08/10/2020 - Nota de premsa
Fer 150 minuts d'activitat física d'intensitat moderada (caminar ràpid o ballar, per exemple) o 75 minuts d'activitat vigorosa (córrer o altres esports) a la setmana, com recomana l'Organització Mundial de la Salut (OMS), redueix el risc de mortalitat un 16%. A la vegada, fa caure en un 27% el risc de mortalitat cardiovascular i d'accidents cardiovasculars en un 12%. Així ho destaca un estudi que publica la Revista Española de Cardiología i que han liderat investigadors de l'Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques (IMIM) i del CIBERCV i el CIBERESP, i metges de l'Hospital del Mar. El treball també revela que realitzar una activitat física entre 3 i 5 vegades superior a la recomanada, maximitza el benefici. Per sobre d'aquesta quantitat, no s'observa cap benefici addicional.
Més informació "Seguir les recomanacions sobre activitat física pot reduir un 16% el risc de mort"
05/10/2020 - Covid-19
Metges del Servei de Cardiologia de l'Hospital del Mar i investigadors de l'Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques (IMIM) i del CIBERESP identifiquen dos marcadors de dany cardíac com a elements per al diagnòstic de risc en pacients amb COVID-19. 1 de cada 3 pacients analitzats a l'estudi presentava, com a mínim, un d'aquests indicadors en sang. La mortalitat i la necessitat de ventilació mecànica era més gran en aquests pacients que en els que no en presentaven, gairebé el 40% davant menys del 10%. Més del 80% dels que van morir presentaven elevació d'indicadors de dany cardíac. És l'estudi més ampli, amb 872 pacients analitzats, que s'ha publicat sobre aquesta qüestió. El publica la Revista Española de Cardiología. Dos marcadors de dany cardíac poden servir com a predictors de risc de complicacions en pacients amb diagnòstic per COVID-19. Ho revela l'estudi més ambiciós fet fins ara en aquest camp, liderat per metges i investigadors de l'Hospital del Mar i de l'Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques (IMIM), així com del CIBER d'Epidemiologia i Salut Pública (CIBERESP). El treball l'acaba de publicar la Revista Española de Cardiología.
02/10/2020 - Informació general
Se sap que els tumors benignes de mama (BBD en anglès), que són trastorns no cancerígens de les mames, como els bonys, incrementen les probabilitats que les pacients desenvolupin càncer de mama. Ara, un equip de metges i investigadors de l'Hospital del Mar han vist que el mode en què els BBD són detectats en un programa de cribratge nacional és un indicador de quins es tornaran amb més probabilitat cancerígens. Les troballes són fruit d'un equip dirigit pel Dr. Xavier Castells, cap del Servei d'Epidemiologia de l'Hospital del Mar i investigador del Grup de recerca en epidemiologia i avaluació de l'Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques (IMIM) i es van presentar en el 12è Congrés Europeu de Càncer de Mama.
01/10/2020 - Informació general
La depressió afecta uns vint milions de ciutadans europeus cada any. Es tracta d'una malaltia greu que afecta tots els àmbits de la vida, inclosa la feina. Mentre les petites i mitjanes empreses fan front a pèrdues econòmiques particularment substancials a conseqüència de l'impacte global de la COVID-19, el consorci MENTUPP preveu que la capacitat de promoció i cobertura de la salut mental en les petites i mitjanes empreses (PIME) serà encara més limitada en el futur. Una segona onada de COVID-19 podria colpejar encara més les persones que pateixen depressió. És per aquest motiu que cal prendre mesures urgents en matèria de salut mental a la feina. Recursos per a petites i mitjanes empreses "La capacitat limitada de promoure la salut mental i oferir programes adequats de salut mental a la feina per als empleats és una preocupació que comparteixen la majoria dels encarregats de la presa de decisions a les petites i mitjanes empreses (PIME)", explica la professora Ella Arensman, coordinadora del projecte MENTUPP. A la UE, aquestes empreses contribueixen en més del 90 % de l'economia. En particular, les PIME dels sectors de la construcció, l'atenció sanitària i les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) s'han associat amb un major risc de dificultats en matèria de salut mental en comparació amb altres sectors.
22/09/2020 - Nota de premsa
Una nova recerca ha demostrat que l'oli d'oliva verge enriquit amb els seus propis compostos fenòlics augmenta la capacitat de les partícules HDL (lipoproteïnes d'alta densitat) de transportar el colesterol dipositat en la paret arterial per a la seva posterior eliminació de l'organisme a través del fetge i l'intestí. El treball, publicat a la revista Biomedicines, ha estat coordinat per investigadors del CIBER de les àrees de Diabetis i Malalties Metabòliques Associades (CIBERDEM) i de Fisiopatologia de l'Obesitat i la Nutrició (CIBEROBN), l'Institut de Recerca de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, l'Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques (IMIM), la Universitat Rovira i Virgili, la Universitat de Lleida i l'Institut de Ciències de la Vinya i del Vi-ICVV. La recerca, realitzada en un model experimental de ratolí, ha permès avaluar que tant l'oli d'oliva verge enriquit amb els seus propis compostos fenòlics com els propis compostos fenòlics per si mateixos, eren capaços no sols de millorar la capacitat de les HDL per a extreure colesterol de les cèl·lules macrofàgiques, sinó també eliminar-lo de l'organisme. Aquest mecanisme és un reflex d'una de les funcions cardioprotectores de les HDL.
15/09/2020 - Nota de premsa
El grup de recerca en descobriment de fàrmacs basats en receptors acoblats a proteïnes G de l'Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques (IMIM), en col·laboració amb Institut Indi de Tecnologia de Kanpur, han desxifrat com la natura ajusta la resposta de la cèl·lula humana a abundants estímuls extracel·lulars (per exemple, olor, gust, llum, hormones, etc.) Quan una cèl·lula rep un estímul extracel·lular, inicia un procés de senyalització que pot acabar en canvis fisiològics importants. Aquest procés és iniciat per proteïnes de la membrana cel·lular conegudes com a receptors, que, en funció de l'estímul rebut, regulen la seva activitat mitjançant diferents mecanismes moleculars. Els investigadors han estat capaços d'interpretar un dels principals mecanismes moleculars de regulació, basat en missatges codificats via diferents patrons de fosforilació. "Utilitzant assajos biofísics i bioquímics en combinació amb la més recent tecnologia de simulació computacional, hem estat capaços de desxifrar un codi de fosforilació que ajusta el comportament de la cèl·lula", explica la Dra. Jana Selent, coordinadora del grup de recerca en descobriment de fàrmacs basats en receptors acoblats a proteïnes G de l'IMIM i una de les coordinadores de l'estudi.
03/09/2020 - Nota de premsa
El Consell Europeu de Recerca (ERC per les seves sigles en anglès) ha reconegut al Dr. Arnau Busquets García, investigador Ramón y Cajal de l'Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques (IMIM), amb el prestigiós ERC Starting Grant. El reconeixement té una dotació d'1,5 milions d'euros per al desenvolupament d'un projecte a 5 anys. Les subvencions del Consell Europeu de Recerca, que formen part del programa de recerca i innovació de la Unió Europea, Horizon 2020, són el principal recurs de finançament europeu per a la recerca d'excel·lència. Cerquen projectes altament innovadors que estiguin liderats per investigadors destacats i de reconegut prestigi internacional, amb l'objectiu d'ajudar-los a crear els seus propis equips i portar a terme recerques pioneres a Europa. En l'edició d'enguany s'han presentat 3272 sol·licituds i s'han atorgat 436 ajuts, per un import global de 677 milions d'euros. Els guardonats tenen 40 nacionalitats diferents i els projectes es desenvoluparan a 25 països de la Unió Europea. Per volum, Alemanya (88 subvencions), Regne Unit (62), els Països Baixos (42) i França (38) són els més beneficiats. Espanya ha aconseguit un total de 23 ajuts, 7 dels quals a Catalunya.
18/08/2020 - Informació institucional
La Dra. Jana Selent, coordinadora del Grup de recerca en descobriment de fàrmacs basats en receptors acoblats a proteïnes G (GPCR drug discovery Group) de l’IMIM ha estat seleccionada com a autora destacada de l'edició del mes d'agost a la revista Nature Methods. Recentment, el Grup de la Dra. Selent ha publicat el seu últim article GPCRmd uncovers the dynamics of the 3D-GPCRome en aquesta revista on presenta una nova eina per estudiar un dels elements essencials per a la senyalització cel·lular, els receptors acoblats a proteïna G (GPCRs) que són diana de gairebé el 40% dels fàrmacs actuals. Aquesta eina, la plataforma GPCRmd, ens ajudarà a comprendre millor el funcionament d'aquests receptors, esencials a l'hora de transmetre senyals a l'interior de la cèl·lula. El disseny d'aquesta eina s'ha pogut realitzar gràcies a un consorci format per 23 institucions de 10 països d'Europa i dels Estats Units, liderat pel grup de la Dra. Jana Selent, en el que hi han contribuït també de forma destacada investigadors de l'Institut Paul Scherrer (PSI) de Suïssa i de la Universitat Autònoma de Barcelona.
Més informació "Nature Methods selecciona a Jana Selent com autora destacada del mes d’agost"
13/08/2020 - Informació institucional
La revista dedica un espai destacat a l'anàlisi de la recerca sobre el cànnabis i els seus derivats, el seu ús recreatiu, els riscos que se'n poden derivar i les potencials aplicacions mèdiques. En ell, sota l'edició dels doctors Torrens i Maldonado, hi figuren articles d'algunes de les figures més destacades en aquest camp. La revista European Neuropsychopharmacology dedica en la seva edició del mes de juliol un apartat especial a la controvèrsia sobre la creixent tendència al món de legalització de l'ús de la marihuana per a determinats usos recreatius i mèdics. Els editors han estat la Dra. Marta Torrens, Directora del Procés d'Addicions de l'Institut de Neuropsiquiatria i Addicions de l'Hospital del Mar (INAD) i coordinadora del Grup de recerca en Addiccions de l'Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques (IMIM), i el Dr. Rafael Maldonado, cap del Laboratori de Neurofarmacologia del Departament de Ciències Experimentals i de la Salut (CEXS) de la Universitat Pompeu Fabra i l'IMIM. Tots dos signen un editorial sobre aquesta qüestió a la revista.
10/08/2020 - Covid-19
La pandèmia de la COVID-19, que ha provocat prop de 30.000 morts a l'Estat, segons dades del Ministeri de Sanitat, afecta amb més força els barris més empobrits, segons confirma un estudi recentment publicat a la revista Journal of Public Health i liderat per investigadors de l'Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques (IMIM) i l'IDIAPJGol. El treball revela que, a la ciutat de Barcelona, el districte amb la mitjana de renda més baixa, Nou Barris, va registrar durant el pic de l'epidèmia una incidència de casos 2,5 vegades més alta que el districte amb la renda més alta, Sarrià-Sant Gervasi. El treball ha tingut en compte la incidència de casos registrada per edat entre el 26 de febrer i el 19 d'abril, un dels moments de més incidència de la malaltia a Barcelona, i l'ha comparat amb les dades de renda mitjana per districtes. En total, s'han analitzat gairebé 9.000 casos. Els resultats destaquen una relació directa entre una renda més baixa i un nombre més alt de casos de COVID-19.
Més informació "La COVID-19 afecta més les zones més pobres de la ciutat de Barcelona"
Servei de Comunicació:
Marta Calsina Freixas(ELIMINAR)
Tel:
(+34) 93 316 06 80
Doctor Aiguader, 88
08226 Barcelona
© Institut Hospital del Mar
d'Investigacions MèdiquesAvís Legal i Política de Privacitat | Política de cookies | Mapa web | Accessibilitat | Adreça / Accessos | Contacte
