25/06/2020 - Informació general
El Dr. Ferran Sanz , la Dra. Laura Furlong i el Dr. Baldo Oliva del Programa de recerca en informàtica biomèdica de l'IMIM, participen en el projecte Disc4All: Training network to advance integrated computational simulations in translational medicine, applied to intervertebral disc degeneration, coordinat per Jérôme Noailly, investigador principal de l'àrea de Biomecànica i Mecanobiologia de la unitat de recerca BCN MedTech de la UPF. És un dels deu projectes seleccionats a Catalunya com a xarxes Innovative Training Network (ITN) Marie Sklodowska-Curie, en la convocatòria ITN MSC Actions de la Comissió Europea. Les xarxes de formació innovadora (ITN) tenen com a objectiu formar una nova generació d'investigadors en fase inicial i creativa, emprenedora i innovadora, capaços d'afrontar els reptes actuals i futurs i convertir el coneixement i les idees en productes i serveis amb benefici econòmic i social.
08/05/2019 - Informació general
El grup d'Informàtica Biomèdica Integrada del GRIB (IMIM-UPF) ha llançat una nova versió de DisGeNET, una plataforma pública de gestió del coneixement sobre genòmica de malalties que compleix enguany deu anys de creació. DisGeNET ofereix informació sobre gens i variants genòmiques associades a malalties humanes, que obté a partir de la integració de més d'una dotzena de recursos públics i de la literatura científica. DisGeNET conté una de les col·leccions més completes disponibles actualment de gens i variants associades a malalties humanes. La nova versió de DisGeNET (6.0) conté aproximadament 600,000 associacions entre més de 17,000 gens i 24,000 malalties humanes, i té un enfocament especial en alteracions genètiques associades a malalties: en aquesta versió s'inclouen més de 117,000 variants genòmiques associades a 10,000 malalties. Així mateix, s'ha ampliat el panorama fenotípic cobert per DisGeNET per incloure la base genòmica de les manifestacions clíniques de malalties, com ara signes i símptomes, així com dels resultats d'exàmens de laboratori.
Més informació "Nova versió de DisGeNET i reconeixement d’ELIXIR"
10/04/2019 - Informació general
El projecte EOSC-Life té com a objectiu crear un espai digital col·laboratiu obert, per a les ciències de la vida, al European Open Science Cloud (EOSC). EOSC-Life reuneix les 13 infraestructures de recerca europees en l'àmbit de la salut i l'alimentació del full de ruta del Fòrum Estratègic Europeu en Infraestructures de Recerca (ESFRI) i està finançat per H2020 per al període 2019-2023. En aquest projecte hi participen grups de recerca de 46 institucions acadèmiques europees. Entre ells, el grup de recerca en Farmacologia de Sistemes del GRIB (IMIM-UPF) liderat per Jordi Mestres que participarà en el desenvolupament d'eines col.laboratives per a la integració i anàlisi de tot tipus de dades rellevants en l'àmbit de les ciències de la vida.
30/01/2019 - Informació general
El eTRANSAFE (Enhancing Translational Safety Assessment through Integrative Knowledge Management), coordinat per l'IMIM, pretén millorar la seguretat de nous medicaments mitjançant la creació i explotació d'una infraestructura integrada de dades. Entre les dades que es compartiran hi ha dades emmagatzemades als arxius de les companyies farmacèutiques. Per tal de facilitar la transmissió i integració de les dades preclíniques cedides per les companyies farmacèutiques, s'aprofitarà la implantació de l'estàndard SEND (Standards for the Exchange of Non-clinical Data), i el desenvolupament d'una arquitectura computacional modular. "eTRANSAFE va començar el seu recorregut el setembre de 2017 i durant el primer any, hem establert les bases per al desenvolupament de directrius consensuades sobre l'intercanvi de dades històriques de les companyies farmacèutiques" comenta Ferran Sanz, coordinador acadèmic del projecte i director del Programa de Recerca en Informàtica Biomèdica (GRIB) de l'IMIM i la UPF. Afegeix "a més hem estat treballant en l'extensió de la base de dades preclíniques desenvolupada a l'anterior projecte IMI eTOX , mitjançant la incorporació de dades en format SEND que tenen major granularitat, així com informació estructural i farmacològica".
07/06/2018 - Informació general
L'aturada cardíaca sobtada (PCS) és la causa del 20% de totes les morts naturals en els països industrialitzats, de manera que constitueix un greu problema sanitari. Si bé s'ha observat un important descens en les taxes de mortalitat per cardiopatia coronària durant els últims 30 anys, la reducció en el cas del PCS ha estat menys pronunciada. Al voltant del 50% del total de morts per causes cardiovasculars són deguts a un PCS, una afecció en la qual el cor deixa de bategar de forma inesperada i sobtada. Amb unes taxes de supervivència d'entre el 5% i el 20%, no hi ha dubte de la necessitat de millorar la prevenció i tractament del PCS. Amb l'objectiu d'abordar aquest problema, un consorci europeu públic-privat es proposa ara crear una base de dades conjunta i harmonitzada basada en analitzar, en pacients que han patit PCS, mostres d'ADN juntament amb informació clínica i farmacològica detallada. Finançat pel Programa Horitzó 2020 de la Unió Europea, l'equip de científics que participarà en el projecte ESCAPE-NET, entre els quals es troba el grup de Farmacologia de Sistemes del GRIB (IMIM-UPF) coordinat per Jordi Mestres, va presentar un resum dels objectius de la investigació a la revista European Heart Journal.
15-01/2018 - Informació general
El Centre d'Avaluació i Investigació de Medicaments de la FDA (CDER-FDA) i Chemotargets treballaran de forma conjunta en virtut d'un conveni de col·laboració en recerca de cinc anys de durada. L'objectiu principal d'aquest conveni d'investigació serà avaluar la utilitat i rendiment de la plataforma d'intel·ligència i descobriment CLARITY® de Chemotargets en la predicció d'activitats específiques i no específiques, utilitzant dades farmacològiques i de seguretat conegudes obtingudes en estudis experimentals d'entitats moleculars petites. El CDER està interessat en l'avaluació de models in silico per determinar els perfils farmacològics per tal de predir els possibles esdeveniments adversos dels medicaments en desenvolupament. D'altra banda, el coneixement del perfil de diana molecular d'una substància química pot ajudar a predir el seu potencial d'abús i addicció, el que permetria reduir els riscos associats a l'exposició a aquesta substància.
13/02/2017 - Informació general
Els models predictius de malalties estan guanyant pes en la medicina gràcies a la seva utilitat a l'hora de personalitzar els tractaments. És per això que els mètodes computacionals basats en la biologia humana s'han convertit en un factor clau per al desenvolupament de la medicina personalitzada. En aquest escenari ha nascut CompBioMed, un centre d'excel·lència en computació biomèdica que fomenta la captació i explotació de la informàtica d'alt rendiment (HPC) en l'àmbit de la biomedicina. Investigadors bàsics, clínics i industrials podran participar com a usuaris en aquest nou projecte, que de moment treballarà tres àrees diferents: cardiovascular, molecular i neuromusculoesquelética. La University College de Londres lidera la iniciativa, que promou les oportunitats empresarials interdisciplinàries fent partícips als seus socis industrials, a més de donar suport i facilitar activitats de modelització i simulació i proporcionar educació a un conjunt divers de comunitats.
Més informació "Neix CompBioMed, un centre d'excel·lència en biomedicina computacional"
17/01/2017 - Informació general
Del 17 al 19 de gener tindrà lloc a Amsterdam el kick-off meeting del projecte ESCAPE-NET (European Sudden Cardiac Arrest network: towards Prevention, Education and New Treatment), un projecte del programa Horizon 2020 de la Unió Europea, de l'àrea de Medicina Personalitzada i dins l'àmbit de l’aturada cardíaca sobtada. El projecte està coordinat per l’Academisch Medisch Centrum de la Universitat d’ Amsterdam i hi participen un total de 16 equips científics de tot Europa, entre ells el grup de recerca en Farmacologia de Sistemes del Programa d’Informàtica Biomèdica de l’IMIM i UPF coordinat pel Dr. Jordi Mestres. Aquest grup aportarà al projecte la seva experiència i expertesa en el camp de la predicció del mecanisme d’acció i la seguretat de fàrmacs i participarà en el desenvolupament d’una puntuació de risc d'aturada cardíaca sobtada personalitzada a partir de l’anàlisi individual de quimio i biomarcadors associats a l’arítmia cardíaca. L'aturada cardíaca sobtada es la causa del 20% de les morts a Europa, actualment les taxes de supervivència són només d’entre el 5 i el 20%, per tant hi ha una gran necessitat de millorar la prevenció i el seu tractament. Fins ara aquests esforços s’han vist obstaculitzats per la manca de grans cohorts de pacients amb informació detallada d’aquesta malaltia.
15/07/2016 - Informació general
Recentment el Dr Jordi Mestres, coordinador del grup de recerca en Farmacologia de Sistemes de l’IMIM ha estat escollit membre del Scientific Advisory Board del portal Chemical Probes, una eina accessible des d'internet i gratuïta que permet als investigadors, abans de començar una recerca, buscar la sonda química més apropiada per al seu projecte. Les sondes químiques o chemical probes, són unes molècules molt petites que interaccionen amb múltiples proteïnes i que tenen un impacte molt gran en la recerca biomèdica ja que si són de baixa qualitat, poden generar resultats científics erronis. Conèixer la interacció d’aquestes petites molècules, és clau en el desenvolupament de fàrmacs més eficients i segurs. Aquest innovador portal recomana als investigadors sondes químiques basades en les aportacions del Scientific Advisory Board, un grup d’experts en el camp de la biologia química, medicina química, farmacologia i camps relacionats, que estan qualificats per determinar les millors sondes químiques disponibles i establir pautes adequades per a la seva utilització.
Més informació "Jordi Mestres membre del Scientific Advisory Board del portal Chemical Probes"
18/09/2015 - Informació general
Fa un temps es pensava que tots els gens nous s'originaven, almenys parcialment, a partir d'altres gens, per exemple a partir de duplicacions de gens ja existents. Però recentment s’ha vist que hi ha determinats gens, els anomenats gens de novo, que s’originen en regions genòmiques que no contenen prèviament cap gen. Un treball publicat a arXiv.org, liderat per Mar Albà coordinadora del Grup de Genòmica Evolutiva del Programa de Recerca en Informàtica Biomèdica (GRIB) de l’IMIM i la UPF i professora ICREA, en el que han col·laborat científics de diferents centres del PRBB, ha descobert que hi ha centenars de gens originats de novo en els humans, molts dels quals eren desconeguts fins ara. Alguns d'aquests gens codifiquen per petites proteïnes que s'expressen en el cervell o en les cèl·lules germinals.
© Institut Hospital del Mar
d'Investigacions MèdiquesAvís Legal i Política de Privacitat | Política de cookies | Mapa web | Accessibilitat | Adreça / Accessos | Contacte
