Estudi del perfil cardiovascular, Sistema Renina- Angiotensina-Aldosterona, inflamació i disfunció endotelial en pacients normotensos amb poliquistosi renal autosòmica dominant i sense insuficiència renal.
Els pacients amb ADPKD tenen una elevada prevalença d’hipertensió arterial que condiciona de forma significativa el seu pronòstic vital ja que afavoreix la progressió de la malaltia renal i és el principal factor de risc cardiovascular. En l’actualitat, existeixen grans llacunes en quan a la seva aparició, la possible alteració del ritme circadià abans de l’augment diürn de la pressió arterial (PA) i la presència de lesió subclínica en els diferents òrgans diana serien algunes de les hipòtesis.
Ens proposem avaluar si existeix alguna relació entre el nivell de PA i el seu ritme circadià amb l’afectació subclínica d’òrgan diana i la grandària renal en pacients amb poliquistosi renal autosòmica dominant i funció renal normal, així com aprofundir en el coneixement de la hiperactivitat del SRAA ja coneguda i avaluar la disfunció endotelial en les fases inicials de la malaltia.
Biomarcadors precoços d'insuficiència renal aguda.
La insuficiència renal aguda (AKI) és una complicació cada vegada més comú i devastant en pacients hospitalitzats. Les proves diagnòstiques actuals per AKI inclouen la creatinina sèrica (SCr), urea i el nitrogen urèmic en sang (BUN), biomarcadors que van ser identificats i incorporats a la pràctica clínica fa dècades. Actualment, és àmpliament conegut que aquests paràmetres són marcadors subòptims pel diagnòstic de la insuficiència renal aguda, així es precisen biomarcadors més sensibles i específics pel diagnòstic.
Ens proposem validar NGAL, KIM-1 i IL-18 com a biomarcadors precoços d’insuficiència renal aguda. Addicionalment, pretenem estudiar altres marcadors inflamatoris com el factor de necrosi tumoral i l’interleucina-6. El diagnòstic precoç i acurat de la insuficiència renal aguda ens permetrà realitzar estudis intervencionals d’una manera oportuna i ràpida, requisit pel desenvolupament de noves estratègies preventives i terapèutiques per a millorar el pronòstic de la insuficiència renal aguda.
Malaltia cardiovascular a la urèmia: anàlisi de la prevalença i rellevància dels factors de risc cardiovascular.
Els pacients en programa d’hemodiàlisi presenten un risc cardiovascular molt elevat i la mortalitat per aquesta causa és entre 10 i 20 vegades superior a la de la població general. L’elevada prevalença dels factors de risc cardiovascular clàssics (Framingham) en aquests pacients no és suficient per explicar per si sola aquest elevat risc cardiovascular, per això s’ha postulat quins factors nous contribuirien a incrementar-lo: la lipoproteïna(a), la hiperhomocisteinèmia, l’estrès oxidatiu, la inflamació, els nivells elevats d’ADMA o la troponina, entre d’altres, factors propis de la insuficiència renal crònica (l’anèmia, la sobrecàrrega de volum, les alteracions del producte calci-fòsfor, l’hiperparatiroïdisme i la malnutrició). També estudiarem la possible associació dels factors de risc cardiovascular clàssics i els nous amb les alteracions cardiovasculars presents en la urèmia (hipertrofia ventricular esquerra, gruix de l’íntima mitja/ateroesclerosi carotídea, rigidesa arterial, etc.). Ens plantegem analitzar si el polimorfisme del codó 10 (Leu-Pro) del TGF-beta està relacionat amb la mortalitat total i cardiovascular, així com la morbilitat cardiovascular en la població d’hemodiàlisi.
Utilitat de les tècniques d’imatge i biomarcadors en la predicció del risc cardiovascular en pacients amb malaltia renal crònica a Espanya: Projecte NEFRONA*
La malaltia cardiovascular (MCV) és la primera causa de mortalitat en pacients amb malaltia renal crònica (ERC). La valoració del risc cardiovascular a partir dels factors tradicionals és poc útil en aquesta població a causa del fenomen de «reverse Epidemiology» i a l'existència de factors específics derivats de la urèmia. El projecte Nefrona és un estudi prospectiu amb l'objectiu d'avaluar la utilitat de tècniques d'imatge i biomarcadors en la predicció de la MCV en l'ERC. A partir de novembre de 2009 es va iniciar el reclutament de més de 2.500 pacients adults asimptomàtics amb ERC (estadis 3-5D) procedents de consultes ambulatòries de nefrologia i centres de diàlisi distribuïts al llarg del territori espanyol (més de 50 centres). Així mateix, s'inclouran gairebé 1.000 pacients sense ERC (grup control). Es registra semestralment l'aparició d'esdeveniments cardiovasculars i mortalitat. Un equip itinerant realitza una ecografia carotídia per valorar el gruix íntima-mitja i la presència de plaques, i determina l'índex turmell- raç per a la classificació de la malaltia ateromatosa. Per a l'estudi de les calcificacions vasculars s'utilitza un score basat en la presència de calcificacions en les artèries caròtides, femorals i braquials, i en les vàlvules cardíaques, mitjançant ecografia. Finalment, es recullen mostres de sang per a la determinació de biomarcadors, generant el biobanc més important conegut d'aquest tipus de pacients. Aquest biobanc servirà per generar projectes de recerca d'alt nivell. Per tant, el projecte permetrà avaluar la utilitat de les tècniques d'imatge i biomarcadors en la valoració de la malaltia ateromatosa i el seu valor predictiu en la població espanyola amb ERC. El grup de recerca en Nefropaties (UREN) participa en el projecte estudiant i incloent uns 100 pacients, sent un dels tres centres principals en reclutament.
© Institut Hospital del Mar
d'Investigacions MèdiquesAvís Legal i Política de Privacitat | Política de cookies | Mapa web | Accessibilitat | Adreça / Accessos | Contacte
