oncoimmunology. Fins ara, les estratègies per tractar aquest tumor anaven dirigides a atacar les cèl·lules tumorals i tenien molt poc èxit. Els últims estudis apunten que intentar destruir el que envolta el tumor és possiblement una estratègia millor. "La nostra aportació va en aquesta direcció, ja que la reducció de la Galectina-1 afecta sobretot al sistema immunològic i a les cèl·lules i estructura que envolta les cèl·lules tumorals, el que s'anomena estroma. Per tant, la Galectina-1 com a diana terapèutica té un gran potencial" explica la Dra. Pilar Navarro, coordinadora del grup de recerca en mecanismes moleculars de tumorigènesi de l'IMIM i directora del treball.
16/06/2014 - Nota de premsa
Dins de les substàncies psicoactives, estudis recents situen el consum d’ansiolítics i somnífers en tercer lloc, després de l’alcohol i el tabac. L’ increment del consum d’aquestes substàncies podria estar relacionat principalment amb trastorns d’ansietat. Determinades condicions laborals poden ser la causa d’estrès i provocar ansietat i insomni. Un estudi publicat el 27 de maig a la Gaceta Sanitaria, dirigit per Fernando G. Benavides, director del Centre d’Investigació en Salut Laboral (CISAL) del Departament de Ciències Experimentals i de la Salut (CEXS) de la UPF i Antonia Domingo, investigadora de l'IMIM, ha explorat la prevalença del consum d’ansiolítics i somnífers en una mostra de població activa espanyola per tal d'avaluar si aquest consum està associat a factors d’estrès en el treball.
Més informació "El consum d'ansiolítics i somnífers està associat a l'estrès laboral"
05/06/2014 - Nota de premsa
Investigadors del consorci internacional d’ictus i genètica (ISGC consortium), d’entre els quals hi figuren científics del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR), l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM) i la Fundació Docència i Recerca MutuaTerrassa (FMT) de l’Hospital Universitari MutuaTerrassa (HUMT), han identificat un nou gen, el PMF1, implicat en l’ictus hemorràgic intracerebral. La troballa, publicada a l’American Journal of Human Genetics, ha estat possible gràcies al primer estudi d’associació del genoma complet (GWAS) fet en aquesta malaltia.
Més informació "Identifiquen un nou gen associat a l’ictus hemorràgic"
05/05/2014 - Nota de premsa
El trastorn per acumulació d’animals o animal hoarding, és un trastorn psiquiàtric que consisteix en acumular un gran nombre d’animals de companyia a casa, normalment gossos i gats, sense proporcionar-los les mínimes cures. Es coneix popularment com a Síndrome de Noé. Investigadors de l’IMIM (Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques) publiquen a la revista Animal Welfare, el primer estudi europeu que aporta dades sobre aquest trastorn encara poc conegut i que té conseqüències molt negatives tant per la salut de les persones que el pateixen com per la dels animals. “Aquest és el primer pas per al reconeixement social d’aquest trastorn que preocupa cada dia més a les administracions, ja que s’està convertint en un greu problema de salut pública. Encara no existeixen protocols d’actuació estandarditzats per a realitzar intervencions en aquests casos” comenta Paula Calvo, investigadora del Grup de recerca en angoixa, trastorns afectius i esquizofrènia de l’IMIM i de la “Càtedra Fundación Affinity Animales y Salud” del Departament de Psiquiatria de la UAB.
Servei de Comunicació:
Marta Calsina Freixas(ELIMINAR)
Tel:
(+34) 93 316 06 80
Doctor Aiguader, 88
08226 Barcelona
© Institut Hospital del Mar
d'Investigacions MèdiquesAvís Legal i Política de Privacitat | Política de cookies | Mapa web | Accessibilitat | Adreça / Accessos | Contacte
