Hospital del Mar Research Institute Hospital del Mar Research Institute

Notícies

  • 08/05/2019 - Informació general

    Nova versió de DisGeNET i reconeixement d’ELIXIR

    El grup d'Informàtica Biomèdica Integrada del GRIB (IMIM-UPF) ha llançat una nova versió de DisGeNET, una plataforma pública de gestió del coneixement sobre genòmica de malalties que compleix enguany deu anys de creació. DisGeNET ofereix informació sobre gens i variants genòmiques associades a malalties humanes, que obté a partir de la integració de més d'una dotzena de recursos públics i de la literatura científica. DisGeNET conté una de les col·leccions més completes disponibles actualment de gens i variants associades a malalties humanes. La nova versió de DisGeNET (6.0) conté aproximadament 600,000 associacions entre més de 17,000 gens i 24,000 malalties humanes, i té un enfocament especial en alteracions genètiques associades a malalties: en aquesta versió s'inclouen més de 117,000 variants genòmiques associades a 10,000 malalties. Així mateix, s'ha ampliat el panorama fenotípic cobert per DisGeNET per incloure la base genòmica de les manifestacions clíniques de malalties, com ara signes i símptomes, així com dels resultats d'exàmens de laboratori.

    Més informació "Nova versió de DisGeNET i reconeixement d’ELIXIR"

  • 10/04/2019 - Informació general

    Jordi Mestres participa en el projecte europeu EOSC-Life que té per objectiu desenvolupar un espai de col·laboració obert per a la biologia digital

    El projecte EOSC-Life té com a objectiu crear un espai digital col·laboratiu obert, per a les ciències de la vida, al European Open Science Cloud (EOSC). EOSC-Life reuneix les 13 infraestructures de recerca europees en l'àmbit de la salut i l'alimentació del full de ruta del Fòrum Estratègic Europeu en Infraestructures de Recerca (ESFRI) i està finançat per H2020 per al període 2019-2023. En aquest projecte hi participen grups de recerca de 46 institucions acadèmiques europees. Entre ells, el grup de recerca en Farmacologia de Sistemes del GRIB (IMIM-UPF) liderat per Jordi Mestres que participarà en el desenvolupament d'eines col.laboratives per a la integració i anàlisi de tot tipus de dades rellevants en l'àmbit de les ciències de la vida.

    Més informació "Jordi Mestres participa en el projecte europeu EOSC-Life que té per objectiu desenvolupar un espai de col·laboració obert per a la biologia digital"

  • 30/01/2019 - Informació general

    Primer any del projecte europeu eTRANSAFE

    El eTRANSAFE (Enhancing Translational Safety Assessment through Integrative Knowledge Management), coordinat per l'IMIM, pretén millorar la seguretat de nous medicaments mitjançant la creació i explotació d'una infraestructura integrada de dades. Entre les dades que es compartiran hi ha dades emmagatzemades als arxius de les companyies farmacèutiques. Per tal de facilitar la transmissió i integració de les dades preclíniques cedides per les companyies farmacèutiques, s'aprofitarà la implantació de l'estàndard SEND (Standards for the Exchange of Non-clinical Data), i el desenvolupament d'una arquitectura computacional modular. "eTRANSAFE va començar el seu recorregut el setembre de 2017 i durant el primer any, hem establert les bases per al desenvolupament de directrius consensuades sobre l'intercanvi de dades històriques de les companyies farmacèutiques" comenta Ferran Sanz, coordinador acadèmic del projecte i director del Programa de Recerca en Informàtica Biomèdica (GRIB) de l'IMIM i la UPF. Afegeix "a més hem estat treballant en l'extensió de la base de dades preclíniques desenvolupada a l'anterior projecte IMI eTOX , mitjançant la incorporació de dades en format SEND que tenen major granularitat, així com informació estructural i farmacològica".

    Més informació "Primer any del projecte europeu eTRANSAFE"

  • 26/11/2018 - Nota de premsa

    Optimitzar la col·laboració entre acadèmia i industria farmacèutica per a millorar l’avaluació toxicològica de fàrmacs

    Els investigadors Manuel Pastor, Jordi Quintana i Ferran Sanz han publicat un article a la revista Frontiers in Pharmacology en el qual han compartit l'experiència acumulada sobre la transferència de models productius computacionals des d'entorns acadèmics a la indústria. Aquesta experiència va ser adquirida al ja conclòs projecte eTOX, finançat per la Innovative Medicines Initiative (IMI). Un dels principals resultats d'aquest projecte és obrir el camí a un nou model de col·laboració de les indústries farmacèutiques entre elles i també entre aquestes i el món acadèmic, en el qual es comparteixen dades i coneixements amb la finalitat de millorar l'avaluació toxicológica dels composts candidats a fàrmacs. Els autors són membres del Programa de Recerca en Informàtica Biomèdica (GRIB), un programa conjunt de l'Institut Hospital del Mar de Recerques Mèdiques (IMIM) i la UPF. 

    Més informació "Optimitzar la col·laboració entre acadèmia i industria farmacèutica per a millorar l’avaluació toxicològica de fàrmacs"

  • 09/07/2018 - Nota de premsa

    Un nou mètode computacional per explorar la reutilització de fàrmacs

    El mètode Proximal pathway Enrichment Analysis es pot aplicar per reutilitzar medicaments que es dirigeixen als mecanismes compartits entre diferents malalties, com per exemple l'Alzheimer i la diabetis tipus 2. Investigadors liderats per Emre Guney del Grup de Recerca en Informàtica Biomèdica (GRIB), un programa conjunt de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i l'Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques (IMIM), han desenvolupat un nou mètode computacional per a reutilitzar medicaments que es dirigeixen a vies biològiques comunes a més d'una malaltia. L'estudi ha estat publicat a la revista Pharmaceuticals. Un percentatge important dels fàrmacs comercialitzats no són eficaços als pacients a causa de la complexitat dels processos biològics implicats en les malalties i les diferències genètiques entre les persones. Malgrat els avanços recents, el descobriment de nous tractaments efectius encara és un procés llarg i molt costós econòmicament. Per aquest motiu, la reutilització de medicaments, és a dir, l'ús de fàrmacs existents per a altres malalties, és una alternativa molt interessant per reduir els costos del desenvolupament de fàrmacs.

    Més informació "Un nou mètode computacional per explorar la reutilització de fàrmacs"

  • 03/07/2018 - Informació institucional

    Jordi Mestres admès com a Fellow de la Royal Society of Chemistry

    Amb data 8 de Juny el Dr. Jordi Mestres, coordinador del Grup de recerca en Farmacologia de Sistemes de l'IMIM, ha estat admès com a Fellow de la Royal Society of Chemistry del Regne Unit. Assolir aquest estatus és una fita important en la carrera d'un investigador ja que és un indicador de qualitat científica i un dels reconeixements més importants atorgat a un químic. La Royal Society of Chemistry és una organització sense ànim de lucre amb més de 54.000 membres a nivell mundial i 175 anys d'història que té per objectiu avançar en l'excel·lència de les ciències químiques invertint en l'educació de generacions futures, creant i mantenint estàndards, fomentant la innovació i assessorant governs. Per ser admès com a membre cal tenir com a mínim 5 anys d'experiència professional i que la tasca realitzada hagi tingut un gran impacte en el camp de la Química contribuint notablement en l'avenç de les ciències químiques. "Estic absolutament encantat i honorat per haver estat admès com a Fellow de la Royal Society of Chemisty i passar a formar part del grup selecte de científics que han fet contribucions importants en el camp de la química", ha expressat Mestres. "Agraeixo profundament a la Royal Society of Chemistry aquest reconeixement que m'omple de satisfacció i m'encoratja a perseguir objectius més ambiciosos i assolir noves fites", ha afegit l'investigador.

    Més informació "Jordi Mestres admès com a Fellow de la Royal Society of Chemistry"

  • 07/06/2018 - Informació general

    Una xarxa paneuropea explora les causes de l'aturada cardíaca sobtada per ajudar a la seva prevenció i tractament

    L'aturada cardíaca sobtada (PCS) és la causa del 20% de totes les morts naturals en els països industrialitzats, de manera que constitueix un greu problema sanitari. Si bé s'ha observat un important descens en les taxes de mortalitat per cardiopatia coronària durant els últims 30 anys, la reducció en el cas del PCS ha estat menys pronunciada. Al voltant del 50% del total de morts per causes cardiovasculars són deguts a un PCS, una afecció en la qual el cor deixa de bategar de forma inesperada i sobtada. Amb unes taxes de supervivència d'entre el 5% i el 20%, no hi ha dubte de la necessitat de millorar la prevenció i tractament del PCS. Amb l'objectiu d'abordar aquest problema, un consorci europeu públic-privat es proposa ara crear una base de dades conjunta i harmonitzada basada en analitzar, en pacients que han patit PCS, mostres d'ADN juntament amb informació clínica i farmacològica detallada. Finançat pel Programa Horitzó 2020 de la Unió Europea, l'equip de científics que participarà en el projecte ESCAPE-NET, entre els quals es troba el grup de Farmacologia de Sistemes del GRIB (IMIM-UPF) coordinat per Jordi Mestres, va presentar un resum dels objectius de la investigació a la revista European Heart Journal.

    Més informació "Una xarxa paneuropea explora les causes de l'aturada cardíaca sobtada per ajudar a la seva prevenció i tractament"

  • 19/04/2018 - Informació institucional

    La 3a Jornada Europea de Bioinformàtica Traslacional reuneix a més de 130 experts

    La 3a Jornada Europea de Bioinformàtica Traslacional (ECTB2018) es va celebrar del 16 al 17 d'abril al Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB) i va comptar amb l'assistència de més de 130 científics, desenvolupadors i empresaris europeus interessats a traslladar la recerca en genòmica i bioinformática als serveis de salut. L'esdeveniment va tenir com a objectiu brindar als participants una experiència única i un fòrum per discutir nous resultats científics en l'àmbit de la bioinformàtica traslacional. La jornada va reunir a científics capdavanters a l'àrea que van destacar en les seves presentacions els recents avanços a les tecnologies de la informació que estan facilitant la recerca traslacional i la medicina de precisió. Alguns dels temes abordats van ser la integració i l'anàlisi del Big Data, la medicina personalitzada, iniciatives de seqüenciació del genoma, etc., impartits per científics d'Europa, Canadà i EE. UU.

    Més informació "La 3a Jornada Europea de Bioinformàtica Traslacional reuneix a més de 130 experts"

  • 10/04/2018 - Nota de premsa

    Nou pas per entendre l’origen dels gens

    Com es van crear els blocs bàsics que serveixen per construir qualsevol ésser viu, els gens? És la pregunta que un recent estudi liderat per investigadors del Programa de Recerca en Informàtica Biomèdica, programa conjunt de l'Institut Hospital del Mar d'Investigacions mèdiques (IMIM) i la Universitat Pompeu Fabra (UPF), ha intentat resoldre. El treball, que acaba de publicar la revista Nature Ecology and Evolution, ha permès identificar, mitjançant tècniques de seqüenciació massiva, una gran quantitat de proteïnes noves en el genoma del ratolí. Els gens que codifiquen aquestes proteïnes no es troben en espècies relativament properes, com la rata o els humans, el que indica que s’haurien format en els últims milions d’anys. De fet no s’assemblen a res conegut, pel que es pensa que s’haurien originat de novo a partir de regions del genoma que estaven silenciades.

    Més informació "Nou pas per entendre l’origen dels gens"

  • 06/03/2018 - Nota de premsa

    Primer estudi genètic sobre la hibernació de primats en el seu entorn natural

    El grup de recerca en Genòmica Evolutiva de l’IMIM, liderat per la investigadora Mar Albà, acaba de publicar un article a la revista Molecular Ecology amb els resultats d’un estudi que ha identificat quins gens participen (canvien la seva expressió) a l'estat d'hibernació dels lèmurs nans d’orelles peludes, que pertany a l'únic grup de primats que té la capacitat d’hibernar. És precisament a la seva cua on aquests petits mamífers emmagatzemen els greixos que els permetran sobreviure els mesos d'escassetat i que utilitzaran com a combustible durant la hibernació. La hibernació és una resposta a la falta de recursos que normalment associem a l'hivern, però que es pot donar en altres condicions d'escassetat com en zones desèrtiques o com per exemple, durant l'època seca a Madagascar. “Els gens que participen en la hibernació són presents a gairebé tots els mamífers, inclosos nosaltres els humans. És una qüestió de quan i com s'expressen el que fa possible el fenomen de la hibernació. Al tractar-se d'un primat, els gens del lèmur són relativament semblants a la versió humana, o sigui que és doblement interessant estudiar aquesta espècie” explica José Luis Villanueva-Cañas, investigador del grup de recerca en Genòmica Evolutiva de l’IMIM.

    Més informació "Primer estudi genètic sobre la hibernació de primats en el seu entorn natural"

© Institut Hospital del Mar
d'Investigacions Mèdiques
Avís Legal i Política de Privacitat | Política de cookies | Mapa web | Accessibilitat | Adreça / Accessos | Contacte