• Busca persones
• Intranet

Epidemiologia clínica i molecular del càncer Miquel Porta

El nostre grup és i treballa per seguir sent un grup de recerca d'influència i de referència acadèmica global i local. Aquesta influència la concebem, desenvolupem i exercim primordialment mitjançant la investigació, la docència i la transferència de coneixement, la qual cosa inclou una activitat regular en les institucions acadèmiques, mitjans de comunicació, xarxes i fòrums de 'advocacy' o advocacia globals i locals. Publiquem en revistes com Nature Genetics i Endocrine Reviews i en nombroses revistes de màxim prestigi en epidemiologia clínica, molecular i ambiental: una integració tan àmplia de coneixements bàsics, clínics i epidemiològics és una de les nostres senyes d'identitat internacional des de fa més de dues dècades. El Dictionary of Epidemiology (Oxford University Press, 2014) reflecteix també les nostres aspiracions, enfocaments i èxits.

Les nostres activitats de transferència de coneixement es reflecteixen sovint en els mitjans de comunicació espanyols i globals. Així, per exemple, l'article que publiquem amb Muncke et al. (Food packaging and migration of food contact materials) va tenir un impacte mediàtic mundial (BBC, The Guardian, The Times, El País, Daily Express, Huffington Post UK, Independent, Metro London, Medical News Today, CTV News, The Mirror, MSN news, Times of India, etc.); això ha situat l'article en el 5% amb més impacte mediàtic de tots els articles (n = 2.192.789) monitoritzats per Altmetric.

Actualmemt estem publicant resultats d’un estudi sobre concentracions plasmàtiques de compostos organoclorats, estils i condicions de vida, i risc de càncer de pàncrees en la cohort EPIC, finançat parcialment pel FIS/ISCIII,  la Marató de TV3 i per micromecenatge a través de la Plataforma Precipita de la FECYT.  (+) Més informació 

Línies de recerca

Epidemiologia clínica i molecular del càncer de pàncreas exocrí, la pancreatitis crònica i el càncer del sistema biliar extrahepàtic. Aquesta línia de treball es vertebra fonamentalment en els projectes PANKRAS I i PANKRAS II, que fem en col·laboració, en primer lloc, amb la Unitat de Biologia Ce·lular i Molecular, i amb altres organitzacions com el CSIC, Universidad Miguel Hernández d’Elx, International Agency for Research on Cancer (IARC), Finnish Institute of Occupational Health, Harvard School of Public Health – Channing Laboratories.
Indicadors de la qualitat assistencial oncològica. Anàlisi de les fases intra- i extra-hospitalàries de "l’interval símptoma–tractament" (IST) i del seu impacte sobre la supervivència. Detecció precoç del càncer de mama. La línia de treball es vertebra en el Grup de Treball del Registre de Tumors de l’Hospital del Mar i en el "Programa de prevenció del càncer de mama".

El càncer: la nostra visió

El càncer és un conjunt complex de processos que resulten de la interacció de factors genètics, clínics i ambientals, entenent per "ambiental" el medi físic, sanitari, cultural, econòmic i polític. Creiem que els estudis sobre les bases moleculars del càncer:

• convé extendre'ls més enllà del laboratori i continuar-los en el context clínic i poblacional, utilizant una metodologia rigorosa (generalment, "epidemiològica").
• convé apropar-los al capçal del malalt i avaluar científicament si poden esdevenir útils per a l'assistència clínica.
• de vegades es poden integrar amb els estudis sobre les causes ambientals del càncer, bo i valorant en quina mesura poden contribuir a millorar l'efectivitat dels programes de prevenció.

També pensem que l'anomenat "cisma" entre ciències bàsiques, clíniques i de salut pública és perjudicial per als tres "móns" o nivells, tant en termes pràctics com de coneixement científic.

Conèixer les causes del càncer de pàncrees és potser l'objectiu científic més ambiciós en la recerca d'aquesta neoplàsia, tant des d'un punt de vista biològic com des de la perspectiva de la salut pública. Per dues raons principals:

1. D'una banda, perquè aquest coneixement és un pre-requisit per a la prevenció primària. Aquesta és l'única forma de prevenció que permet disminuir la incidència de la malaltia (el nombre de casos nous en una població i temps definits), en contrast amb la prevenció secundària (la qual, per definició, només pot aplicar-se a casos ja existents, i que en la pràctica resulta infreqüent en el càncer de pàncrees).
2. D'altra banda, perquè les interaccions genètico-ambientals constitueixen un camp etiopatogènic especialment rellevant en el cas d'aquesta i d'altres neoplàsies. L'estudi d'aquestes interaccions és una oportunitat excel·lent per aconseguir nous coneixements científics sobre les bases moleculars del procés carcinogènic.

Així, les investigacions integradores -els estudis integradors- sobre les causes del càncer són un punt de trobada natural entre la biologia molecular i l'epidemiologia.

El nostre desig és assolir una òptima integració de cultures professionals, coneixements científics, metodologies i tècniques. La nostra experiència investigadora és força transdisciplinar, i creiem que som un dels grups espanyols pioners en epidemiologia clínica i molecular.

Línies de recerca

Epidemiologia clínica i molecular del càncer de pàncreas exocrí, la pancreatitis crònica i el càncer del sistema biliar extrahepàtic. Aquesta línia de treball es vertebra fonamentalment en els projectes PANKRAS I i PANKRAS II, que fem en col·laboració, en primer lloc, amb la Unitat de Biologia Ce·lular i Molecular, i amb altres organitzacions com el CSIC, Universidad Miguel Hernández d’Elx, International Agency for Research on Cancer (IARC), Finnish Institute of Occupational Health, Harvard School of Public Health – Channing Laboratories.
Indicadors de la qualitat assistencial oncològica. Anàlisi de les fases intra- i extra-hospitalàries de "l’interval símptoma–tractament" (IST) i del seu impacte sobre la supervivència. Detecció precoç del càncer de mama. La línia de treball es vertebra en el Grup de Treball del Registre de Tumors de l’Hospital del Mar i en el "Programa de prevenció del càncer de mama".