Línia consolidada per l'ISCIII amb 4 projectes en els períodes 2008-2011, 2012-2014 i 2015-2017 (IP Dra. MJ.Soler), i un el 2017-2019 (Dra. Clara Barrios). Gràcies a l'ajuda competitiva PERIS (Pla estratègic de recerca i innovació en salut) gestionada per AQuAS, la Dra. Barrios gaudeix d'un període de dos anys d'intensificació per dedicar-se plenament a la recerca clínica i bàsica.
A la línia inicial es va descriure la importància de l'ECA2 en la nefropatia diabètica experimental en el ratolí diabètic NOD; el paper de la insulina en l'expressió de l'ECA2 en els podocets; la relació de l'ECA2 amb antecedents de cardiopatia isquèmica i amb la funció de l'empelt a trasplantats renals; i la relació amb la mida de l'infart cardíac, la funció ventricular tardana i la presència de remodelat advers.
Estudiem també l'efecte de les diferències de sexe en la nefropatia diabètica als ratolins amb deleció de l'ECA2 i la caracterització del sistema renina angiotensina en pacients diabètics amb malaltia renal crònica. Hem demostrat que la distribució i l'activitat de l'ECA i l'ECA2 varia en funció del teixit estudiat en una publicació que ha estat citada més de 100 vegades en revistes científiques internacionals.
Com que és un grup format majoritàriament per metges amb interès en la investigació clínica i translacional, formem part del projecte NEFRONA (Observatori Nacional d'Ateroesclerosi en Nefrologia) que ens ha permès estudiar el paper d'ECA2 i ADAM17 en aquesta cohort de pacients.
Així mateix, hem contribuït al coneixement del paper d'ADAM17 a la nefropatia diabètica experimental, demostrant la seva participació en l'aparició de la fibrosi i la inflamació renal. La continuació de la línia passa pels estudis en cultiu de cèl·lula tubular, ja sigui en cultiu primari o bé en cultiu en 3D que ens permeten demostrar les hipòtesis que plantegem relacionades amb la lesió diabètica renal.
La línia es completa amb el projecte en marxa de la Dra. Barrios (PI16/00620). La malaltia renal associada a la diabetis mellitus (ERD) és l'única complicació de la diabetis que no n'està disminuint la incidència i constitueix la principal causa de dany renal avançat als països occidentals.
En aquest dany renal hi ha implicades nombroses vies fisiopatològiques, per la qual cosa és necessari un acostament global i no centrar-se específicament en una sola via. Les tecnologies d'alt rendiment per detectar metabòlits i glicosilació de proteïnes poden identificar marcadors diagnòstics i pronòstics d'ERD.
Actualment, els biomarcadors com la creatinina sèrica o l'albuminúria utilitzats per avaluar la funció renal tenen limitacions ben conegudes com la manca de sensibilitat als primers estadis de la insuficiència renal crònica. Per això, portem a terme l'estudi de perfils de metabolòmica, lipidòmica i glicòmica en una població de 700 pacients diabètics tipus 2 amb diferents graus d'afectació renal de manera longitudinal: una anàlisi completa basal i una altra als 5 anys, de manera que puguin establir hipòtesis d'associació entre els diversos perfils i l'eventual deteriorament progressiu de la funció renal. Les nostres troballes seran reforçades amb la recerca de replicació de resultats en tres diferents cohorts europees. Fins ara s'ha determinat el perfil metabolòmic per 1H-RMN (Nightingale Health Ltd), la glucosilació d'IgG total (cromatografia de líquids d'ultra alta resolució) i la galectina-3 circulant (ELISA).
© Institut Hospital del Mar
d'Investigacions MèdiquesAvís Legal i Política de Privacitat | Política de cookies | Mapa web | Accessibilitat | Adreça / Accessos | Contacte
