06/02/2020 - Nota de premsa
Fa deu anys, investigadors de l'Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques ( IMIM) i de la Universitat Pompeu Fabra ( UPF) van crear una plataforma informàtica per recollir una informació científica molt rellevant que, fins llavors, estava disgregada en diverses fonts: les relacions entre gens i malalties. Aquesta eina d'accés obert, anomenada DisGeNET, ha esdevingut una referència en l'àmbit de la recerca. A partir d'ara també tindrà una aplicació industrial gràcies a MedBioinformatics Solutions, una spin-off de l'IMIM i de la UPF que desenvoluparà un software i serveis de consultoria que aportaran un valor afegit a la informació de DisGeNET per ajudar les empreses a elaborar nous productes i serveis. La companyia ha nascut aquest 6 de febrer amb la signatura de l'acta de constitució per part del director en funcions de l'IMIM, Jordi Martínez; del gerent de la UPF, Jaume Badia; els investigadors i socis de l'empresa Ferran Sanz, Laura Furlong, Janet Piñero i Olga Valverde i els socis inversors: Frederic Abelló i les empreses Prous Institute For Biomedical Research i Icrowd+D.
27/11/2019 - Nota de premsa
Destacades investigadores que utilitzen els últims avenços informàtics per a la investigació biomèdica i directives d'empreses i institucions del món de la tecnologia i la biomedicina exposaran els propers 28 i 29 de novembre a Barcelona els darrers progressos en aquest camp de recerca i debatran sobre els reptes més immediats. La trobada tindrà lloc en el marc de la primera edició de la conferència Advances in Computational Biology (AdvCompBio), que reunirà al voltant de 200 assistents a l'auditori de la Pedrera de Barcelona. En aquesta conferència, totes les ponents són dones, tot i que les sessions estaran obertes a tothom. AdvCompBio és primordialment una trobada científica internacional d'alt nivell, destinada a debatre les últimes tecnologies d'intel·ligència artificial (IA) i big data en biologia computacional, promoure l'intercanvi d'experiències i crear xarxes de col·laboració.
26/09/2019 - Nota de premsa
A partir d'un estudi de 566 fàrmacs que interaccionen amb 129 proteïnes diferents, investigadors del grup de recerca en Farmacologia de Sistemes del Programa d'Informàtica Biomèdica del GRIB, programa conjunt de l'Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques (IMIM) i de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), en col.laboració amb investigadors de la Universitat de New Mexico, als Estats Units, s'han adonat que el 71% dels fàrmacs tenen afinitats per les seves proteïnes diana més potents que les de les petites molècules internes responsables de regular les seves funcions. Sorprenentment, és la primera vegada que s'estableix una relació quantitativa entre les afinitats de metabòlits endògens i fàrmacs per les mateixes proteïnes. Els humans tenim milers de proteïnes, cada una amb una funció determinada i sovint regulada per també milers de petites molècules que el nostre cos s'encarrega de sintetitzar. El conjunt d'aquestes petites molècules, també anomenades "metabòlits endògens", se'l coneix com a "metaboloma humà". Cada una d'elles interacciona amb la seva proteïna nativa amb una certa afinitat que ha estat acuradament optimitzada de manera natural durant el llarg procés evolutiu i que pot variar entre espècies i, més subtilment, entre individus.
Més informació "El nostre propi cos conté la clau pel disseny de fàrmacs més segurs"
05/07/2019 - Nota de premsa
Investigadors del Programa de Recerca en Informàtica Biomèdica (GRIB) de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i de l'Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques (IMIM) han identificat característiques i patrons de comportament en tuits que poden indicar signes de depressió. L'estudi del grup de Recerca en Informàtica Biomèdica Integrada, publicat al Journal of Medical Internet Research, és el primer d'aquest tipus en el qual s'analitzen els tuits en llengua espanyola. La depressió és una malaltia complexa i això dificulta la seva detecció en molts casos, complicant el seu diagnòstic i tractament. D'aquí la necessitat d'utilitzar noves estratègies que ajudin el diagnòstic i la monitorització d'aquest trastorn.
Més informació "Identifiquen patrons en tuits en espanyol que poden indicar signes de depressió"
14/05/2019 - Nota de premsa
El BSC, la UPC i l'IMIM organitzen la primera conferència Advances in Computational Biology reunirà investigadores que treballen en biologia de sistemes, tecnologies òmiques intel·ligència artificial i computació d'alt rendiment amb aplicacions per a la biologia, tant en el sector públic com en el privat. La conferència tindrà lloc els dies 28 i 29 de novembre a La Pedrera (Barcelona). Maria Jose Rementeria, líder del grup Social Link Analytics al Barcelona Supercomputing Center-Centro Nacional de Supercomputación (BSC) i una de les organitzadors de la conferència, explica que "un dels principals objectius és visualitzar i promoure la recerca realitzada per dones científiques i, per aquest motiu, totes les organitzadores i conferenciants seran dones, tot i que la conferència està, per descomptat, oberta a tothom. Pretenem crear un espai que promogui la col·laboració entre científics, brindant una excel·lent oportunitat per compartir idees i construir xarxes d'investigació ".
Més informació "Conferència per promoure la recerca de les dones en biologia computacional"
26/11/2018 - Nota de premsa
Els investigadors Manuel Pastor, Jordi Quintana i Ferran Sanz han publicat un article a la revista Frontiers in Pharmacology en el qual han compartit l'experiència acumulada sobre la transferència de models productius computacionals des d'entorns acadèmics a la indústria. Aquesta experiència va ser adquirida al ja conclòs projecte eTOX, finançat per la Innovative Medicines Initiative (IMI). Un dels principals resultats d'aquest projecte és obrir el camí a un nou model de col·laboració de les indústries farmacèutiques entre elles i també entre aquestes i el món acadèmic, en el qual es comparteixen dades i coneixements amb la finalitat de millorar l'avaluació toxicológica dels composts candidats a fàrmacs. Els autors són membres del Programa de Recerca en Informàtica Biomèdica (GRIB), un programa conjunt de l'Institut Hospital del Mar de Recerques Mèdiques (IMIM) i la UPF.
09/07/2018 - Nota de premsa
El mètode Proximal pathway Enrichment Analysis es pot aplicar per reutilitzar medicaments que es dirigeixen als mecanismes compartits entre diferents malalties, com per exemple l'Alzheimer i la diabetis tipus 2. Investigadors liderats per Emre Guney del Grup de Recerca en Informàtica Biomèdica (GRIB), un programa conjunt de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i l'Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques (IMIM), han desenvolupat un nou mètode computacional per a reutilitzar medicaments que es dirigeixen a vies biològiques comunes a més d'una malaltia. L'estudi ha estat publicat a la revista Pharmaceuticals. Un percentatge important dels fàrmacs comercialitzats no són eficaços als pacients a causa de la complexitat dels processos biològics implicats en les malalties i les diferències genètiques entre les persones. Malgrat els avanços recents, el descobriment de nous tractaments efectius encara és un procés llarg i molt costós econòmicament. Per aquest motiu, la reutilització de medicaments, és a dir, l'ús de fàrmacs existents per a altres malalties, és una alternativa molt interessant per reduir els costos del desenvolupament de fàrmacs.
Més informació "Un nou mètode computacional per explorar la reutilització de fàrmacs"
10/04/2018 - Nota de premsa
Com es van crear els blocs bàsics que serveixen per construir qualsevol ésser viu, els gens? És la pregunta que un recent estudi liderat per investigadors del Programa de Recerca en Informàtica Biomèdica, programa conjunt de l'Institut Hospital del Mar d'Investigacions mèdiques (IMIM) i la Universitat Pompeu Fabra (UPF), ha intentat resoldre. El treball, que acaba de publicar la revista Nature Ecology and Evolution, ha permès identificar, mitjançant tècniques de seqüenciació massiva, una gran quantitat de proteïnes noves en el genoma del ratolí. Els gens que codifiquen aquestes proteïnes no es troben en espècies relativament properes, com la rata o els humans, el que indica que s’haurien format en els últims milions d’anys. De fet no s’assemblen a res conegut, pel que es pensa que s’haurien originat de novo a partir de regions del genoma que estaven silenciades.
06/03/2018 - Nota de premsa
El grup de recerca en Genòmica Evolutiva de l’IMIM, liderat per la investigadora Mar Albà, acaba de publicar un article a la revista Molecular Ecology amb els resultats d’un estudi que ha identificat quins gens participen (canvien la seva expressió) a l'estat d'hibernació dels lèmurs nans d’orelles peludes, que pertany a l'únic grup de primats que té la capacitat d’hibernar. És precisament a la seva cua on aquests petits mamífers emmagatzemen els greixos que els permetran sobreviure els mesos d'escassetat i que utilitzaran com a combustible durant la hibernació. La hibernació és una resposta a la falta de recursos que normalment associem a l'hivern, però que es pot donar en altres condicions d'escassetat com en zones desèrtiques o com per exemple, durant l'època seca a Madagascar. “Els gens que participen en la hibernació són presents a gairebé tots els mamífers, inclosos nosaltres els humans. És una qüestió de quan i com s'expressen el que fa possible el fenomen de la hibernació. Al tractar-se d'un primat, els gens del lèmur són relativament semblants a la versió humana, o sigui que és doblement interessant estudiar aquesta espècie” explica José Luis Villanueva-Cañas, investigador del grup de recerca en Genòmica Evolutiva de l’IMIM.
Més informació "Primer estudi genètic sobre la hibernació de primats en el seu entorn natural"
04/12/2017 - Nota de premsa
Què distingeix l’Homo sapiens d’altres éssers vius? I el conjunt dels mamífers? Què els fa diferents? Aquestes són les preguntes a les quals han intentat trobar resposta els investigadors de l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM), en col·laboració amb el Departament de Ciències Experimentals i de la Salut de la Universitat Pompeu Fabra (UPF). Per fer-ho, han analitzat el genoma ja seqüenciat de 68 mamífers i han identificat 6.000 famílies de gens que només es poden trobar en aquests animals. Es tracta de gens sense homòlegs fora dels mamífers, és a dir, que no estan presents a altres espècies sense pèl. En els éssers humans, es calcula que representen el 2,5% dels gens que codifiquen proteïnes. El treball l’ha encapçalat el Dr. José Luis Villanueva-Cañas, investigador del Grup de recerca en genòmica evolutiva de l’IMIM i actualment investigador de l’Institut de Biologia Evolutiva (UPF-CSIC), i la Dra. Mar Albà, investigadora ICREA de l’IMIM i del Programa de Recerca en Informàtica Biomèdica (GRIB) de l’IMIM i la UPF. A l’estudi hi ha col•laborat el grup del Dr. David Andreu del departament de Ciències Experimentals i de la Salut de la Universitat Pompeu Fabra. L’ha publicat la revista Genome Biology and Evolution.
Més informació "Identifiquen els gens que distingeixen els mamífers d’altres animals"
© Institut Hospital del Mar
d'Investigacions MèdiquesAvís Legal i Política de Privacitat | Política de cookies | Mapa web | Accessibilitat | Adreça / Accessos | Contacte
