29/04/2021 - Informació general
La trobada de referència en el camp del tractament del càncer amb immunoteràpia es va celebrar de nou el passat 9 d'abril, en format híbrid. Aquest any, les ponències s'han centrat en la recerca i el desenvolupament d'aquest tractament per a diversos tipus de tumors, així com en el diagnòstic molecular.
Entendre quins factors fan que la immunoteràpia funcioni en uns pacients amb càncer i no en altres, l'estructura i la genètica dels tumors per a escollir el tractament més adient, centra en aquests moments la recerca en aquest camp, com es va poder veure el passat 9 d'abril a una nova edició del congrés Optimizing Immunotherapy,New Approaches, Biomarkers, Sequences and Combinations, celebrat en format híbrid i organitzat per l'Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques (IMIM i l'Hospital del Mar. La trobada va reunir a una vintena dels principals experts del món en la recerca i l'aplicació clínica dels tractaments amb immunoteràpia, per analitzar els darrers avenços i quin serà el seu futur. Ha tingut l'aval de la SEOM, la SOGUC i el CIBERONC.
Com va indicar el Dr. Joaquim Bellmunt, director del congrés, investigador de l'IMIM i professor associat de la Harvard Medical School, "el punt clau és el desenvolupament de biomarcadors i de factors predictius de resposta als medicaments que ens ofereix la immunoteràpia". És a dir, localitzar les dianes específiques per dirigir-hi el tractament. Aconseguir-ho permetrà millorar el pronòstic i el ventall d'opcions de tractament, així com escollir el més indicat entenent millor determinades mutacions a les cèl·lules tumorals i el funcionament de les cèl·lules del sistema immunitari. "Aquest és el punt central: no serveix donar determinats tractaments a gent que no se'n beneficiarà i és crucial que aquells que sí ho faran, els rebin", va apuntar la Dra. Edurne Arriola, codirectora de la trobada, cap de secció de càncer de pulmó del Servei d'Oncologia Mèdica de l'Hospital del Mar i investigadora de l'IMIM.
Els reptes de la immunoteràpia
El gran repte de l'abordatge del càncer és superar la resistència al tractament de les cèl·lules tumorals. Ni tan sols la immunoteràpia se'n lliura. "Fins al moment, les resistències apareixen a una minoria dels casos, com a mínim en els casos de melanoma, i la gran majoria dels pacients que responen a la immunoteràpia ho fan a llarg termini. L'estudi de la resistència adquirida és clau perquè ens permet anar pensant a com prevenir-la o si hi ha cap vulnerabilitat nova que permeti pensar en com tractar-la", va explicar el Dr. Antoni Ribas, director del programa d'immunologia tumoral al Johsson Comprehensive Cancer Center i del Parker Institute for Cancer Immunotherapy Center a la Universitat de Califòrnia-Los Angeles (UCLA).
En el camp dels últims avenços en l'aplicació clínica d'aquests tractaments, el Dr. Ernest Nadal, de l'Institut Català d'Oncologia i investigador de l'IDIBELL i la UB, va presentar els bons resultats de la immunoteràpia anti-PD-L1 en el control del càncer de pulmó de cèl·lula petita, un tipus de tumor molt agressiu i amb poques opcions de tractament. Per la seva banda, la Dra. Mafalda Oliveira, especialista en càncer de mama de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron i investigadora del VHIO, va indicar que en el cas del càncer de mama HER2 positiu "la recerca ha permès tractaments dirigits a eliminar les cèl·lules tumorals que posseeixen una característica biològica determinada, com ara la positivitat de la proteïna HER2. Encara que no totes les pacients es beneficien d'aquest fàrmac, veiem que el benefici és extraordinari. Una de les peces clau per a la medicina de precisió que busca atacar dianes específiques i millorar els resultats de la immunoteràpia és desenvolupar biomarcadors predictius de quins pacients se'n poden beneficiar".
En els casos de càncer de fetge, els actuals tractaments amb immunoteràpia permeten millorar la supervivència dels pacients més de sis mesos en comparació amb els abordatges estàndard en tumors d'origen víric. "A curt termini s'hauran de considerar amb més precaució l'ús de la immunoteràpia en pacients amb càncer de fetge d'origen no viral i valorar alternatives terapèutiques ja aprovades", va explicar el Dr. Josep Maria Llovet, director del programa de càncer de fetge del Mount Sinai de Nova York i investigador de l'IDIBAPS-Hospital Clínic. En tot cas, va apuntar que "cal buscar noves combinacions d'immunoteràpia per oferir una alternativa".
La Dra. Begoña Pérez, de l'Hospital Universitari Virgen del Rocío de Sevilla, va explicar que aquest abordatge "és una nova opció per al tractament inicial de pacients amb càncer urotelial metastàtic. Aquest tipus de teràpies aconsegueix per primera vegada resultats positius com a tractament en primera línia". En la mateixa línia, el Dr. Mariano Provencio, del Grup Espanyol de Càncer de Pulmó i metge de l'Hospital Universitari Puerta de Hierro de Madrid, va assegurar que "estem parlant de tornar curables tumors potencialment i majoritàriament letals, s'obre la porta a un canvi a l'abordatge terapèutic a nivell global, que permetria incrementar el nombre de pacients que finalment es poden curar".
La importància dels biomarcardors
"La identificació dels biomarcardors (que permeten detectar una malaltia o fer-ne el pronòstic), ha estat una de les grans revolucions de l'oncologia en els últims anys i, gràcies a la recerca, n'estem identificant cada dia més", va explicar el Dr. Joan Albanell, cap del Servei d'Oncologia Mèdica de l'Hospital del Mar i cap del Programa de Recerca en Oncologia de l'IMIM, que va moderar la taula sobre aquest àmbit. "Connectar i comparar milers i, molt aviat, milions de genomes és el factor que impulsarà els descobriments mèdics de la pròxima dècada", va assegurar.
Els biomarcadors en càncer de mama van centrar la ponència de la Dra. Mar Albà, del Programa de Recerca en Informàtica Biomèdica (GRIB) de l'IMIM i la UPF, a la qual va destacar la creixent utilització d'eines per analitzar el genoma dels tumors per localitzar les dianes terapèutiques més adequades. En aquest àmbit, "l'estudi de l'ARN missatger (molècula que permet a l'ADN fabricar proteïnes) ens obre noves vies de tractaments, però l'anàlisi dels transcriptomes (el conjunt d'ARN missatgers a una cèl·lula), que ja s'aplica a la recerca, encara no és habitual en l'abordatge dels pacients als hospitals".
Així mateix, David Casadevall, de Savana Médica, va exposar com la intel·ligència artificial i l'anàlisi de dades ajuden a predir tant l'eficàcia del tractament oncològic basat en la immunoteràpia com els seus possibles efectes adversos, fet que permetrà fer una selecció de l'alternativa més adequada. I el Dr. Pedro Simões da Rocha es va referir a com la caracterització del microambient tumoral revela diferents fenotips immunològics, observacions de gran utilitat per a generar diferents biomarcadors predictius i per a crear noves i prometedores expectatives de curació del càncer. I l'investigador del Memorial Sloan Kettering Cancer Center, el Dr. Guillem Argilés, va analitzar la relació entre el microbioma humà i la immunoteràpia, situant-lo com un possible biomarcador. "Un aspecte important i clínicament rellevant és si la manipulació del microbioma intestinal podria fer que pacients que no responen a la immunoteràpia, hi responguin", va ressaltar.
La investigadora del Dana-Farber Cancer Institute, Meredith Regan, va parlar de com comprendre la supervivència sense tractament en el càncer, pot ser un criteri de valoració a la recerca clínica i pot ajudar a la caracterització dels efectes del tractament. I el director del Barts Cancer Center del Regne Unit, Thomas Powles, es va centrar en la utilitat de la tècnica de la biòpsia líquida en càncer de bufeta amb invasió muscular per determinar el seu pronòstic. En els casos analitzats, els pacients que van donar positiu en aquesta prova tenien un risc significativament més alt de recaiguda. D'altra banda, el Dr. Manel Esteller, director de l'Institut d'Investigació contra la Leucèmia Josep Carreras, va tractar del paper de l'epigenètica (variacions de les funcions dels gens) en la predicció del benefici de la immunoteràpia. El seu estudi obre la porta a millorar els tractaments. "El microambient que rodeja el tumor és capital per entendre la resposta a la immunoteràpia", va indicar.
Cap a una medicina personalitzada
L'última taula del congrés, moderada pel Dr. Joaquín Arribas, director de l'IMIM, va analitzar el futur de la immunoteràpia. En aquest sentit, es va destacar la possibilitat d'iniciar la resposta del sistema immunitari amb vacunes terapèutiques, que ataquin el tumor quan ja ha aparegut. En aquesta línia, la Dra. Leticia de Mattos, de l'IrsiCaixa de l'Hospital Universitari Germans Trias i Pujol, va parlar del treball per a desenvolupar una vacuna d'aquest tipus basada en neoantígens (proteïnes anormals a les cèl·lules tumorals que adverteixen que és cancerosa i que cal destruir-la). I la Dra. Alena Gros, del VHIO, d'un altre abordatge, la utilització dels limfòcits infiltrants de tumor. En aquest cas, se seleccionen els que reconeixen el tumor per expandir-los, activar-los i injectar-los de nou al pacient. "És un tractament que ofereix una alternativa a pacients que no en tenen cap, una teràpia personalitzada, que s'ha de crear a mida de cada pacient i que no està a punt per aplicar-se a gran escala", va advertir.
La Dra. Anna Bigas, investigadora IMIM i directora científica del CIBERONC, va explicar els darrers avenços en teràpies amb cèl·lules CAR-T, basada en cèl·lules del sistema immunitari del pacient modificades genèticament per combatre el càncer. En aquests moments, va apuntar, "estem a prop d'aconseguir una nova generació d'immunoteràpia cel·lular amb cèl·lules CAR-T al·logèniques (de donants), basades en cèl·lules NK (limfòcits citolítics naturals) i combinacions amb anticossos monoclonals i enzims potenciadors que s'obriran pas a tractar molts més tipus de tumors i altres malalties".
Per últim, el Dr. Antonio Calles, de l'Hospital General Universitari Gregorio Marañón, va revisar els estudis més actuals de combinacions d'immunoteràpia amb altres tractaments, que resulten més efectius, ho són per a més pacients i per a més tipus de tumors. I el Dr. Pedro Berraondo, del CIMA Universidad de Navarra, va tractar els darrers avenços en la combinació d'un o diversos tractaments immuno-oncològics, amb resultats que milloren la resposta i eviten els efectes adversos.
© Institut Hospital del Mar
d'Investigacions MèdiquesAvís Legal i Política de Privacitat | Política de cookies | Mapa web | Accessibilitat | Adreça / Accessos | Contacte
